Resultats de la cerca
Es mostren 461 resultats
Sant Quirze d’Olmells (Llers)
Art romànic
Situació Una perspectiva exterior de l’església de Sant Quirze d’Olmells des de l’angle sud-est Hom hi pot veure perfectament la forma trapezial de l’absis, el mur de migjorn del qual calgué reforçar amb un contrafort per tal d’evitar-ne l’esfondrament a causa d’una grossa esquerda J Bonell Aquesta església, actualment restaurada, però sense culte, es troba a uns 3 km al sud-est de la vila de Llers, entre el mas Molar i el mas Oliveres, aquest avui deshabitat El temple, al bell mig del bosc, és a poca distància del rec de Palau, afluent del Rissec Mapa 258M781 Situació 31TDG904818 Per anar-hi…
Poder i ideologia a través de les manifestacions iconogràfiques
Endinsar-se en l’estudi de la societat ibèrica no és una tasca fàcil No hi ha documentacions de l’època que descriguin amb detall certs aspectes com les creences, les institucions i les relacions socials, i les que existeixen són de segona o tercera mà, obra de grecs i romans que viatjaren per la Península Sovint, a més, aquestes darreres notícies, o bé es converteixen simplement en una allau d’informacions o curiositats no sempre verídiques o bé únicament lloen els mèrits dels compatriotes de l’escriptor D’altra banda, els testimonis directes, com les restes materials, necessiten una…
Vilanova del Camí
Aspecte de Vilanova del Camí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a banda i banda de l’Anoia, aigua avall d’Igualada, al centre de la conca d’Òdena.
Situació i presentació El terme municipal de Vilanova del Camí, dit també popularment Vilanoveta del Camí, té 10,3 km 2 i és situat al SE de la ciutat d’Igualada, amb la qual el poble de Vilanova del Camí, cap de municipi, forma pràcticament un continu urbà Limita amb el terme d’Igualada i d’Òdena N, la Pobla de Claramunt E i S, Carme S, Orpí SW i Santa Margarida de Montbui W El terme descriu una singular llenca vers el NE, per on passa l’antiga carretera N-II, de Lleida a Barcelona, on hi havia l’hostal del Porc, a l’indret de Can Vila El sector septentrional forma part de la vall de l’Anoia…
Camarles
Camarles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, a l’extrem nord-occidental del delta.
Situació i presentació El municipi de Camarles, de 25,16 km 2 d’extensió, fou creat el 1978 per la segregació del terme del poble de Camarles, fins aleshores integrat en el gran municipi de Tortosa Marca el límit NE del terme el torrent de la Fullola, o de Camarles amb el terme del Perelló el SE, la Sèquia Sanitària amb la partida de Jesús i Maria de Deltebre el SW, el barranc del Mas Roig amb el terme de l’Aldea, i el NW, la Carretera Vella de Tortosa al Perelló amb el terme de Tortosa A més de Camarles, cap de municipi, el terme comprèn les caseries del Lligallo del Roig i el Lligallo del…
Sarrià de Ter
Sarrià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi Annexat a Girona…
Santa Maria de Tagamanent
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb restes del clos tancat que la precedia després de la seva restauració M Anglada Aspecte de l’església i ruïnes de la rectoria des de la part de llevant M Anglada L’església de Santa Maria de Tagamanent queda a l’extrem nord-oest del planell que corona el turó homònim de forma troncocònica visible des de la major part de la plana de Vic Des del cim, a una altura de 1 055 m, es dominen tots els pics que delimiten el terme municipal, alguns superiors als 1 000 m Mapa L37-14364 Situació 31TDG416223 Hi ha tres pistes per anar-hi la més curta i…
EI marc històric del Pla de l’Estany
Art romànic
Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…
El marc històric del romànic de la Noguera
Art romànic
Prehistòria Dolmen de Sòls de Riu, situat en el jaciment arqueològic de l’Espluga dels Tres Pilars la Baronia de Rialb, que hom ha datat entre el calcolític I el bronze antic anys 2200-1500 aC J Giralt La primera presència de comunitats humanes a la comarca de la Noguera s’ha documentat en el context de la primera etapa de la glaciació würmiana Aquestes comunitats d Homo sapiens neanderthalensis del paleolític mitjà van viure en un moment climàtic més fred que l’actual Aquesta fou possiblement la causa de la seva extinció Chaline, 1982 Entre el 40 000 i el 35 000 aC, en el trànsit del…
Sant Joan de Bellcaire d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire, amb la capçalera decorada amb una bella ornamentació F Tur El nucli de la vila de Bellcaire és situat al cim i pels vessants d’un pujol que emergeix de la plana, i és coronat pel castell medieval gòtic, una part del qual fou habilitada com a església parroquial quan l’antiga de Sant Joan fou destinada a simple capella de cementiri Aquesta darrera església, recentment restaurada i retornada a la seva funció original, es troba a la part baixa de la vila, al seu extrem oriental, vora la carretera d’Albons Mapa 296M781 Situació…
La incorporació a les civilitzacions mediterrànies
El comerç fenici Oinokhóes d’imitació fenícia, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-575 aC UB / RM La tradició escrita de l’època clàssica reconeix la primordial importància del comerç de metalls en les primeres expedicions fenícies cap a Occident Segons Diodor de Sicília, els fenicis van aconseguir a Ibèria tant d’argent que, gràcies als guanys obtinguts, van poder fundar moltes colònies a Àfrica, Sardenya i a la mateixa Península Ibèrica D’altra banda, alguns autors greco-romans destacaren la forta implantació de població fenícia en determinades zones costaneres de la Península, i també la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina