Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
llibres Sibil·lins
Mitologia
Reculls d’oracles, dels temps de Tarquini el Superb, que els havia adquirits, segons el rumor, de la sibil·la de Cumes.
Bé que escrits en grec, en un estil enigmàtic, i relacionats amb la sibilla i el culte d’Apollo, sembla que cal cercar-ne l’origen a Etrúria, on trobem d’altres llibres semblants, nascuts d’antigues tradicions orals i tardanament compilats Al s III aC l’hegemonia dels factors grecs els degué fer canviar de nom Eren consultats per sacerdots especialitzats, a fi de trobar-hi remeis, en circumstàncies crítiques Hom els guardava a Roma, al temple de Júpiter Capitolí, tancats dins un estoig de pedra Foren destruïts en l’incendi del Capitoli, el 83 aC, però el senat n'havia fet aplegar un altre…
Saturn

Saturn devorant el seu fill, obra de Peter Paul Rubens (1636 – 1638)
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant-lo amb un…
Sant Joan de Palamós (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El lloc de Palamós, avui deshabitat, es compon d’un petit grup de cases situades al sud del poble de la Rabassa L’indret, originat al voltant d’una fortalesa, fou conquerit i reorganitzat a mitjan segle XI, moment en què també es degué bastir l’església, la qual fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Freixenet, Inclosa dins el bisbat de Vic La seva vinculació a l’església parroquial de Freixenet figura l’any 1685 en la visita que féu a aquesta parròquia el bisbe de Vic Antoni Pasqual segons s’indica en la relació, en depenien les capelles de Sant Joan de Palamós i Sant Salvador d’…
Gotmar
Cristianisme
Cronista eclesiàstic, monjo, bisbe de Girona (943-951) i abat de Sant Cugat del Vallès.
Sembla ésser el primer que, després de la invasió sarraïna, reuní les dignitats abacial i episcopal Estigué en excellent relació amb la cort franca, a la qual acudí almenys el 939, a Breisach Baden, i el 944, a Laon, i de la qual obtingué diversos preceptes per a Ripoll, Sant Cugat, Sant Pere de Rodes i, potser, per a Vic En ocasió del seu viatge del 939 degué prendre notes per a la confecció d’una Crònica dels reis francs , redactada en 939-940, que només s’ha conservat en versió àrab, pel fet d’ésser dedicada a al-Hakam, fill del califa ‘Abd al-Raḥmān III Probablement ell mateix la dugué a…
Joan Evangelista
Talla romànica catalana de Joan Evangelista, de procedència desconeguda
© Fototeca.cat
Cristianisme
Apòstol.
Fill de Zebedeu , seguí Jesús juntament amb Jaume , el seu germà Per distingir-lo del Baptista, la tradició l’ha anomenat Evangelista, suposant que és aquell deixeble estimat de Jesús que el colofó del quart evangeli dona per autor d’aquell llibre Amb Pere i Jaume, Jesús el volgué prop seu en moments decisius, i, si ell és el deixeble estimat, Jesús a la creu el deixà per fill a la seva mare A Jerusalem era tingut, amb Pere i Jaume, el germà del Senyor, per una de les tres “columnes” de l’Església L’antiga tradició referia d’ell que era l’únic dels dotze apòstols no casat i l’únic que no morí…
Castell de Besalú
Art romànic
Del castell i la residència comtal que hi hagué al cim del turó on s’alcen les ruïnes de l’església de Santa Maria, no n’ha restat gairebé res L’existència d’un castell de Besalú està molt relacionada amb el fet que hi haguessin uns comtes de Besalú, en especial uns comtes privatius d’aquest comtat De fet, el castell degué ésser construït o reconstruït a partir del moment en què Besalú havia de fer de capital d’un comtat independent o autònom Això no obstant, és molt probable que trobéssim un precedent d’aquest castell o oppidum dels segles carolingis en una època molt anterior D’acord amb…
Castell de Sacama (Olesa de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’esperó rocós situat davant la capella on es conserven els escassos vestigis d’aquesta fortalesa ECSA - J Todó És situat sobre unes altes roques 466 m aïllades entre dos torrents, a la part nord-oriental del terme Per arribar-hi s’ha d’agafar, a la sortida d’Olesa, la carretera de Vacarisses Vora el quilòmetre 6, després d’haver travessat el torrent de Sant Pere, i prop de l’enforcall amb la carretera de Terrassa, surt el camí de muntanya que hi duu Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història Les primeres citacions del castell de Sacama són dels anys 938 i 940, en…
catedral d’Eivissa
Temple principal d’Eivissa, que té com a titular santa Maria.
Al s XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II de Castella ocultà la part inferior també obligà a demolir la sagristia, potser del sXV, però en la reconstrucció 1592 hom degué emprar les mateixes pedres Aquest temple gòtic, acabat al s XVI, fou objecte d’una reedificació 1712-28 que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més destacables Són…
creu de terme

Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina, al coll de…
priscil·lianisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i ascètic iniciat per Priscil·lià.
A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina