Resultats de la cerca

De professió comptable, el 1969 pretengué haver presenciat una aparició de la Mare de Déu al Palmar de Troya, al municipi d’Utrera, cosa que el portà a fundar una organització religiosa, els Carmelitas de la Santa Faz Ordenat de sacerdot 1974 i bisbe 1976, per un arquebisbe vietnamita en uns ritus aliens a la jerarquia eclesiàstica catòlica, restà cec arran d’un accident d’automòbil el 1976 A l’agost de 1978, unes hores després de la mort del papa Pau VI, es feu proclamar nou papa amb el nom de Gregori XVII Malgrat el rebuig de l’Església Catòlica i dels seus actes estrafolaris canonitzà…

L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que…

Ingressà el 1827 com a novici a l’orde de frares menors caputxins, i feu els vots amb el nom de fra Josep d’Igualada Ordenat prevere el 1834, fou destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona, del qual hagué de fugir l’any següent arran de la Crema de Convents Exiliat, s’installà a Tolosa de Llenguadoc, on fou sacerdot d’un monestir de monges benedictines En tornar a Barcelona 1843, exercí com a sacerdot i fundà l’Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana i, el 1850 la congregació femenina de la caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor , de la qual redactà…

Situada a la confluència dels rius Retrone i Bacchiglione, al peu dels monts Berici, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria mecànica, química, alimentària i ceràmica, i orfebreria És seu episcopal D’origen preromà, esdevingué ciutat romana Vicentia l’any 49 aC, i fou adscrita a la tribu Menenia Caigut l’Imperi, esdevingué seu d’un comtat longobard, i després, d’un comtat franc més tard segle X formà part de la marca de Verona A partir del 1266 passà sota el domini de Pàdua, i a partir del 1404 fou annexada a la república de Venècia Conserva ruïnes romanes La…

Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle VII La diòcesi…

Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta església, situades al mig de l’arena de l’antic amfiteatre romà, als peus de la ciutat i a la ratlla del mar ECSA - F Tur Les ruïnes de l’església de Santa Maria del Miracle són al mig de l’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona, que és emplaçat a la part de llevant del nucli urbà, molt proper a la línia fèrria que voreja la costa JFM Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Edificada sobre les ruines d’una basílica visigòtica del segle VI, l’església romànica de Santa Maria del Miracle és esmentada, per primera vegada, en la…

Vida Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb GA Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb FA Calegari Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de GL Albori El 1730 succeí a GA Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G Tartini i A Vandini…

Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…

Situació Edifici molt remodelat que conserva la nau central i l’absis originals, del final d’època romànica ECSA-X Solé L’església de la Mare de Déu del Pla es troba aïllada en una plana al sud-oest de Biosca Mapa 34-14 361 Situació 31TCG629326 Per a arribar-hi, cal prendre la carretera LV-3113 que va de Biosca cap a Guissona Al cap de 2 km i a peu de carretera trobem, a mà dreta, el conjunt aïllat format per l’església i una masia XSB Història És molt possible que la primera referència d’aquesta església es trobi en el testament sacramental de Ramon, castlà de Portell, jurat pels seus…

El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan segle IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren…