Resultats de la cerca

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia…

Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució…

Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i  Jeroni Pau  Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica  Defensor de la creença en la Immaculada Concepció…

Les dimensions del territori són característiques de cada espècie i depenen de la quantitat i la natura de l’aliment els carnívors necessiten un territori més extens que els omnívors i de la productivitat del territori els animals que viuen a la sabana tenen un territori més gran que no pas els que viuen al bosc L’estructura del territori varia segons les espècies, i pot ésser el niu, els llocs freqüentats regularment per a capturar l’aliment o per a deixar-hi els excrements, la zona on és efectuada l’exhibició nupcial, etc Els límits del territori no són unes línies, sinó unes franges…

En futbol i waterpolo, aturada de la pilota que fa el porter, amb les mans o amb els braços, subjectant-la fortament amb el cos En handbol, intercepció que fa un jugador defensor a la pilota, desviant-la o aturant-la amb les mans o amb qualsevol part del cos dels genolls en amunt, llevat del porter que pot fer-ho amb qualsevol part del cos En boxa, aturada d’un cop interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari En taekwondo, acció defensiva que consisteix a aturar els cops d’un adversari amb una part poc sensible del cos, per…

Es destacà sobretot com a novellista Viatjà per Itàlia, i la impressió que li produí la sensibilitat meridional es tradueix, en les seves primeres obres, per una influència de l’esteticisme de D’Annunzio Im Schlaraffenland ‘Al país de Xauxa’, 1900 i Die Göttinnen oder die drei Romane der Herzogin d’Assy ‘Les deesses o les tres novelles de la duquessa d’Assy’, 1902-03 A Professor Unrat 1905 presenta una caricatura, patètica i a la vegada irònica, de l’ambient alemany sota l’imperi de Guillem II Ferm defensor de la democràcia, atacà el militarisme i el nacionalisme naixents en una…

Vida i obra Defensor de la unificació ortogràfica en terres rosselloneses, publicà poemes i articles a la Revue Catalane És autor del llibre de poemes La Mare-Terra 1913, de diversos monòlegs i d’unes Fables de La Fontaine traduites en vers catalans 1909, precedides d’un estudi sobre l’ortografia i d’un altre sobre la versificació catalana, ben documentat en un bon nombre dels autors catalans coetanis, i en què considera la llengua catalana la seva «veritable llengua materna» Són de destacar també Les voyelles o et u en catalan 1912 i Études critiques sur les chansons catalanes…

Llicenciat en filologia clàssica i en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i postgraduat en direcció d’empreses per la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1993 fou cofundador de la Plataforma per la llengua , organització de la qual posteriorment esdevingué coordinador i dins de la qual es convertí en un destacat defensor de la presència del català en el cinema, l’etiquetatge i altres àmbits públics i de consum massiu Morí en el curs d’una expedició al cim del Manaslu, a l’Himàlaia nepalès, a conseqüència d’una allau en el qual moriren vuit alpinistes més i uns altres vuit…

Es doctorà en arts 1637 i teologia 1640 a la Universitat de València, on professà tres cursos de filosofia 1642-44 i el seu antitomisme formà escola Familiar de l’arquebisbe Pedro de Urbina, fou ardiaca de Morvedre a la seu de València 1652 i jutge del Sant Ofici Acompanyà aquest arquebisbe en ser transferit a la seu de Sevilla, i hi restà cinc anys com a catedràtic de teologia Fou un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà tret del predicat el dia de Sant Vicent del 1667…

Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes no analítiques Amb el seu…