Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
cop
Botànica
Part superior del tronc d’un arbre, de la qual arrenquen les branques.
Associació de Professionals de Circ de Catalunya
Organització que representa els professionals de les diverses branques del circ de Catalunya.
La seva finalitat és la normalització del circ com a espectacle cultural en igualtat amb la resta d’arts escèniques El seu camp d’actuació són la interlocució amb les administracions, formació, creació i producció, circuits d’exhibició, patrimoni històric i marc fiscal i laboral L’organització fou creada al desembre del 2004 com a resultat d’unes Jornades sobre Circ Memorial Joan Armengol celebrades a l’Ateneu Popular de Nou Barris a l’octubre d’aquest any Té com a precedent l’Associació de Circ de Catalunya ACC, vigent del 1991 al 1998 De l’APCC depèn La Central de Circ – Espai de Creació de…
abscés
abscés d’un eucaliptus
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Acumulació d’una secreció anòmala als troncs o a les branques dels arbres.
arramellar
Tallar les branques baixes (d’un arbre) donant forma de copa al brancatge.
ploma de mar
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris colonials de la família dels pennatúlids que pertanyen als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula
.
Generalment l’eix de la colònia té forma de pal, i és un zooide transformat i en part ensorrat De la part emergent es desprenen branques laterals sobre les quals es disposen els altres zooides de la colònia, cosa que dóna al conjunt de la colònia l’aspecte d’una flor Habiten a la Mediterrània, al Pacífic, a les mars australianes i a la Cantàbrica L’espècie més comuna a les costes dels Països Catalans és Veretillum cynomorium , que habita a pocs metres de fondària
lepra
Fitopatologia
Nom atorgat a algunes malalties dels fruiters produïdes per fongs ascomicets del gènere Taphrina.
En el presseguer l’agent responsable és Tdeformans , que penetra les fulles a la primavera i produeix un creixement hipertròfic dels llimbs deformant-lo totalment el color verd esdevé primer groc i després roig intens i també ataca els brots, les flors i els fruits En la prunera l’agent responsable és Tpruni , que ataca les branques joves estimulant el creixement al llarg d’una generatriu, i provoca una deformació helicoidal, els fruits s’allarguen i corben en forma de banyes i seguidament cauen
nacionalització
Economia
Procés pel qual l’estat passa a gestionar directament una activitat econòmica, social, etc., fins aleshores a les mans de la iniciativa privada.
Aquesta, però, als estats occidentals, sol donar-se només parcialment, en el sentit que sol afectar només branques aïllades de la producció És feta per expropiació i amb la indemnització corresponent D’altra banda, és un principi, acceptat internacionalment, que el fet que una empresa o una propietat esdevingui estatal per via de “nacionalització” apareix a tots els efectes amb personalitat jurídica pròpia no identificada amb l’estat mateix, si doncs aquesta identificació no és reconeguda expressament i prèviament per les parts en un afer determinat
Albert III d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1365-95).
Fill d’Albert II, de la família Habsburg Compartí el govern amb el seu germà Leopold III les divergències sorgides conduïren a la divisió de Neuberg 1379, origen de les branques albertina i leopoldina dels Habsburg Albert conservà l’Alta i la Baixa Àustria Mort Leopold 1386 a la batalla de Sempach cantó de Lucerna, Suïssa, Albert, tutor dels seus nebots, ajustà una treva amb els suïssos Decretà la igualtat de nobles i plebeus davant la llei i dictà ordenances de tipus econòmic i comercial
Pierleoni
Antiga família noble romana.
El cognom prové de Pietro di Leoni segle XI, el qual prestà ajut financer al papa durant la lluita de les Investidures El seu fill Leone ajudà Ildebrando di Soana a esdevenir papa Gregori VII El net de Leone, Pietro, fou elegit antipapa Anaclet II, 1130-38 Els germans d’aquest participaren en el motí popular contra el papa Luci II 1143 La família restà influent almenys fins al segle XV Cap al segle XIV s’hi originaren les branques de Città di Castello i Matelica
Teresa Castellà i Valls
Literatura
Mestressa de casa i poetessa.
Des de jove collaborà en les publicacions La Veu d’Anoia , Vida i Diari d’Igualada És autora de Veler de somnis 1952, Poemes d’avui i de sempre 1986 i ha aparegut en diverses antologies poètiques com Antologia de poesia igualadina Antoni Pous i Argila, 1963 i Les cinc branques Rosa Matheu et al , 1975 El 1947 obtingué un accèssit a la Flor Natural de Sant Just Desvern i guanyà el premi Poesia Femenina als Jocs Florals del centre parroquial de Santa Madrona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina