Resultats de la cerca
Es mostren 418 resultats
Panamà 2015
Estat
El president, Juan Carlos Varela, va iniciar el seu mandat amb un impuls decidit per investigar la corrupció exercida per funcionaris del Govern i empresaris durant els cinc anys de presidència de l'anterior mandatari, Ricardo Martinelli, al qual també s'acusa d'haver sollicitat escoltes telefòniques illegals En aquesta iniciativa Varela va tenir el suport de la població i també de les principals institucions afectades, entre les quals cal destacar les associacions empresarials i les cambres de comerç Però quan el Tribunal Suprem va acceptar a tràmit la llarga llista d'…
Eva Ledesma Calvet

Eva Ledesma Calvet
Arxiu E. Ledesma
Triatló
Triatleta.
S’inicià en l’atletisme, però centrà la carrera esportiva en el triatló, entrenada per Cèsar Varela i Ciro Tobar El 2003 guanyà el Campionat d’Espanya de triatló per edats, de 20 a 24 anys En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de duatló 2004 i de triatló 2005 i d’Espanya de triatló 2009 També fou subcampiona estatal de duatló 2007 i tercera classificada 2006 Acumula victòries en triatlons importants com Banyoles 2006, 2012, Terol 2008, 2009, Vitòria 2008, Cullera 2008, Lanzarote 2010 i Elx 2010 Ha format part de les seleccions catalana i espanyola, amb la qual…
marabú

Marabús africans
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, que atenyen 120 cm d’alçada i més de 250 cm d’envergadura.
Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una…
tapir
tapir (Tapirus terrestris)
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels tapírids, del subordre dels ceratomorfs, caracteritzats per les petites dimensions amb relació als altres representants de l’ordre i la fusió del musell amb el nas i el llavi superior per a formar una petita trompa.
Hi ha una espècie de tapir asiàtic Tapirus indicus Detall del cap d’un tapir © Xevi Varela , que és la més gran de totes i arriba a fer 2,5 m de longitud total, amb les parts inferiors negres i les laterals i dorsals d’un color argentat La seva primitiva àrea de repartició, que comprenia una gran part de l’Àsia monsònica, ha restat reduïda a algunes zones de la part sud-oriental del continent i a l’illa de Sumatra Hi ha tres espècies americanes Tapirus terrestris, Troulini i Tbairdii La primera, la més corrent, té una repartició uniforme per tota l’Amèrica del Sud, exclòs el…
vall de Toran

Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
Santa Maria de Pinós

Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Santa Cecília de Montserrat

Església de Santa Cecília de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Antiga abadia benedictina del municipi de Marganell (Bages) —que al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat—, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l’antic castell Marro, sota l’espadat de Sant Jeroni: La parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic el 1143.
L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…
Moscou

Vista de la ciutat de Moscou
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de Rússia i de l’oblast’ homònima.
La geografia És travessada pel riu Moskva, a una altitud mitjana de 120 m Moltes particularitats del relleu són conseqüència dels canvis introduïts per l’activitat de la població al llarg dels segles El clima és moderadament continental, amb una temperatura mitjana de -10°C gener i de 18°C juliol La diferència entre la temperatura del centre de la ciutat més elevada i la de la perifèria pot arribar, a l’hivern, a 12-10°C Al Moskva conflueixen el Jauza, que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskva en el punt més antic de la ciutat, que li donà origen, i el Setun’, per l’extrem oest de…
Viacamp

Restes del castell de Viacamp (Ribagorça)
© Xavier Varela
Poble
Poble i cap del municipi de Viacamp i Lliterà, Ribagorça (860 m alt).
És situat en una elevació, al NW del terme, a la capçalera del barranc de Viacamp , afluent per l’esquerra del barranc de Queixigar dins el terme de Tolba L’església parroquial és dedicada a sant Esteve i les restes del castell una torre circular de 10 m d’altura i murs de 2 m de gruix, obra del segle XI són situada al capdemunt del turó que domina el poble
refugi de Cap del Rec

El refugi de Cap del Rec
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de muntanya lliure del terme de Lles (Baixa Cerdanya) a 1.980 m d’altitud, al pla del cap del Rec
, a cura del Comitè Català de Refugis, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Fou inaugurat el 1955
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina