Resultats de la cerca

Filla de Francisco García Valdecasas Santamaría , es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, i exercí la professió durant deu anys El 1980 s’incorporà a l’administració com a inspectora d’Hisenda fins el 1983 Successivament fou interventora territorial de Barcelona fins el 1986 i delegada del ministeri d’economia i hisenda 1992 El 1995 ingressà al PP, apadrinada per José María Aznar Quan aquest esdevingué president del govern espanyol l’any següent la nomenà delegada del govern central a Catalunya, on mantingué una correcta relació amb la Generalitat, especialment pel que fa al…

Església parroquial d’origen romànic refeta el segle XV

Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942 es vinculà al…

Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses memòries d’…

Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad  i La Prensa , fou redactor en cap de la revista Cinema  1946-48 i collaborà a El cine americano  1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre , 1950, Enrique Gómez Dulce nombre , 1951, Antonio Román La forastera , 1951 i,…

De família barcelonina i installat a Girona el 1838, es dedicà al comerç i ocupà diverses places en l’administració govern polític, rendes nacionals i Ajuntament de la Selva de Mar Collaborà al periòdic La Primavera 1857 i fundà La Cotorra 1861, de caràcter satíric Els càrrecs de secretari de l’Ajuntament de Girona 1863-88 i arxiver municipal 1872-88 l’aproparen al conreu de la història de la ciutat S’interessà per la història social i la vida quotidiana, i inicià un índex de classificació temàtica de l’Arxiu Municipal de Girona La seva millor obra, en tres volums, és Bandos y bandoleros en…

De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici

Deixeble predilecte de Francisco Goya , executà algunes obres traçades per ell i en feu còpies d’altres hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida 1798 París, collecció Arthur Sachs, i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant també conegut per El colós , pintura fins aleshores atribuïda a Goya Feu diverses obres de caràcter manifestament goyesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag València, Museu de…

La cellula S Juliani formava part de les esglésies confirmades per l’emperador Lotaria l’església d’Elna el 834 És esmentada encara els anys 898 i 899 El 1400 era anomenada Sant Julià de Tanyà Recorda el seu emplaçament l’actual mas Sant Julià

Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en què els dos agregats se n'independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i que enllaça…