Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Núria Viñas Panadès
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
Formà part de l’Escuderia Barcelona al volant d’un Fiat Abarth i debutà en competició al ralli Fémina 1962, cursa que guanyà diverses vegades Destacada en curses de muntanya, guanyà, entre d’altres, la Pujada al Montseny, al Puig Major, a Montserrat, a la Rabassada, a Sant Feliu de Codines, al Farell i al Pont de Vilomara També resultà vencedora en proves com la Volta al Vallès, la cursa del circuit del Llobregat, les Sis Hores de Barcelona i el Trofeu Saló de l’Automòbil Competí en nombroses curses com a única representant femenina, en alguna de les quals es proclamà campiona…
Emili Zegrí Camprubí

Emili Zegrí Camprubí
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA
Automobilisme
Pilot d’automobilisme, dirigent esportiu, jurat i comissari de curses.
Practicà el tennis i el 1941 entrà a la directiva del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 El 1950 participà per primera vegada en una prova automobilística, com a copilot de Ramon Alegre a la cursa de regularitat de Cardedeu Posteriorment, fou pilot d’alguns rallis i curses de resistència Fou jurat de diversos rallis, però destacà com a comissari tècnic de rallis, com en el de Catalunya i Costa Brava, les pujades al Montseny, Rabassada i Prades, diverses proves en circuit de Fórmula 1, 2 i promoció, i les sortides del Ralli París-Dakar i Montecarlo des de Barcelona Fou un dels…
Ricard Fargas Bolaños
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Treballà de torner a la fàbrica de Montesa abans d’iniciar-se en el món de la competició a la prova de regularitat Quatre Capitals Catalanes 1953 S’especialitzà en les curses de muntanya i de resistència, però també competí en proves de velocitat El 1963 guanyà el Campionat d’Espanya de Muntanya Quant a la resistència, també fou campió estatal 1958 i d’Europa 1961 i guanyà les 24 Hores de Montjuïc 1962, 1968 Pel que fa a la velocitat, el 1955 fou fitxat per MV i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc Els anys 1956 i 1957, passà a pilotar per Ducati i aconseguí la seva primera victòria amb…
Francisco Goitia
Pintura
Pintor mexicà.
Format a la ciutat de Mèxic amb José MVelasco —que no el convencé com a mestre—, anà a Barcelona 1904, on fou deixeble de Francesc d’AGalí, que estimulà la seva personalitat Ajudat econòmicament pel seu condeixeble Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats El 1906 exposà a la Sala Parés Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic, on participà en la revolució a Zacatecas Interessat per l’antropologia, s’identificà amb la vida dels indis i s’establí a Xochimilco el 1928 Tornà a Zacatecas…
Frodoí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~861 — ~890).
D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878 La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins…
Josep Peirats i Valls
Història
Anarcosindicalista.
Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de Ruta , destacà durant la Guerra Civil de 1936-39 per les seves posicions d’anarquisme intransigent Exiliat després per Amèrica i Europa, collaborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d’altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux —, es mantingué fins el 1961 prop de la CNT “apolítica” i fou director de CNT i membre del secretariat intercontinental del MLE Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas Autor d’alguns fullets abans del 1939…
Antoni Juncà i Soler
Música
Compositor, clarinetista i director.
Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò popular a causa…
,
Ratolí de bosc
El ratolí de bosc Apodemus sylvaticus és, dins del seu gènere, una espècie de dimensions mitjanes, molt semblant al ratolí gorja groc A flavicollis A diferència d’aquest, no té cap banda groga entorn del coll, encara que pot portar-hi una taca del mateix color, de manera que algunes poblacions només es poden diferenciar d’aquella per mitjà de tècniques d’encreuament en captivitat Té els ulls i les orelles grans, la cua llarga generalment més que el cos i el cap junts i prima, i les potes posteriors molt desenvolupades i adaptades per desplaçar-se saltant a gran velocitat Les mesures…
Les himeneliàcies
Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…
Viladrau
Viladrau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina