Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
bioluminescència
bioluminiscència Escifomeduses Aurelia aurita luminiscents
© Fototeca.cat
Biologia
Emissió de llum per part dels éssers vius.
Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’oxidació que…
Marcel·lí Iglesias Ricou

Marcel·lí Iglesias Ricou
@ Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec Fou reelegit després…
Julia Eileen Gillard

Julia Eileen Gillard
© The University of New England
Política
Política australiana d’origen gal·lès.
Emigrà amb la seva família a Austràlia l’any 1966 Graduada per la Universitat de Melbourne en dret i arts 1986, durant els seus anys d’estudiant s’uní al Partit Laborista i, a partir del 1983, fou membre de la Unió Australiana d’Estudiants Del 1987 al 1998 treballà en un despatx d’advocats especialitzat en dret laboral i industrial Diputada al Parlament australià des del 1998, com a membre del Partit Laborista a l’oposició encapçalà diversos ministeris “a l’ombra” En guanyar les eleccions el Partit Laborista l’any 2007, fou nomenada vice-primera ministra i ministra d’Educació, Ocupació i…
Antoni Turró i Martínez
Numismàtica i sigil·lografia
Activista polític, militar i numismàtic.
Soci del CADCI , ingressà a Nosaltres Sols , i formà part dels escamots d’aquest grup armat en el Sis d’Octubre , durant el qual fou detingut, bé que pogué fugir Posteriorment, el 19 de juliol, participà en l’assalt a la caserna de les Drassanes de Barcelona contra els militars revoltats Durant la Guerra Civil Espanyola participà en la frustrada expedició de Bayo a Mallorca Destinat posteriorment al front d’Osca, a la 33 divisió antiga columna Durruti, com a caporal telegrafista, uns mesos després ingressà a l’Escola de Guerra, d’on sortí com a tinent del cos d’enginyers Destinat al front de…
Fernando del Paso Morante
Literatura
Escriptor mexicà.
Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres 1970-85 i de Radio France Internationale a París 1986-91, ciutats on exercí també com a diplomàtic Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario 1958, al qual seguí la novella José Trigo 1966, premi Xavier…
capitulació de Pedralbes
Història
Tractat general de pau signat a Barcelona, al monestir de Pedralbes, el 24 d’octubre de 1472 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat.
En foren artífexs, sembla, el confessor del rei, Gaspar Ferreres, i els consellers Lluís Setantí i Joan Mateu posà fi pràcticament a la guerra contra Joan II, malgrat que no tot el Principat s’havia rendit, l’exèrcit francès ocupava els comtats de Rosselló i Cerdanya i el comte de Pallars mantenia la rebellió contra el rei La capitulació posava terminis per a adherir-se a tots els habitants del Principat i als castells i les forces que encara mantenien la bandera del rei Renat Atorgava perdó general i autoritzava el lloctinent Joan de Calàbria i els seus parcials a sortir de la ciutat…
Islàndia 2011
Estat
En la seva particular via de sortida de la crisi, Islàndia ha demostrat que hi ha altres maneres de sortir-se’n sense que la ciutadania pagui la factura del que van organitzar polítics i banquers Així, per exemple, el 9 d’abril els electors van rebutjar per segona vegada en referèndum el pagament de 40000 milions d’euros una tercera part del PIB islandès al Regne Unit i Holanda pel rescat dels dipòsits de la financera Icesave, tot i haver-se renegociat el pagament a 37 anys i a un 3,3% d’interès Però també va ser excepcional la decisió de jutjar els directors dels bancs que van fer fallida i…
Grup Godó
Grup empresarial de mitjans de comunicació actiu des de la dècada de 1990, constituït com a hòlding multimèdia el 1998.
Creat a partir del diari La Vanguardia , en la premsa escrita edita també Mundo Deportivo , entre altres publicacions periòdiques, que inclouen suplements del diari i revistes com Historia y vida Mitjançant la societat CRE-A, gestiona la rotativa a la Zona Franca de Barcelona Els mitjans audiovisuals depenen de la societat Catalunya Comunicació i disposen, en l’àmbit radiofònic, de l’emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1 , generalista, i RAC105, dedicat a la radiofórmula Disposà d’un canal de televisió, 8tv a l’origen, Citytv, amb emissions entre el 2001 i el 2023, i també…
compatibilitat
Electrònica i informàtica
Característica d’un sistema de radiodifusió en freqüència modulada que permet que les emissions estereofòniques puguin ésser rebudes per un receptor monofònic, i viceversa.
Això és possible perquè en una transmissió estereofònica són transmeses la suma i la diferència dels senyals corresponents als canals dret i esquerre Els receptors monofònics només en reben la suma i, doncs, la recepció és monofònica Per contra, els estereofònics reben ambdós senyals de suma i diferència i, a partir d’aquests, separen les informacions corresponents als canals dret i esquerre
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de valor gravat a la moneda de 5 sous, en les emissions locals catalanes en temps de la guerra dels Segadors (1640-52).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina