Resultats de la cerca
Es mostren 894 resultats
La biodiversitat
La biodiversitat o diversitat biològica és un concepte que abasta alhora la riquesa i varietat d’espècies d’éssers vius, però també la riquesa biològica considerada des d’altres escales, des de la genètica la variabilitat genètica dins d’una espècie, passant per la taxonòmica diferents categories immediatament per sota o per sobre de l’espècie, fins a la geogràfica àrees geogràfiques diferents que contenen nombres d’espècies també diferents La biodiversitat seria el “diccionari” de la natura, el compendi exhaustiu de tots els components de la flora o fauna d’una determinada regió, o de tota…
testament vital
Medicina
Document mitjançant el qual hom expressa la conducta que desitja dels metges davant de determinades situacions crítiques.
La finalitat del testament és mantenir l’autonomia del pacient quan, per la seva situació clínica, no pot decidir per ell mateix El contingut del document està regulat per la llei que tracta els drets d’informació relativa a la salut i l’autonomia del pacient, i a la documentació clínica La persona signatària ha d’ésser major d’edat i tenir capacitat suficient per a entendre i signar el document lliurement La signatura s’ha de realitzar davant de notari o de tres testimonis, dos dels quals, com a mínim, no han de tenir cap relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació…
Fundació Josep Pla
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Institució cultural privada creada l’any 1973 amb la donació de l’escriptor Josep Pla i Casadevall de la seva biblioteca privada a la vila de Palafrugell.
Rebé el nom inicial de Fundació Biblioteca Josep Pla i en la primera etapa eren representats en el patronat l’Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona L’any 1990 s’aprovaren els estatuts, i el 1992 passaren a formar part del patronat, a més de les institucions esmentades, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Empordà L’any 2000, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, última entitat a incorporar-se al patronat, rebé un fort impuls, i a partir d’aleshores les seccions principals comprenen, a més de la biblioteca, un centre de documentació, una exposició…
Castell d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
El castell devia ocupar el lloc on avui s’alça l’església, que encara conserva un cert aire defensiu, al capdamunt del poble aturonat d’Aós de Civís Formava part del patrimoni dels Caboet així, el 1102 Guitard Isarn Caboet signà un conveni amb Arnau Ramon, cedint-li diversos drets feudals a la vall de Sant Joan, on s’incloïa el castell d’Aós El 1110 Guillem Guitard Caboet donà a l’església d’Urgell tota la vall de Sant Joan, amb les seves fortaleses els hereus Caboet tindrien la vall per infeudació de l’església d’Urgell Aquesta donació fou renovada per Miró Guitard Caboet,…
Castell d’Alió
Art romànic
Es tenen poques referències directes d’aquest castell, avui desaparegut, que en altre temps presidí el poble d’Alió La primera referència documental del lloc d’Alió és de l’any 1154, quan en la butlla promulgada pel papa Anastasi IV en què es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona surt esmentada ja l’església d’Alió Tot i això, a mitjan segle XII aquesta zona encara no devia estar completament repoblada, atès que el lloc d’Alió fou cedit l’any 1174 per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, a Ponç de Bruguera per tal que el repoblés El 1205 un fill de l’esmentat Ponç s’…
marquesat de Santa Maria de Barberà
Història
Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.
Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’abril de 1313…
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs béns Alfons el Magnànim…
denúncia
Dret internacional
Acte unilateral d’un estat firmant d’un tractat mitjançant el qual manifesta la seva intenció de no continuar essent part del conveni.
La possibilitat de denúncia és prevista en el mateix tractat o pot ésser inferida de la natura d’aquest, tot i que requereix un període de preavís
Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori
Pedagogia
Centre de recursos pedagògics creat a l’Alguer mitjançant un conveni signat el 1993 entre Òmnium Cultural i la Universitat de Sàsser (US).
El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres Edita la revista infantil mensual Mataresies Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya UOC té a l’Alguer
acord internacional
Dret internacional
Conveni entre estats per a establir una regulació comuna sobre qüestions d’interès mutu (comunicacions postals, aèries, intercanvi de ferits de guerra, etc).
Per a l’eficàcia d’aquests acords no cal la ratificació dels caps d’estat, sinó que és suficient la intervenció dels ministres d’afers estrangers o dels agents diplomàtics dels estats signataris Aquests acords són realitzats mitjançant diversos procediments com, per exemple, intercanvi de notes, cartes, declaracions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina