Resultats de la cerca
Es mostren 1499 resultats
Pepi II
Història
Faraó de la dinastia VI (~2272-2179 aC).
Fill de Merenre Antiemsaf I, tingué el regnat més llarg de la història egípcia Amb ell s’acaba el Regne Antic Prosseguí la política expansionista a la Baixa Núbia, amb diverses expedicions dirigides per personatges preeminents del nomós I de l’Alt Egipte Herkhuf, Sabni i, sobretot, Pepinakht Una altra expedició anà al Sinaí a la recerca de turqueses A l’interior s’accentuà el progressiu debilitament del poder reial, i al final del regnat els governadors de les províncies eren pràcticament independents Bastí la seva piràmide a Sakkara, actualment en molt mal estat
Pepi I
Història
Faraó de la dinastia VI (~2333-2285 aC).
Fill de Teti, envià sis expedicions a l’Àsia per abatre els beduïns Es mostrà actiu a Núbia i envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses Bastí molt a Tanis, Bubastis, Abidos, Dendera i Coptos A Sakkara construí la seva piràmide, en molt mal estat avui, del nom de la qual, Men-nefer Pipi ‘Pepi és estable i formós’ deriva el de Memfis
Sethi I
Història
Faraó de la dinastia XIX (1318-1304 aC).
Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or del desert…
Tuthmosis IV
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1425-1417 aC).
Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh
Akhenaton
Història
Faraó de la XVIII dinastia (1379-1362 aC).
Fill d’Amenofis III i de la reina Tiy, tingué Nefertiti com a esposa principal No és segur si corregnà amb el seu pare Cap al sisè any del regnat 1374 aC, essent ja un fervent seguidor del déu Aton , amb exclusió de les altres divinitats, el faraó canvià el seu nomen d’Amenofis ‘Amen està satisfet’ pel d’Akhenaton ‘útil per a l’Aton’ i abandonà Tebes, territori del déu Amon, per una ciutat de nova planta, Al-Amārna Des d’ella, es lliurà a una àmplia activitat proselitista, que es traduí, en el terreny religiós, en la construcció de temples a Aton arreu del país i en el tancament dels…
art búdic
Representació de la roda de la doctrina en un fresc del Mustang (segle XVII), a l’Himàlaia
© Fototeca.cat
Art
Conjunt de representacions iconogràfiques i de construccions estètiques elaborades per satisfer les necessitats de la religió budista, realitzades essencialment a l’Àsia oriental, central i meridional.
La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables influències…
Borbó
Nom de diferents dinasties sortides de la casa ducal de Borbó i que han fornit de sobirans les cases reials de França (1589-1792, 1814-30), d’Espanya (1700-1868, 1874-1931, i des del 1975) i de les Dues Sicílies (1735-1860), i la ducal de Parma (1731-1860) i la gran ducal de Luxemburg (des del 1964).
Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat de la de Parma, que depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de casa de Borbó o casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França Dinastia dels Borbó de la casa reial de…
Coràsmia
Història
Antic estat d’Àsia central, centre d’una remota civilització agrària desenvolupada mitjançant una xarxa de regs entre els oasis del curs inferior i del delta de l’Amudarja.
La invasió àrab ~711 comportà la destrucció de la florent cultura iraniana, malgrat que l’anterior dinastia local hi fou mantinguda amb una relativa independència Amb la davallada del poder califal el territori fou ocupat per Maḥmūd de Gaznī 1017 i els seljúcides 1041, fins que el governador Quṭb al-Dīn es desentengué del vassallatge turc i inicià la dinastia anomenada dels Hwārizm-Šāh 1097-1231, que constituí l’estat islàmic més poderós de l’època Coràsmia fou un important nus del comerç caravaner, fins que sofrí la devastació mongòlica Genguis Kan, 1221, després de…
Comnè
Família noble de l’imperi Bizantí que donà dinasties imperials a Bizanci (1081-1183) i a Trebisonda (1204-1461).
Considerada generalment de raça negra, estava establerta en immensos dominis prop d’Adrianòpolis i posseïa grans propietats a Paflagònia El primer membre esmentat a les fonts bizantines és Manuel Comnè , dit Erotikós , prefecte d’Orient, protospatari i conseller de Basili II, pare d' Isaac I Comnè , que fou emperador de Bizanci 1057-59, i de Joan Comnè , curopalata i gran domèstic, casat amb Anna Dalassena Llur fill Aleix I Comnè fundà 1081 una dinastia imperial que s’extingí a la mort d' Andrònic I Comnè 1185 Eudòxia Comnè , filla d' Isaac Comnè i neta de l’emperador Joan II…
Heracleòpolis
Ciutat
Antiga ciutat egípcia (actualment Ihnāsiyat al-Madīna), situada uns 110 km al SW del Caire.
El temple del seu déu, Herišef —assimilat pels grecs a Hèracles—, és documentat des de la segona dinastia Fou capital d’Egipte durant el període heracleopolità
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina