Resultats de la cerca

És d’aspecte terrós, bastant friable i, a causa de la freqüent presència de pirita, de color grisenc És utilitzada per a fabricar ciment de construcció i per a adobar certes terres

Cristallitza en el sistema cúbic, i té un color que va del groc pàllid al bru, bé que algunes vegades és vermell Té duresa 5-5,5 i pes específic 4,2-6,4

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, bé que aparentment és tetragonal Els cristalls són incolors i clars Té una duresa de 4,5 i una densitat de 2,26

Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics o aciculars, d’exfoliació perfecta, de color blanc, gris o de diferents tons de verd Té duresa 5-6 i pes específic 2,9-3,1

Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda

Mineral de color groc a verd que cristallitza en el sistema triclínic, d’origen sedimentari, lluïssor vítria, transparent, que normalment forma geodes en roques lutítiques o margoses o dins de closques fossilitzades Es descobrí a Anapa Crimea, d’on prové el seu nom

És el mineral més bàsic de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls incolors o de color rosa o verdós, transparents i molt fàcilment descomponibles pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,76 Forma part essencial de les roques granítiques bàsiques gabres, norites i anortites, bé que es pot presentar aïllada formant druses

Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de llarga conservació…

El seu fonament és l’anàlisi de l’absorció diferencial dels raigs X experimentada pels diversos components de l’objecte estudiat La radiografia té força utilitats, especialment en medicina i tecnologia La base de la radiografia mèdica o radiologia consisteix en el fet que l’aplicació de raigs X sobre el cos permet d’estudiar-ne l’interior, ja que l’absorció dels raigs X depèn de la substància que travessen Així, per exemple, l’esquelet, que és ric en calci, és poc transparent als raigs X, mentre que els pulmons ho són més A fi de millorar el contrast entre els òrgans, hom utilitza substàncies…

Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…