Resultats de la cerca

L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius

La seva església Santa Eugènia depèn de la parròquia de les Anoves Era de la senyoria del capítol d’Urgell Al segle XIX formà el municipi de la Móra Comdal i Sàlzer

Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una…

Hi ha una espècie de tapir asiàtic Tapirus indicus Detall del cap d’un tapir © Xevi Varela , que és la més gran de totes i arriba a fer 2,5 m de longitud total, amb les parts inferiors negres i les laterals i dorsals d’un color argentat La seva primitiva àrea de repartició, que comprenia una gran part de l’Àsia monsònica, ha restat reduïda a algunes zones de la part sud-oriental del continent i a l’illa de Sumatra Hi ha tres espècies americanes Tapirus terrestris, Troulini i Tbairdii La primera, la més corrent, té una repartició uniforme per tota l’Amèrica del Sud, exclòs el…

Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica El cedre de l’Himalàiai C deodara , de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental El cedre de l’Atles Pinya de cedre © Xevi Varela C atlantica ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner El cedre del…

El 1959 guanyà una beca per a estudiar piano amb César Pérez al Conservatori de l’Havana Continuà la formació artística a l’Instituto Superior de Arte, on es graduà el 1981, i estudià composició amb Roberto Varela És professora de música a la Facultad de Enseñanza Artística de l’Instituto Superior Pedagógico Enrique José Varona, a l’Havana La seva producció ha estat sovint relacionada amb la dels compositors José Ardévol, Dolores Torres i Harold Gramatges La major part de les seves obres són molt curtes i per a petits grups de cambra, especialment duets, amb un predomini dels…

A Barcelona, estudià piano amb Frank Marshall i composició amb Ricard Lamote de Grignon i a Madrid, composició amb Joaquín Turina, Julio Gómez i Manuel Lopez Varela i direcció amb Ataúlfo Argenta Realitzà altres estudis a Friburg, Breslau i Heidelberg, i a París tingué com a mestre Salvador Bacarisse Feu concerts de piano a tota la Península i a l’estranger, i fou la primera dona espanyola directora de grans orquestres simfòniques, com l’OCB i l’Orquestra Simfònica de la RTVE Rebé, entre d’altres, un premi de la BBC per Ensayo para orquesta sobre dos canciones sudafricanas i fou…

Coronel des del 1929, en produir-se l’ alçament militar del general Franco , del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí 22 de juliol - 28 de setembre de 1936 fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge Manà la divisió reforçada de Sòria El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes des del 1941 Delegación Nacional de Deportes, a través del qual imposà la…

Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada

L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…