Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
El que cal saber del tumor medul·lar
Patologia humana
Els tumors medullars són desenvolupaments cellulars anòmals que comprimeixen o destrueixen la medulla o les arrels dels nervis espinals, i causen alteracions de la sensibilitat i la força muscular Els tumors medullars causen alteracions de la sensibilitat com ara dolor, sensació de formigueig o insensibilitat, i també pèrdua de força en una part del cos Quan es presenten molèsties d’aquesta mena, sense causa aparent i d’una manera persistent, cal procedir a diagnosticar-les de seguida, perquè, si són degudes a un tumor medullar, és probable que un tractament oportú solucioni les…
semiòpera
Música
Gènere de teatre musical híbrid -parlat i cantat-, característic del Barroc anglès, en què la dansa, els efectes escènics i la música instrumental tenen un paper molt destacat i que s’estructura en quatre o més parts o masques.
Al final del segle XVII i principi del XVIII conegué la seva època de més esplendor, el representant més destacat de la qual fou el compositor Henry Purcell, autor d’obres mestres del gènere com King Arthur 1691 o The Fairy Queen 1692 Les arrels de la semiòpera tenen influència de les comédies-ballets i tragédies-lyriques franceses que n’inspiraren els primers compositors, com Matthew Locke, autor de diverses composicions escèniques en collaboració amb altres autors Després de la mort de Purcell, el gènere fou conreat encara per altres músics, però la introducció de l’òpera…
Paràlisi perifèrica
Patologia humana
Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…
gleva
Pa de terra compacta, generalment cohesionat per les arrels de les herbes, que s’aixeca cavant, llaurant, etc.
rami
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil d’origen vegetal obtinguda de les tiges de rami, que són tallades arran de terra quan tenen una alçada d’un metre i mig.
De les arrels rebroten noves tiges i, si el clima és favorable, hom pot obtenir-ne diverses collites un mateix any Les plantacions de rami poden durar una vintena d’anys Les tiges, verdes o seques, són decorticades, a mà o mecànicament, i les tires d’escorça obtingudes són sotmeses a un raspat, manual o mecànic, per a separar-ne la part llenyosa la fibra bruta així obtinguda és sotmesa a banys calents dèbilment alcalins o àcids o a solucions sabonoses per tal que resti neta Les fibres elementals tenen de 60 a 260 mm de longitud i un diàmetre de 40 a 80 μ Són blanques, lluents i…
isostàsia

Isostàsia. Flotació de blocs de l’escorça, segons la teoria d’Airy (A) i la de Pratt (B)
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé…
Robert Avril
Literatura
Editor i activista cultural.
Dentista de professió, el 1981 fou cofundador de Ràdio Arrels, i el 1985 fundà amb la seva dona Marie-Ange Falquès l’editorial Llibres del Trabucaire, amb la finalitat d’impulsar la publicació i la difusió de joves autors en català de la Catalunya del Nord, de llibres sobre la Catalunya del Nord, en català i en francès, de traduccions al francès d’obres d’escriptors catalans de l’Estat espanyol, i també d’autors occitans Entre els autors difosos cal esmentar Joan Lluís Lluís, Joan-Daniel Bezsonoff, Aleix Renyé, Gerard Jacquet i Michel Sargatal, que el 1995 publicaren, sota el…
Manu Chao
Música
Cantant i compositor francès de nom real Oscar Tramor.
Fill de pare gallec i mare basca, és un personatge clau per a entendre la irrupció al principi dels anys noranta de l’anomenada música mestissa L’antecedent de la seva carrera en solitari es troba en el grup de rock mestís Mano Negra, que es convertí en un referent per a introduir les arrels llatines en música d’ascendència anglosaxona, motiu pel qual se l’anomena The Clash llatins Entre el 1989 i el 1994 Mano Negra publicà cinc treballs que establiren el que el grup anomenava patchanka música enèrgica, festiva, multicultural i multilingüística, i carregada de referents…
dravídic
Lingüística i sociolingüística
Un dels tres grups de llengües parlades a l’Índia.
Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la determinació s’estableix…
caló
Lingüística i sociolingüística
Denominació que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica.
Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes Alguns d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina