Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, fou arxiver de la Diputació de Balears 1909-29 i president de la Comissió de Monuments de les Balears 1923-27 i 1951-60 Especialitzat en genealogia, se centrà en la noblesa mallorquina La seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911, és el primer estudi global de la noblesa illenca amb criteris històrics i li valgué l’ingrés com a membre corresponent a la Reial Acadèmia de la Història Estudià també la història local d’Artà i recollí els documents històrics de la villa Fou membre de la Reial Acadèmia Provincial de Belles…

Té en dipòsit l’Arxiu Notarial des del 1465 i ha incorporat un seguit de colleccions particulars, especialment la de l’erudit i historiador local Pere Ibarra i Ruiz, fet que li dona una especial riquesa ja que pot ser considerat com un dels arxius municipals més importants de tot el País Valencià A la secció històrica cal afegir-ne una altra d’administrativa que s’inicià l’any 1900 i que, fins el 1986, tenia més de 3000 llibres i més de 5000 lligalls Pràcticament estigué desordenat fins al primer terç del s XX i, fins i tot, foren venudes a pes per les autoritats locals parts importants dels…

Ordenat de sacerdot 1915, fou nomenat arxiver diocesà de Barcelona 1927 i cursà a Roma els estudis d’arxivística 1933-35 Fou beneficiat de la catedral de Barcelona des del 1941 Collaborà a La Veu de Catalunya , El Matí i La Vanguardia Durant la guerra civil fou detingut i alliberat Llavors esdevingué el braç dret del vicari general de la diòcesi, en funcions de bisbe, i contribuí sense temences a muntar una xarxa de culte catòlic clandestí després tolerat, sobretot al bisbat barceloní A la postguerra es dedicà a reordenar l’arxiu i esdevingué un ardent militant de la catalanitat…

Fou ordenat de prevere el 1884 i destinat a la parròquia de Pollença, on fundà la Biblioteca Parroquial Entre el 1891 i el 1899 fou rector de Montision i, des del 1892, director de l’Arxiu Municipal de Pollença Fou professor d’història de Mallorca després, catedràtic i de paleografia del seminari 1898 i arxiver diocesà 1899 El 1901 fou nomenat canonge de la seu de Mallorca i ocupà diferents càrrecs de responsabilitat a la diòcesi Centrà els seus estudis en la història de Pollença, de diferents monestirs i d’institucions religioses illenques Entre aquests destaquen El santuario de…

Tanmateix, no conserva documentació medieval a causa de la cremadissa d’arxius arran de l’assalt turc de Ciutadella el 1558 Fou creat el 1795 en restaurar-se la diòcesi de Menorca, segregada de la de Mallorca, a la qual pertanyia des del 1290 Des d’aquesta data s’incorporà la documentació generada per la diòcesi de Menorca Durant la Guerra Civil Espanyola una part de la documentació fou destruïda, però el gruix de l’arxiu es pogué salvar gràcies a la intervenció del secretari del Jutjat de Ciutadella, Josep Bordas i Barrot El seu valor historiogràfic és essencial per a l’estudi de la història…

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada…

Pèrita mercantil 1950, es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1976 i, posteriorment, obtingué el títol del Collegi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya 1988 Catalogà la biblioteca donada per Estanislau de Kostka Aguiló a la Societat Arqueològica Lulliana 1978 i inicià l’inventari del fons de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País de l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou la bibliotecària de la Societat Arqueològica Lulliana 1977-83 i, des del 1984, és arxivera bibliotecària del Parlament de les Illes Balears La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’…

Permet descriure la documentació arxivística a qualsevol nivell, des d’un document o expedient fins a un fons sencer, passant per les sèries i els subfons o seccions Distribueix la informació sobre la unitat de descripció en sis àrees —àrea d’identificació, àrea de context, àrea de contingut i estructura, àrea de condicions d’accés i ús, àrea de documentació relacionada i àrea de notes— i en vint-i-cinc elements de descripció, dels quals només cinc són obligatoris, els que es consideren essencials per a l’intercanvi internacional d’informació Un pas més en la normalització de la descripció…

Ciutadà honrat de Barcelona Després d’estudiar a Lleida, ocupà el càrrec d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Calígraf notable, el 1632 copià i illuminà unes Genealogies dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó abans i després de la Unió , treball realitzat per mossèn Jaume Ramon VilaEl 1636 fou un dels representants del Consell de Cent per a tractar prop del virrei, duc de Cardona, la qüestió de l’import dels quints Des del 1641 fou arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per manament de Lluís XIII El 1650 acabà la seva Historia de los Condes de Urgel que, després de ser…