Resultats de la cerca
Es mostren 3645 resultats
Les cases de Montblanc
Art gòtic
Les illes i les parcelles Malgrat el que pugui semblar, Montblanc conserva poques cases amb estructures arquitectòniques gòtiques En algunes zones això pot ser un indici que les cases de la vila eren força senzilles, amb murs de base de maçoneria i aixecats amb tàpia, sense elements remarcables, una arquitectura perible, que sovint ha deixat poc rastre, especialment al nucli originari de la vila, al Pla de Santa Bàrbara Aquí, la manca de dades arqueològiques no permet establir si la trama urbana era formada per cases aïllades, com s’ha descobert al proper nucli de Vila-salva, o si es tractava…
La ciutat de Balaguer
Art gòtic
Situació i topografia La ciutat de Balaguer, capital de l’antic comtat d’Urgell i ara de la comarca de la Noguera, és a la riba dreta del Segre La població s’estén al sud del turó on s’alça el Castell Formós, edificat al mateix lloc on hi havia la suda en època islàmica, i al sud-est de l’església de Santa Maria antiga església de Sant Miquel Vista aèria de la ciutat, que fou la capital del comtat d’Urgell, amb la gran plaça del Mercadal, peça clau en la trama urbana J Todó És impossible d’entendre l’urbanisme actual i medieval de la ciutat de Balaguer sense valorar les seves arrels…
Bonaventura Pollés i Vivó
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid 1872-76 i a Barcelona 1876-79 i es titulà el 1880 Arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú —d’on procedia la seva família—, n’amplià el cementiri, restaurà l’església de Sant Antoni i bastí el casal de Santa Teresa, i també diverses cases a Riba-roja A Barcelona, restaurà el palau del marquès de Castellbell —al carrer de la Canuda— per a installar-hi el Foment del Treball Nacional Fou ajudant de Domènech i Montaner a l’Hotel Internacional de l’Exposició del 1888 Feu cases a Barcelona a Rambla de Catalunya-València 1891, Rambla de Catalunya-Mallorca 1889,…
Francesc Mitjans i Miró
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Es graduà a Barcelona el 1942 Soci i estudiant del GATCPAC La seva obra es caracteritza per un alt nivell de professionalitat Feu un gran nombre d’edificis residencials —introduí a la Catalunya de la postguerra la nova tipologia de l’habitatge europeu burgès— carrer Amigó 76 1941-44 i carrer Vallmajor 26-28 1953-55, entre altres Projectà edificis públics significatius a Barcelona Monitor 1956-61, Camp Nou del FC Barcelona 1954-57, Banc Atlàntic 1965-71 posteriorment Banc Sabadell, l’edifici de la Companyia Telefònica a Barcelona 1973-75 i un cert nombre de conjunts…
Gimnàs Garcia Alsina
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou molt popular entre la…
la Bòria
Raval
Antic raval de la ciutat de Barcelona, situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l’edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l’Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s’havia localitzat la indústria tèxtil).
La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia El carrer de la Bòria, continuat pel dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport alfòndecs, traginers, hostals i de correus Des del segle XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejantlos dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall
Benet Santigosa
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona del 1816 al 1835 Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major 1818, l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc 1829-32, en collaboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano 1830 Construí diversos habitatges particulars
el Fort Pius
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio
.
Bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims, pel capità general Francesco Pio di Savoia, marquès de Castelo Rodrigo, i enderrocat el 1868 Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer
Mor en atemptat una advocada catòlica d’Irlanda del Nord
L’advocada catòlica nord-irlandesa Rosemary Nelson mor a la localitat de Lurgan, al comtat d’Armagh, en explotar una bomba collocada al seu cotxe Nelson era coneguda per ser la representant dels veïns del carrer de Garvaghy Road, un carrer de Portadown, en el litigi que mantenen per impedir-hi el pas de les marxes orangistes L’atemptat és reivindicat per un grup paramilitar protestant poc conegut, els Defensors de la Mà Vermella El dia 17, Belfast és escenari d’un altre atemptat, amb la mort a trets de l’activista unionista Frank Curry
Miquel Madorell i Rius
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1891.
A Barcelona féu alguns hotels, el Teatre Tívoli, el Banc Hispanoamericà del carrer de Fontanella 1914 i el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner 1916 Té també obres a Arenys de Munt i a Palma Mallorca, on el 1899 fou premiat el seu projecte del Cercle Mallorquí —en collaboració amb Pasqual Sanz i Lluís Callú—, obra que dirigí des del 1913, dins un eclecticisme proper a Domènech i Estapà Presidí l’Associació d’Arquitectes 1922-25, i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina