Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
Eusebi Colomer i Pous
Historiografia catalana
Filòsof i teòleg.
Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran…
Raimon Galí i Herrera
Historiografia catalana
Escriptor, antropòleg i polític.
Fill d’Alexandre Galí La seva participació en la Guerra Civil Espanyola com a oficial format a l’Escola de Guerra de la Generalitat marcà profundament la seva trajectòria intellectual i política posterior El 1939 s’exilià a Mèxic, on fundà la revista Quaderns de l’Exili i amplià estudis d’arqueologia i antropologia En retornar a Catalunya el 1948, prenent com a grans referents teòrics Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, impulsà el moviment CC Crist Catalunya, de gran transcendència en la renovació del catalanisme polític de postguerra Recollí aquesta experiència en Recalada 1948-1962…
Jordi Cerdà i Geberès
Cinematografia
Artista i cineasta amateur.
Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983…
Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats
Institució de recerca en humanitats que depèn del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), creada el 1968.
Amb seu al barri del Raval de Barcelona, té l’origen en l’agrupació en una sola entitat de catorze departaments i seccions del CSIC a Barcelona dedicats a la recerca en humanitats, entre els quals hi ha l’Institut Espanyol de Musicologia, el Centre d’Etnologia Peninsular, l’Escola d’Estudis Hebraics i Orient Pròxim, l’Institut Espanyol d'Arqueologia i de Prehistòria, l’Escola d’Estudis Medievals i l’Escola de Filologia de Barcelona, que constituïen apèndixs de centres parallels a Madrid El 1980 els catorze centres es reconvertiren en tres Instituts Musicologia, Filologia i Geografia, i…
Xavier Theros
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en antropologia per la Universitat de Barcelona, l’any 1991 cofundà amb Rafael Metlikovez el grup de poesia escènica Accidents Polipoètics, amb el qual creà espectacles que presentà a Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia i Mèxic, Publicaren conjuntament els poemaris Más triste es robar 1997, Todos tenemos la razón 2003 i Polipoesía urbana de pueblo 1995 Així mateix, collaboraren en projectes del grup teatral La Fura dels Baus i de la coreògrafa Sol Picó Ha impartit cursos i tallers de poesia oral, i ha estrenat espectacles en…
Pere Bosch i Gimpera

P. Bosch i Gimpera acompanyat d’altres investigadors
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…
Yves Coppens
Paleontologia
Paleoantropòleg francès.
De molt jove ja participà amb el professor Giaud en l’excavació de jaciments neolítics i construccions megalítiques Al cap de dos anys de llicenciar-se en ciències naturals entrà al Centre National de la Recherche Scientifique i començà diverses campanyes paleontològiques al N i l’E d’Àfrica La primera, al Txad 1960-66, donà lloc al descobriment d’un fragment cranial d’ Homo erectus , anomenat inicialment Tchadanthropus uxoris Després desenvolupà la seva activitat a la vall de l’Omo 1967-76 i també a la depressió d’Àfar 1972-77, on participà juntament amb Don Johanson en el descobriment de…
Pedro Ramírez Vázquez

Pedro Ramírez Vázquez
© Universidad Autónoma Metropolitana (Mèxic)
Arquitectura
Política
Arquitecte i polític mexicà.
Estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1943 Des de l’inici, la seva carrera professional es vinculà al Partido Revolucionario Institucional PRI Protegit de Jaime Torres Bodet, ideòleg del partit i ministre d’Educació, li fou encomanada la direcció d’una campanya de construcció d’escoles rurals, projectà els pavellons de les exposicions universals de Brusselles 1958, Seattle 1962 i Nova York 1964 i li assignaren la construcció d’edificis oficials i equipaments públics de gran rellevància, entre els quals destaquen la Escuela Nacional de Medicina de la UNAM…
pedagogia social
Sociologia
Disciplina que tracta dels mètodes i els coneixements necessaris per a dur a terme una intervenció sobre col·lectius o individus mitjançant la creació o presentació d’estímuls tendents a la producció de comportaments que responguin a uns valors considerats educatius.
Coneguda tradicionalment i d’una manera menys rigorosa amb el nom d’animació, la pedagogia social no qüestiona els valors ni els objectius proposats, ans es preocupa de la manera més eficaç d’atènyer-los donades unes condicions materials, socials, psicològiques, etc de partida Cal fer èmfasi, així mateix, en el caràcter inductor d’aquestes accions, que exclouen d’entrada el recurs a la força o a mecanismes coactius de qualsevol mena Les diverses ciències que hi ténen aplicació són, sobretot, la psicologia, la sociologia i l’antropologia, els coneixements i les dades de les quals…
Gonzalo Anaya Santos

Gonzalo Anaya
© Miguel Lorenzo / Universitat de València
Educació
Pedagog.
Fou mestre durant la Segona República, en què també fou membre actiu de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament FETE, vinculada a la Unió General de Treballadors UGT Per aquesta adscripció, després de la guerra fou apartat de la professió uns anys, durant els quals estudià filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa, on obtingué la llicenciatura el 1942 Després d’establir-se a Almadén Ciudad Real, el 1948 anà a València, on exercí com a professor de grec a l’Institut Lluís Vives El 1953 guanyà la càtedra de filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostella, i el 1954…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina