Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
marga
Mineralogia i petrografia
Agronomia
Roca sedimentària que conté argila i d’un 35 a un 65% de carbonat de calci.
És d’aspecte terrós, bastant friable i, a causa de la freqüent presència de pirita, de color grisenc És utilitzada per a fabricar ciment de construcció i per a adobar certes terres
microlita
Mineralogia i petrografia
Tantalat hidratat de calci i sodi, (Na,Ca)2Ta2O6(O,OH,F).
Cristallitza en el sistema cúbic, i té un color que va del groc pàllid al bru, bé que algunes vegades és vermell Té duresa 5-5,5 i pes específic 4,2-6,4
gismondina
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat hidratat de calci i d’alumini, Ca(Al2Si2O8)·4H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, bé que aparentment és tetragonal Els cristalls són incolors i clars Té una duresa de 4,5 i una densitat de 2,26
actinota
actinota
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Amfíbol de calci, de fórmula Ca2Mg5Si8O22(OH)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics o aciculars, d’exfoliació perfecta, de color blanc, gris o de diferents tons de verd Té duresa 5-6 i pes específic 2,9-3,1
lavendulana
Mineralogia i petrografia
Mineral cloroarsenat hidratat de calci, sodi i coure, NaCaCu5(AsO4)4Cl·5H2O.
Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda
anapaïta

Anapaïta
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat de calci i ferro, Ca2Fe2+(PO4)2·4H2O.
Mineral de color groc a verd que cristallitza en el sistema triclínic, d’origen sedimentari, lluïssor vítria, transparent, que normalment forma geodes en roques lutítiques o margoses o dins de closques fossilitzades Es descobrí a Anapa Crimea, d’on prové el seu nom
anortita
Mineralogia i petrografia
Silicat natural d’alumini i calci, CaAl2Si2O8, del grup dels feldespats.
És el mineral més bàsic de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls incolors o de color rosa o verdós, transparents i molt fàcilment descomponibles pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,76 Forma part essencial de les roques granítiques bàsiques gabres, norites i anortites, bé que es pot presentar aïllada formant druses
pasta

Assortiment de pastes
© Corel
Alimentació
Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua (amb sal o sense) i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc).
Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de llarga conservació…
radiografia
Aparell de radiografia per a usos industrials, de 6 MeV de potència, capaç de radiografiar gruixos de fins a 400 mm [Neyrpic-Grenoble, França]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tècnica consistent a sotmetre un cos, un objecte, etc, que hom vol examinar, a l’acció de raigs X, a fi d’obtenir-ne una imatge sobre una emulsió sensible a aquesta radiació.
El seu fonament és l’anàlisi de l’absorció diferencial dels raigs X experimentada pels diversos components de l’objecte estudiat La radiografia té força utilitats, especialment en medicina i tecnologia La base de la radiografia mèdica o radiologia consisteix en el fet que l’aplicació de raigs X sobre el cos permet d’estudiar-ne l’interior, ja que l’absorció dels raigs X depèn de la substància que travessen Així, per exemple, l’esquelet, que és ric en calci, és poc transparent als raigs X, mentre que els pulmons ho són més A fi de millorar el contrast entre els òrgans, hom utilitza substàncies…
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina