Resultats de la cerca

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a…

Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V…

Al regne de Castella els primers títols de marquès foren els de Villena 1366 i 1445 i d’Astorga 1465 a Anglaterra, els de Dublín 1385 i els de Dorset i Somerset 1397 a Itàlia, els d’Ivrea 876, Monferrato 954 i Saluzzo 1125 A França, aquest títol, suprimit l’any 1789, fou restablert per Lluís XVIII Als Països Catalans, arran de la presa d’algunes ciutats, alguns comtes portaren, esporàdicament, els títols de marquès de Tortosa Ramon Berenguer IV, 1148, de Lleida Ramon Berenguer IV, 1149 i de Balaguer Ermengol IV, 1067 però els primers títols de marquès, com a títols nobiliaris, foren el de…

El 1619 fou nomenat general de l’armada de l’Oceà Participà en la lluita naval contra Holanda i desplegà una intensa activitat en aigües americanes, on s’apoderà de San Salvador 1625, i obtingué resultats favorables lluitant contra els pirates anglesos i francesos, en ocupar l’illa de San Cristóbal 1630 Aquesta actuació el feu mereixedor del favor de Felip III i de Felip IV, així com també l’enemistà amb el comte duc d’Olivares Arran de les intrigues d’aquest últim, fou processat i, més tard, desterrat

Lluità a Messina durant la insurrecció del 1674 i, posteriorment, a Flandes En esclatar la guerra de Successió 1702 reconegué Felip V de Castella i collaborà en el triomf de la seva causa al regne de Nàpols El 1705 era a Barcelona com a capità d’una companyia de guàrdies napolitans, amb la qual féu costat al lloctinent Velasco, que intentava de controlar la ciutat Després de la capitulació filipista passà a Màlaga i cuità a posar-se novament al servei de Felip V, el qual acompanyà durant l’atac a Barcelona del 1706 El 1713 fou nomenat general en cap de les forces filipistes que assetjaren la…

El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà

Heretà el marquesat de Vilafranca en morir el seu pare 1578 El 1595 ocupà l’almirallat de les galeres de Nàpols, i més tard l’almirallat de les galeres de la corona castellana Fou ambaixador extraordinari de Felip III a la cort d’Enric IV de França 1608, i exercí com a governador de Milanesat 1616 aleshores derrotà Carles Manuel de Savoia a Apertola, ocupà Vicelli i altres places i finalment obligà Carles Manuel a signar la pau de Pavia 1617 Fidel a la política del duc d’Osuna i del marquès de Bedmar, restà implicat en l’anomenada conspiració de Venècia, motiu pel qual perdé el…

Incorporà, el 1671, el ducat de Saxònia-Eisenach i s’uní, el 1698, al ducat de Saxònia-Jena format el 1662 per a Bernat I, mort el 1678, fill quart del mateix duc Guillem I, mantenint, però, la pròpia denominació fins el 1741, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Weimar

Fill de la gran duquessa Carlota I i del príncep Fèlix de Parma El 1961 fou designat regent, i el 1964, per l’abdicació de la seva mare, esdevingué sobirà del país L’any 2000 abdicà en favor del seu fill Enric

Fill de Joan I de Luxemburg i de la Gran Duquessa Josefina-Carlota de Bèlgica Primogènit de quatre germans, el 1981 es casà amb María Teresa Mestre y Badía, de família cubana exiliada El 1998 fou designat lloctinent representant títol que comportava l’assumpció de la majoria dels poders del sobirà i l’any 2000 succeí el seu pare