Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
Castell de Cabanabona
Art romànic
Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual Coscó i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró Angelà, Ramon…
Hieronymus Praetorius
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Després de rebre les primeres lliçons d’orgue del seu pare, estudià a Hamburg amb Hinrich thor Molen i a Colònia amb Albinus Walran En 1580-82 ocupà el càrrec d’organista a Erfurt Posteriorment tornà a Hamburg, on el 1586 substituí el seu pare com a primer organista a Sankt Jacobi, càrrec en el qual romangué fins a la mort Prengué part en unes proves organístiques celebrades a Groningen el 1596, en les quals també participaren Hans Leo Hassler i Michael Praetorius Escriví més de cent motets, la majoria amb textos llatins i alguns en alemany i amb melodies tradicionals D’ell es conserven…
Libri antiquitatum ecclesiae cathedralis Barcinonensis
Historiografia catalana
Cartulari de la catedral de Barcelona, recopilat a mitjan segle XIII, en quatre grans volums.
El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae tanmateix, el nom més utilitzat és Libri antiquitatum , testimoniat el 1577 Conté còpia de 2 766 documents dels segles IX al XIII, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, i és obra de tres o quatre mans diferents L’enquadernació 1561-63 es feu amb mitja pell, i foren reenquadernats 1847 amb tapes de fusta i cobertes de pell En aquesta darrera ocasió es retallaren de nou els folis, de manera que s’eliminaren fragments d’anotacions marginals o part de les xifres romanes de la foliació L’objectiu d’aquest…
miniatura
miniatura del Missal de Sant Cugat que representa la Pentecosta, per Joan Melic (segle XV)
© Fototeca.cat
Art
Arxivística i biblioteconomia
Pintura de figures petites, ornaments, etc, feta sobre pergamí, vitel·la, etc, en els manuscrits medievals, en els missals, etc.
La pràctica d’illustrar llibres és molt antiga N'és un dels exemples més antics el Llibre dels Morts , compost a Egipte vers l’any 1900 aC Els exemples de miniatura en papirs grecs i llatins són gairebé inexistents Hom conserva, per contra, alguns importants còdexs llatins miniats dels segle IV al VI El manuscrit grec miniat més antic és la Ilíada picta , datable del segle V, amb miniatures que segueixen la tradició romana La miniatura bizantina, que ha deixat alguns còdexs illustrats remarcables del segle VI, com el Gènesi de Viena, experimentà un llarg eclipsi des del segle VII fins al…
Santa Maria de Pineda de Mar
Art romànic
El lloc de Pineda o Pineta , inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda…
Giaches de Wert
Música
Compositor flamenc, actiu a Itàlia.
Vida Quan encara era un nen fou portat a Itàlia per servir com a cantor a la capella de la cort de la marquesa Maria de Cardona, a Avellino, prop de Nàpols No es disposa de gaire més informació sobre els seus primers anys Cap al 1559 era al servei d’Alfons Gonzaga a Novellara Probablement pels volts del 1561 formà part de la capella musical de la cort de Parma, dirigida en aquell temps per Cipriano de Rore També estigué durant un quant temps a Milà com a mestre de capella de la cort del governador Gonzalo Fernández de Córdoba L’any 1565 passà a dirigir la capella musical de la cort ducal de…
Els Usatges de Barcelona
L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià, el dret comú vigent…
Castell de Fornells (Fornells de la Selva)
Art romànic
El topònim d’aquest castell és de fàcil confusió amb aquells corresponents al de Fornils, prop de Rupit, i amb el de Fórnols de Cadí El “kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitu predicti kastri habebat” fou llegat per Bernat Ermengol “Bernardi Ermengaudi” al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum major , en un document del maig de 1048 També s’hi indicava que el castell passaria al seu fill, que el tindria sota la tutela del comte La vinculació d’aquest document amb el topònim és confirmada pel fet que el testamentari fa altres donacions dels seus béns a…
Pérotin
Música
Compositor francès.
Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en morir, el seu…
Montserrat Galera i Monegal
Historiografia catalana
Arxivera i bibliotecària.
Obtingué el títol de bibliotecària l’any 1956, amb el qual exercí a la Universitat de Barcelona entre els anys 1970-86 Fou cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general L’any 1983 es llicencià en filologia catalana per la mateixa universitat, en la qual continuà estudiant, fins a diplomar-se l’any 1987 en biblioteconomia i documentació Des del 1986 és cap de la Cartoteca de Catalunya, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i professora de tercer cicle del Departament de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1990 ingressà al cos d’arxivers de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina