Resultats de la cerca
Es mostren 337 resultats
Santa Cecília de Montserrat

Església de Santa Cecília de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Antiga abadia benedictina del municipi de Marganell (Bages) —que al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat—, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l’antic castell Marro, sota l’espadat de Sant Jeroni: La parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic el 1143.
L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…
Llanars

Llanars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Camprodon.
Situació i presentació El municipi de Llanars, de 24,73 km 2 d’extensió, és centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga de Ter, i s’allarga entre aquests dos termes municipals El 1965 cedí 0,3 km 2 al primer, els quals formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany Al N arriba fins al Puig Sistra 1985 m d’altitud, límit ja amb Setcases i Molló, on neix el riberal de Feitús, afluent per l’esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Feitús a ponent i la de Fembra Morta a llevant Al S s’allarga fins a la Serra Cavallera,…
L’objecte artístic
Art gòtic
La integració de les arts Joiell del sol i la lluna, situat a la cimera de la vara de la Verge del retaule de l’altar major de la seu de Tortosa Obrat vers els anys 1360-70, mostra, al revers, l’escut del possible donant Arxiu FBedmar D’acord amb la tradició dels estudis de caràcter internacional, les noves formes i maneres artístiques anomenades gòtiques per la història de l’art es manifestaren esplendorosament a París, la capital del regne de França, vers la meitat de la tretzena centúria i es reflectiren en tots els camps de l’activitat artística A partir d’aleshores els mestres destacats…
Montellà i Martinet
Montellà i Martinet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Situat al Baridà, al terme de Montellà i Martinet 30,5 km 2 el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant 2325 m, seguint vers ponent pel pic de Comabona 2547 m, el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera 2604 m, la Roca Punxenta o del Migdia 2591 m, la canal de l’Ordiguer i el puig de la Canal del Cristall 2563 m En definitiva i per aquest límit meridional…
Física 2015
Física
Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…
indicatriu
Geologia
En òptica cristal·lina, superfície tancada que en general correspon a un el·lipsoide triaxial escalè, o lloc comú determinat per tots els radis vectors que representen els índexs de refracció dels raigs de llum en passar per un cristall i en totes les direccions de l’espai.
Els tres índexs principals de refracció caracteritzen els tres eixos ortogonals que defineixen la indicatriu òptica
teorema de Bloch
Física
Teorema segons el qual les solucions de l’equació de Schrödinger per a un electró que es mou en el si d’un potencial periòdic (p ex, el potencial en un cristall) és periòdic respecte a translacions T sobre la malla: U (r + T = U (r)) satisfan l’expressió.
ψ r + T = e i k T ψ r , essent k el vector d’ona aquestes funcions s’anomenen funcions de Bloch Una expressió equivalent a l’anterior és ψ k, r = e i k r u k, r , essent u una funció amb la mateixa periodicitat que el potencial u k, r + T = u k, r La funció d’ona ψ és, doncs, una ona plana modulada a cada cella per la funció periòdica u k, r Aquest teorema rep a vegades el nom de teorema de Floquet
Les tecnologies artesanals
El descrèdit del treball artesanal Amb la Revolució Industrial, el treball artesanal, lligat a la societat gremial, a l’orgull de l’ofici ben fet, a la tradició i als sabers relatius a les habilitats i tècniques manuals, va caure en un gran descrèdit Amb tot, l’aparició del sistema de la fàbrica a l’Anglaterra del segle XVIII va comportar els primers temps fortes revoltes sota la forma de ludisme destrucció de les màquines, que deixaven en situació d’atur els antics teixidors domèstics També els sabotatges van estar a l’ordre del dia, ja que la mecanització només donava guanys als propietaris…
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…
xarxa òptica
Física
Xarxa formada per la interferència d’un conjunt de làsers que es propaguen en la mateixa direcció i sentits oposats i donen lloc a una distribució periòdica d’intensitat de llum en la qual és possible atrapar àtoms per mitjà de l’efecte Stark, cosa que resulta en un cristall artificial sense defectes.
Es tracta d’una tècnica experimental desenvolupada per a la simulació de sistemes de la matèria condensada amb àtoms ultrafreds Fins ara s’ha pogut estudiar la transició entre un sistema superfluid i un aïllant de Mott, i s’espera que futures extensions permetran comprendre millor els mecanismes que hi ha darrere la superconductivitat d’alta temperatura mitjançant la simulació del model de Hubbard
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina