Resultats de la cerca
Es mostren 1039 resultats
senyor Esteve
Literatura catalana
Protagonista central de L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.
Anteriorment a la publicació de la novella, el senyor Esteve ja era una imatge popular que illustrava el prototipus de la petita burgesia com a nova classe social en ascens, la qual sovint ha estat ridiculitzada en sainets, comèdies i revistes humorístiques Partint d’aquesta tradició, Rusiñol denomina senyor Esteve el personatge central de la seva novella, i, a través d’ell, inventaria amb ironia totes aquelles actituds i normes morals que ja estaven associades al petit burgès més paradigmàtic el seny, l’estalvi, l’ordre i la voluntat de portar una vida grisa, rutinària i absolutament vulgar…
,
Santa Maria i Sant Jordi de Tragó de Noguera (Os de Balaguer)
Art romànic
L’antic poble de Tragó de Noguera, abandonat i mig negat arran de la construcció de l’embassament de Santa Anna, és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, un cop passat el congost de Canelles Una de les primeres referències documentals indirectes d’aquesta església data de l’any 1091, quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Mala-signada feren donació a l’abadia d’Àger de les esglésies que existien o poguessin existir en el futur en el castell de Tragó i en altres el document ho expressa així “ omnes ecclesiis que sunt et erunt omni tempore in castrum Dracone ” i li…
Sant Jordi de Riquer (Montmaneu)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins de l’antic terme del castell de Riquer No es coneix que exercís funcions parroquials, segurament sempre fou una sufragània o capella de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbassí Depengué de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, si bé més tard el terme passà al monestir de Santa Maria de Montserrat i segurament l’església també Les primeres notícies del castell i de l’església corresponen a l’any 1103, que es jurà el testament de Pere Bremond, la qual cosa es feu sobre l’altar de Santa Maria de l’església de la mateixa advocació del castell de Riquer El difunt…
Francesco Gasparini
Música
Compositor i teòric italià.
La primera dada que es té de la seva activitat és una peça que li serví de prova per a ingressar en l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, amb data del 1685 Sembla que el 1686 era a Venècia rebent classes de G Legrenzi, i el 1689 és documentat a Roma com a membre de l’Acadèmia de Santa Cecília En aquesta ciutat conegué A Corelli i B Pasquini, del qual probablement rebé lliçons Gasparini mateix reconegué que la seva obra teòrica L’armonico pratico al cimbalo 1708 està basada en les idees i els mètodes de Pasquini, tot i que no l’esmenti com el seu professor Durant el primer decenni del segle…
Frederic II de Prússia
Música
Monarca alemany, mecenes de les arts, flautista i compositor.
Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…
Bartomeu Ferrà i Perelló
Historiografia catalana
Escriptor, arqueòleg i mestre d’obres.
Estudià a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis És considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica, a Mallorca esglésies de Son Rapinya i de Son Roca, a Palma També feu incursions en el neoromànic i en el premodernisme can Barceló o el projecte de l’església de Sant Magí, tots dos a Palma Fou l’autor de la restauració de l’església d’Alcúdia i de l’edifici de la Caixa d’Estalvis Sa Nostra al carrer del Sol de Palma Cal…
Ottaviano dei Petrucci
Música
Editor de música italià.
En la seva joventut estigué probablement sota la protecció del duc d’Urbino, Guidobaldo I A la seva cort degué conèixer l’aleshores naixent tipografia de caràcters mòbils, que revolucionà el món del coneixement al segle XV El 1498, ja ciutadà de Venècia, les autoritats li concediren, durant vint anys, el privilegi en la impressió i venda de les partitures per a música polifònica i música per a llaüt Aquest privilegi fou degut suposadament al fet d’haver ideat una tècnica d’impressió molt acurada, basada en la impressió successiva i superposada de pentagrama, notes i text posteriorment reduïda…
Mariona Rebull
Cinematografia
Pel·lícula del 1946-1947; ficció de 110 min., dirigida per José Luis Sáenz de Heredia y Osio.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ballesteros Madrid ARGUMENT Les novelles Mariona Rebull 1944 i El viudo Rius 1945 d’Ignasi Agustí GUIÓ JLSáenz de Heredia FOTOGRAFIA Alfred LGilks blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Santamaría, Luis Noain MUNTATGE Julio Peña MÚSICA Manuel Parada SO Rafael Pavón, Andrés Lara INTERPRETACIÓ José María Seoane Joaquín Rius, Sara Montiel Lula, Blanca de Silos Mariona Rebull, Tomás Blanco Ernesto Villar, Alberto Romea Llobet pare, Carlos Muñoz Llobet fill, José María Lado el vell Rius, Adolfo Marsillach Darío, Mario Berriatúa Desiderio, Manrique Gil…
COCICA
Cinematografia
Institució privada creada pel matrimoni format per Guillemette Huerre Boca i Miquel Porter i Moix.
Sorgí a Barcelona el 1958, el mateix any que publicaren el primer llibre sobre el cinema català editat a Catalunya després d’anys de recerca, sota el títol La cinematografia catalana 1896-1925 L’entitat es constituí amb la intenció de preservar tot tipus de material relacionat amb la cinematografia, amb especial dedicació al que podia tenir un interès per a la creació d’una Filmoteca Nacional de Catalunya, en particular, i dels Països Catalans, en general Estava estructurada en sis seccions Biblioteca, Hemeroteca, Arxiu Documental, Arxiu Gràfic, Maquinària i Objectes Museístics i Arxiu de…
Josep Montes i Baquer
Cinematografia
Realitzador i productor de televisió.
Després de cursar estudis musicals als conservatoris de Barcelona i València, es professionalitzà com a violoncellista Entre el 1959 i el 1961 amplià estudis en sociologia de la música i musicologia a Alemanya 1959-61 En 1962-63 s’endinsà en la producció de programes musicals de ràdio i televisió a la BBC de Londres, a la Bayerische Rundfunk de Munic i a TVE, i s’inicià també en la producció fonogràfica CBS, Frankfurt, 1966-67 El 1967 entrà a treballar a la WDR de Colònia en qualitat de productor i realitzador del departament de televisió musical FS-Musik, del qual passà a ser posteriorment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina