Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Priorat anteriors al 1300 J Salvadó Si el marc cronològic d’aquesta obra s’estén, aproximadament, des del segle VIII fins al segle XIII, hem d’ésser conscients que al llarg de la major part d’aquests segles la comarca del Priorat restà sota el domini islàmic Això fa que, en principi, en aquesta comarca, molts dels edificis o testimonis arqueològics els haguem de cercar en restes de fortificacions andalusines o de paisatges creats en aquella època Cal dir, tanmateix, que aquestes restes són…

El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van associats a les…

Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…

El gat mesquer Genetta genetta , també anomenat geneta, és un vivèrrid de dimensions mitjanes, pell amb punts negres i cua llarga i anellada de negre i blanc Té el cap estret i llarg, acabat en un musell fi El seu disseny facial és característic hi destaquen unes taques blanques infraoculars limitades per taques de color negre Antonio Bea És inconfusible Pel seu aspecte, el gat mesquer o geneta recorda un gat domèstic, però en proporció té les potes molt més curtes, el musell més punxegut i la cua més llarga D’altra banda, sobre la capa es disposen taques negres que tendeixen a formar línies…

L’extensió de la recerca faunística a les comarques del sud de Catalunya ha permès localitzar espècies d’afinitat meridional Un bon exemple és el zigènid Jordanita vartianae , un endemisme ibèric de distribució sudoriental, descobert recentment a les muntanyes de Prades Albert Miquel En l’àmbit de Catalunya, la recerca de lepidòpters nocturns ha estat assumida, els darrers anys, per la Societat Catalana de Lepidopterologia SCL, activa des de l’any 1978, mentre que a la Catalunya del Nord, aquest mateix paper ha estat desenvolupat per l’Associació Rossellonesa d’Entomologia ARE, fundada l’any…

Situació i presentació Es troba a la part central de la comarca, limitant amb la Morera de Montsant N, Poboleda E, Porrera SE, Gratallops SW i la Vilella Alta W, a migdia del Priorat històric, a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme en diagonal de NE a SW i forma pronunciats meandres a migdia, abans d’entrar al terme de Gratallops Rep per l’esquerra els barrancs del Coll de Poboleda i de la Vall del Metge i per la dreta els de les Comes, de la Vall dels Amigers, de Pardalasses o Pas de l’Ase i de la Vall de Vinyes El territori és molt trencat hi arriben els darrers…

Situació i presentació El terme municipal de Bovera, de 31,12 km 2 , és situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita al N, el NE i el NW amb el terme de la Granadella, i al S amb el de Flix Ribera d’Ebre El poble de Bovera és l’únic nucli de població del municipi Les aigües corren vers la conca de l’Ebre a través del riu de la Cana i formen algunes petites valls afluents de Bovera, de Negudes, de Rebolledes, Major i del Mas del Senyor, que davallen del sector boscós de la part del N del terme Al sector oest, la vall de Miarnau, desguassa les aigües a…

Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent la de Balaguer…