Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
Història
Estadista extremeny.
Era un hidalgo que el 1784 s’enrolà en els guàrdies de corps a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d’Astúries, sobretot amb la futura reina Maria Lluïsa, de qui hom diu que fou amant Això i els seus dots polítics feren possible una ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV Inicià la guerra contra la França revolucionària 1793-95, en la qual abandonà Catalunya a les seves forces, desguarnida d’homes i de material Però després s’alià amb França, fet que ocasionà dues guerres amb Anglaterra 1796-1802 i 1804-08, causa del desballestament del circuit…
Fèlix Duran i Cañameras
Historiografia catalana
Arxiver, historiador, jurista i polític.
Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra Civil…
Galceran Albanell
Historiografia catalana
Mestre del futur Felip IV i arquebisbe de Granada.
Membre de l’estament militar català amb formació humanística i amb coneixement de llengües orientals, l’any 1612 fou nomenat tutor del príncep Felip i es traslladà a viure a la cort Figurà des d’aquell moment entre els personatges influents de la cort, al qual els consellers barcelonins podien demanar ajuda en cas de necessitat Ordenat de sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i més tard, l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits un Compendio de la Historia General de España —citada, entre d’altres, per Nicolás Antonio— unes instruccions de govern dirigides al comte duc d’Olivares Biblioteca…
Jacques Aubert
Música
Violinista i compositor francès.
Membre d’una família de músics activa al segle XVIII, el 1717 Aubert era conegut com a mestre de dansa i violinista en diversos cabarets de París, i ja havia escrit nombrosos ballets i comèdies Dos anys més tard, coincidint amb la publicació del seu primer llibre de sonates per a violí, entrà al servei del duc de Borbó, per a qui compongué Fête royale i el Ballet des XXIV heures El 1727 entrà a formar part de la Bande des 24 violons du Roy , en la qual tocà fins el 1746, i l’any següent fou nomenat primer violí de l’orquestra de l’Òpera de París Entre el 1719 i el 1749 publicà…
la Querimònia

la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concedia, a més,…
Carles VI de França
Història
Rei de França (1380-1422).
Fill i successor de Carles V Menor d’edat, el govern fou dominat pels seus oncles, els ducs Lluís I d’Anjou, Felip l’Ardit de Borgonya, Joan de Berry i Lluís II de Borbó, els quals utilitzaven els recursos del país en benefici propi El 1388 assumí personalment el govern el 1392 sofrí el primer atac de follia, malaltia que s’agreujà malgrat èpoques de remissió, i el poder passà de nou als oncles del sobirà, entre els quals s’imposà Felip I l’Ardit Les topades entre els interessos encontrats de Lluís d’Orleans, germà de Carles VI, i dels ducs de Borgonya Joan Sense Por…
Manuel Ruiz Zorrilla
Manuel Ruiz Zorrilla en un retrat de Francesc Domingo i Marquès (1870)
© Fototeca.cat
Història
Polític castellà.
Progressista ardorós, participà en la rebellió de la caserna madrilenya de San Gil 1866 i hagué d’emigrar Fou un dels caps de la revolució de setembre del 1868 Ministre de foment en el govern del duc de la Torre, decretà la llibertat d’ensenyament, suprimí les facultats de teologia i assajà d’organitzar un ensenyament de coneixements pràctics tècnics, agraris Ministre de justícia el 1869, introduí el matrimoni civil i l’organització del jurat President del consell el 1870, fou el ministre més fidel i més eficaç d’Amadeu I Establí el servei militar obligatori i fundà el banc hipotecari…
batalla de Pavia
Història
Militar
Combat entre els exèrcits de Carles V i de Francesc I de França a Pavia (Llombardia) la nit del 23 al 24 de febrer de 1525 durant la guerra pel predomini europeu.
L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de…
Partit Carlí
Política
Partit polític constituït amb una de les tendències en què es dividí el carlisme
.
Alhora que continuació històrica d’aquest, en bandejà l’aspecte integrista i tradicionalista i adoptà un accent marcadament socialista Es constituí en l’acte de Montejurra del 1965 Presidit pel príncep Carles Hug de Borbó-Parma , s’estructurà en forma federal, d’acord amb les diferents nacionalitats i regions de l’Estat espanyol als Països Catalans el Partit Carlí de Catalunya, el Partit Carlí del País Valencià i el Partit Carlí de les Illes Fou legalitzat pel juliol del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques postfranquistes Havent renunciat explícitament Carles…
Letícia d’Espanya

Letícia d'Espanya
© Congreso de los Diputados
Política
Reina d'Espanya.
Nascuda Letizia Ortiz Rocasolano, es llicencià en ciències de la informació a la Universidad Complutense de Madrid La seva primera feina com a periodista fou en el diari Siglo 21 de Mèxic, país on féu estudis de doctorat També treballà en els diaris La Nueva España , ABC , a l’agència EFE, a la cadena privada nord-americana Bloomberg TV i com a redactora i reportera de CNN+ a Espanya L’any 2000 fou guardonada amb el premi Larra de l’Associació de la Premsa a la millor periodista de menys de 30 anys El mateix any s’incorporà a Televisión Española, on formà part de l’equip dels programes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina