Resultats de la cerca

Llicenciat el 1898 i doctorat el 1927 Relacionat amb el Centre Escolar Catalanista, publicà treballs en diverses revistes i fou secretari de redacció de La Ginecologia Catalana 1898-99, la primera revista mèdica en català Clínic eminent, presidí el Collegi de Metges de Barcelona del 1931 al 1933, càrrec des del qual portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge 1932 En dimitir el 1933, fou nomenat per unanimitat president honorari

A l’origen era d’una família de propietaris ennoblits i al principi del segle XIV pertanyia als cavallers Sacosta, succeïts pels Avenc, que al principi del segle XVI afegiren a l’antic mas un gran casal goticorenaixentista, un dels exemplars més notables de la comarca d’aquest estil La casa és feta de pedra i té grans dimensions, amb portes adovellades, finestres gòtiques amb llindes cisellades i ornades d’arquets i motllures, i amb un interior que també manté l’interès arquitectònic

Les seves escasses restes són situades al costat de l’església de Santa Maria de les Fonts El castell de les Fonts, casal de l’important llinatge dels Fonts, és documentat des del 1273 Segons l’inventari dels béns de Lúdrigo de Póbols, successor de Gausbert II des Fonts i mort el 4 de setembre de 1412 inventari del 26 de setembre de 1412, la casa dita “lo castell” del lloc de les Fonts afrontava amb l’església i la muralla del poble

El 1048 a la quadra de Benviure hi havia una església, de la qual no consta l’advocació El 1065 un personatge anomenat Bernat deixà a Sant Miquel de Benviure un mas i terres La capella, havent estat destruïda en la guerra de Successió, va ser reconstruïda el 1742 per la senyora del casal del Bori, Vicenta Bòria i Gomes, vídua de Barrientos El 1851 encara s’hi celebrava missa Ara en queden vestigis molt escassos adossats a la torre de Benviure

Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII

Era una fàbrica de teixits i filats de cotó Societat Anònima Viladomiu que el 1970 donava feina a 725 persones Tancada el 1982, incloïa el casal anomenat Torre de l’Amo , residència dels propietaris que, un cop restaurat, el 2003 fou recuperat com a centre de gestió del Parc Fluvial del Llobregat i la seu del Centre d’Interpretació de les colònies tèxtils del Llobregat El 2007 hi fou inaugurat un museu dedicat a la vida quotidiana dels propietaris fabrils

La senyoria fou vinculada el 1549 per Jeroni de Cabanyelles, governador de València i ambaixador a França

Situació El paratge de la Selva de Sant Romà —dit popularment a la contrada, per deformació, “Sant Arromà"— és a migdia de la població de la Selva de Mar, format per una vall molt envoltada per la muntanya, entre el coll de Sant Genís a migdia i el Mirall i el coll del Molí, a tramuntana, a l’alta conca de la riera de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG157853 Un camí porta als paratges de Sant Romà, al mas Buscató que és al centre de la vall, des de la Selva de Mar pel collet del Molí Aquest mas és a 1 km aproximadament del poble Història La selva o mata de Sant Romà és un lloc esmentat…

Començà a jugar al Club Natació Montjuïc i al Club Tennis Turó Formà part de l’equip espanyol sub-16 que conquerí la Copa Jean Borotra Debutà com a professional el 1996 L’any 2000 assolí la Copa Davis amb l’equip espanyol El seu lloc més alt en el rànquing de l’ATP fou el 57è Es retirà del circuit professional el 2004 A partir d’aleshores feu d’entrenador a l’Acadèmia Sánchez-Casal i el 2010 fitxà pel Club de Tennis Tarragona

La Mussarra, amb nom de reminiscències aràbigues, especialment la forma d' Almuçarra que apareix el 1112, és un antic mas que té propera la capella romànica de Sant Pere de la Mussarra, ara convertida en pallissa El casal és una edificació bastida amb pedra, d’una gran severitat i antigor L’edifici romànic era una església erigida probablement al segle XII i resolta amb el pla d’una nau ampliada amb un absis semicircular obert a l’est Al segle XIX la construcció fou molt modificada