Resultats de la cerca

Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…

Impulsà els grups d’escalada del principi dels anys quaranta, i fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya 1940 i del Centre Acadèmic d’Escalada 1942, grup que presidí 1947-50 Obrí vies a la Bola de Partió Montserrat, 1940 i la paret nord del Mont Perdut Pirineus, 1941, i realitzà ascensions i travesses als Alps El 1947 fundà amb altres escaladors i muntanyencs la Germandat de Sant Bernat, grup creat per a realitzar rescats de muntanya Rebé la medalla de la FEM 1949 Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya fou collaborador de la Comissió de Refugis des dels anys seixanta Es casà…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí en el marc de…

Soci del Centre Excursionista del Penedès, fou instructor d’esquí de muntanya i alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha practicat l’escalada i ha realitzat ascensions amb esquís als Pirineus i als Alps, a més de participar en curses d’esquí de muntanya Ha ascendit a bona part dels cims de més de 3000 m dels Pirineus, per la qual cosa collaborà en la realització del llibre Los tresmiles del Pirineo 1990 Ha format part d’expedicions a l’Himàlaia, amb una ascensió amb esquís al Tukuche 1987 i un intent al Makalu 1989 i als Andes, amb diverses ascensions a Bolívia 1992, l’…

Soci del Club Excursionista Pirenaic i de la Reial Societat Espanyola d’Alpinisme Peñalara Realitzà escalades i ascensions als Pirineus, als Picos de Europa, Gredos, Hoggar Algèria, als Alps i als Andes És membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Ocupà la presidència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1979-93, la vicepresidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1979-93 i, des del 1993, presideix la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada Fou un dels pioners i divulgador de l’esquí de muntanya És autor de L’esquí dels…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, entre el 1922 i el 1925 feu ascensions als cims més importants dels Alps, les Dolomites i els Pirineus, acompanyat de Lluís Estasen i Jofre Vila Fou representant del CEC en la primera assemblea general de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme 1933 L’any 1935, conjuntament amb Josep Maria Guilera, organitzà el V Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona Collaborà en el butlletí Muntanya També elaborà diversos mapes excursionistes i aplegà un important arxiu documental de fotografies, que es troba a l’arxiu…

Destacat membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, el 1994 es convertí en el primer alpinista català que assolí el cim del K2 8611 m, amb una expedició basca, i el 1996 fou el primer que coronà el Hidden Peak 8068 m Durant els anys vuitanta participà en l’obertura de rutes de gran dificultat, com la via dels Catalans a la paret nord del Huascarán Nord 1983 o la via Estel Impossible, a la cara est del Bhagirathi III 1984 A més, feu escalades als Alps, l’Atles marroquí 1979, Grenlàndia 1981 i Yosemite EUA, 1986, i formà part d’expedicions al Jannu 1987, l’Everest 1988, 1992 i el…

Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans…

La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello La…

N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en…