Resultats de la cerca

Construïda a la Barceloneta, fou dirigida per Pere Vergés 1922-70, que hi adaptà les normes de l’escola nova amb participació dels nens en les diverses activitats escolars, com la biblioteca, el servei meteorològic i el teatre de titelles Destruïda l’any 1938, es traslladà provisionalment a Montjuïc i definitivament 1948 al Guinardó

És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones per les crestes d’Estatats, d’Aragüells amb el pic de Cregüenya , de 3000 m alt, el pic de Pedresalbes i el pic d’Aragüells i la cresta de Cregüenya entre el coll de Cregüenya o d’Aragüells, a 2910 m alt, i el coll Maleït, i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya , que alimenta l’ estany de Cregüenya 2657 m alt Entre l’estany i l’Éssera, els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya , important avetar

Al marge de la religió cristiana i també marginada dins les ciutats es trobava la comunitat jueva, reclosa als calls Els calls o barris jueus de les ciutats catalanes tenien els seus propis establiments públics i també la seva sinagoga, sovint anomenada «escola» En ciutats importants com Barcelona podia haver-n’hi més d’una, però en cap cas no van arribar a assolir un desenvolupament arquitectònic o artístic comparable al de les esglésies cristianes Generalment es devia tractar d’espais habilitats en edificis o cases particulars tal com donen a entendre documents com una autorització del rei…

Colònies de la Lliga d’Higiene Escolar, Sabadell, F Casañas, c 1925 MHS-AC El moviment per les colònies escolars nasqué a Zuric i s’estengué per tot Europa El promotor fou Walter Bion, pastor protestant que, des del 1876, n’impulsà la difusió A l’Estat espanyol, les primeres colònies tingueren lloc, el 1887, a San Vicente de la Barquera Cantàbria, promogudes per la Institución Libre de Enseñanza La influència d’aquest corrent feu que, al final de segle, s’observés fins i tot una certa preocupació en l’àmbit legal Una Reial Ordre de 26 de juliol de 1892 feia una recomanació expressa a promoure…

Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…

És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets 1 820 m alt

Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les recerques de…

L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat de València s’…

El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i pasturatges estiuencs d…

Cursà la carrera d’arquitecte tècnic a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona EPSEB, de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, on es graduà el 1962 Posteriorment estudià arquitectura a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on obtingué el títol d’arquitecte el 1968, i on ha exercit la docència com a professor de projectes entre el 1969 i el 1971 i del 1978 al 1983 També ha estat professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV del 1983 al 2008 Des del 1989 és professor a l’Escola d’Arquitectura La Salle - Universitat Ramon…