Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar,…
linòleum
Química
Material de recobriment constituït per un teixit, generalment de jute, cobert per una pasta feta d’oli de llinosa, colofònia, goma kauri, serradures de suro o de fusta, càrregues minerals i matèries colorants.
La pasta cobrent és aplicada en una calandra a 120-150°C, i la superfície és envernissada amb oli de llinosa i òxid de ferro El linòleum és un material elàstic, impermeable i resistent a l’abrasió i que presenta una superfície llisa i lluent Hom l’empra en paviments, revestiments de parets i carrosseries i en l’obtenció de planxes per a gravats
generador de Van de Graaff
Electrònica i informàtica
Generador electroestàtic d’alta tensió (fins a uns 8 MV) consistent en una corretja sense fi i una esfera conductora; la corretja transporta les càrregues elèctriques, que es van acumulant a l’esfera.
És emprat sobretot com a accelerador de partícules
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
punxonament
Construcció i obres públiques
Forma de ruptura d’elements estructurals bidimensionals, típicament sostres estructurals o lloses, davant càrregues concentrades, caracteritzada per la formació d’una superfície de fallada cònica i concèntrica respecte de l’eix de la càrrega.
Pot produir-se, si la resistència no és suficient, al voltant dels pilars d’un sostre de formigó
moment magnètic intrínsec
Física
Magnitud quàntica, sense cap anàleg clàssic, que hom atribueix a les partícules elementals i als nuclis atòmics i que mesura els efectes magnètics que no poden ésser atribuïts a moviments espacials de les càrregues.
Té molta relació amb el spin de les partícules, fins al punt que el neutró, que no té càrrega elèctrica, però sí spin, té també moment magnètic intrínsec En el cas del nucli atòmic, hom parla de moment magnètic nuclear
política econòmica
Economia
Acció pública exercida sobre l’economia per, servint-se de determinats mitjans, assolir uns objectius que poden ésser de molt diversa mena; l’agent o subjecte actiu són ens públics per més que darrerament hom insisteix en la importància, per a la política econòmica, de les decisions preses per grans unitats i holdings privats.
D’altra banda, hom entén pels mateixos mots —política econòmica— la branca de la ciència econòmica que s’adreça a racionalitzar, amb l’estudi i l’anàlisi, aquella acció real dels poders públics sobre l’evolució i la realitat econòmiques Hom pot, fer una tipologia i classificació suficient del contingut i orientació de les diverses polítiques econòmiques possibles En un primer terme, hom pot trobar les filosofies o ideologies econòmiques com a condicionants de l’acció des d’aquest punt de vista hom parlarà de liberalisme, keynesianisme, intervencionisme, socialisme, etc Un altre…
molècula

A dalt, model espacial d’una molècula discreta (aigua); al mig, model de boles d’una macromolècula (polipèptid), a baix, dimensions de dues molècules d’enllça entre dos àtoms de carboni
© Fototeca.cat
Química
Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.
Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen només en estat…
cadena

Diferents tipus de cadenes
© Fototeca.cat
Tecnologia
Successió de baules de formes molt diverses, d’una gran resistència, enllaçades entre elles, l’una a continuació de l’altra, que és emprada per a aguantar, arrossegar o aixecar càrregues, o per a transmetre moviment.
Ultra les cadenes ordinàries, hi ha les articulades, i entre aquestes cal distingir les de rodets, les senzilles, les dentades i les Galle, les quals només es poden moure en un pla i generalment són emprades per a la transmissió de moviment Les cadenes de rodets són formades per dues menes de baules, les unes compostes de dos perns subjectats per dues platines en forma de vuit, i les altres compostes de dues dolles, sobre cadascuna de les quals gira lliurement un rodet tubular, subjectats per dues platines iguals que les anteriors els perns són articulats dins les dolles de manera que les…
extensòmetre
Tecnologia
Aparell emprat per a mesurar els moviments d’extensió que realitzen determinats punts d’una estructura metàl·lica (carrosseria o bastidor d’un vehicle, estructura metàl·lica d’un edifici, etc) sotmesa a un determinat estat de càrregues.
Consta d’una sèrie de trossos d’una cinta adhesiva especial banda extensomètrica en el cos de la qual hom ha integrat, tot al llarg i fent nombroses ziga-zagues, un fil per on hom fa circular corrent continu de baixa intensitat En estirar-se una zona de l’estructura on hi ha una banda adherida, s’estiren també els fils, i, en reduir-se llur secció, augmenta llur resistència al pas del corrent mesurant la reducció de la intensitat, hom pot inferir la magnitud de l’extensió d’aquella zona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina