Resultats de la cerca
Es mostren 5210 resultats
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la…
densitat relativa
Física
Quocient entre la densitat d’una substància i la densitat d’una substància de referència, mesurades ambdues en unes determinades condicions.
És, doncs, una magnitud adimensional En el cas dels gasos, hom acostuma a definir la densitat relativa com el quocient entre la densitat del gas i la de l’aire, mesurades ambdues a la mateixa temperatura i a la mateixa pressió En el cas dels sòlids i líquids, hom acostuma a definir-la com el quocient entre la densitat de la substància i la densitat de l’aigua a una temperatura de 4°C La densitat relativa dels sòlids és mesurada mitjançant la balança hidroestàtica, i la dels líquids mitjançant la balança hidroestàtica, la balança de Mohr, els areòmetres i els densímetres
carbè
Química
Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.
Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…
art corporal
Art
Actitud artística sorgida els darrers anys de la dècada dels seixanta.
Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als Països Catalans, la…
teoria de Dirac
Física
Teoria formulada per Dirac el 1930 per tal de resoldre el dilema que plantejava l’existència de solucions corresponents a estats d’energia negatius, mancades de significació física.
Aquestes eren obtingudes en resoldre l’equació d’ones relativista que descriu l’evolució de qualsevol partícula de spin 1/2 , bé sigui aquesta lliure o bé sotmesa a un camp de forces electromagnètiques Segons la teoria dels forats de Dirac, el dilema podria ésser resolt postulant que el buit és totalment ocupat per electrons d’energia negativa positrons , tesi d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli En aquesta teoria, el buit és representat, doncs, per un gas de Fermi de densitat infinita, completament inobservable i que no dóna lloc a cap efecte de tipus gravitatori ni…
Salvador Rueda
Literatura
Escriptor andalús.
D’origen humil, fou protegit per Núñez de Arce Insatisfet amb la poesia del moment, encara d’herència romàntica, inicià la revolució poètica que culminà amb Rubén Darío És, doncs, un precursor del Modernisme les seves Noventa estrofas són del 1883 Poeta espontani i desbordant, pateix, però, de manca de contenció i treball de retoc De la seva producció cal esmentar En tropel 1892, Lenguas de fuego 1908, Cantos de la vendimia 1891, Poesías completas 1911 Conreà també el quadre de costums El patio andaluz 1886, Granada y Sevilla 1890, etc, la novella i el teatre
Discurs estilístic
A Enciclopèdia Catalana, el català estàndard és l’usual, i el registre lingüístic de cada text culte, divulgatiu, colloquial s’adaptarà a qui va dirigida l’obra Cal advertir les incongruències que presentin textos escrits en una varietat altra que la central o textos escrits en un registre colloquial En casos particulars, indicats especialment per l’editor de l’obra, admetem l’ús d’altres varietats dialectals i vetllem per la seva coherència Així mateix, pretenem la redacció d’un llenguatge no discriminatori i, doncs, preferim l’ús de formes collectives que inclouen els dos…
Sil
Riu
Riu de Galícia, afluent principal del Miño (228 km).
Neix a Cueto Albo, prop del port de Somiedo, a La Babia, en terreny lleonès En direcció S s’encaixa a la Sierra de Gistreo i entra a la depressió de Ponferrada En direcció W entra a Galícia i desguassa al Miño per Penalva, poc abans d’Ourense Porta uns 150 m 3 , per una conca vessant de 8 558 km 2 , o sia una abundància de 17,5 l/s/km 2 , que és, doncs, molt alta De règim pluvionival oceànic acusa sensiblement la fosa de neu de la capçalera, és d’una regularitat remarcable Està molt equipat per a la producció d’energia més d’un milió de kW
zona de les Nogueres
Faixa dels Pirineus centrals catalans, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.
En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa W-E d’argiles triàsiques Prepirineus intercalades entre la massa compacta N i els massissos parallels S de llicorelles paleozoiques Pirineus axials S'originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats…
la Llitera
Regió nord-occidental de la Depressió Central Catalana, al límit amb Aragó, que coincideix amb la plana de peu de muntanya compresa entre els primers contraforts subpirinencs i les valls del Segre, amb la Noguera Ribagorçana, i del Cinca.
Comprèn, doncs, una bona part de les comarques catalanes de la Llitera, el Segrià i el Baix Cinca i de l’aragonesa de la Ribera de Cinca, i serveix de transició entre les comarques fisiogràfiques de la Noguera, el pla d’Urgell i les Garrigues, a llevant, i el Somontano de Barbastre i els Monegres, a ponent D’ençà de l’establiment dels regadius dominats pel canal d’Aragó i Catalunya, hom tendeix a fer coincidir els límits de la Llitera com els de l’Urgell, a l’altra banda del Segre amb els de l’àrea regada, i resten inclosos a la Ribagorça, de secà, els contraforts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina