Resultats de la cerca

Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol de Fonolleres és al centre del nucli d’aquest poblet, agregat a Parlavà Mapa 296M781 Situació 31TEG044523 Per la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí, a 1,5 km després de passar el poble de Parlavà, es troba, a mà dreta, el camí senyalitzat que, amb 500 m de recorregut, porta fins a Fonolleres Història L’església de Sant Cristòfol probablement, en temps medieval, restà molt lligada als possessors del castell de Fonolleres, alguns pocs vestigis materials del qual han restat al veïnatge del temple Aquest castell apareix al segle XI…

Situació Vista de l’església des del sector de ponent on es fa visible l’escapçament de la nau primitiva per un mur, alçat al centre, que ara configura l’actual façana occidental ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià és situada enmig del bosc, al cim del turó que domina el mas Cerdanyès situat al caire d’una collada pel sud, al costat de les ruïnes d’altres edificacions alt-medievals, avui molt arranades Mapa 34-12291 Situació 31TCG474611 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols En arribar al km 23, poc abans del coll, a l’indret on hi ha Can…

Situació i presentació El terme municipal de Vilaür, d’una extensió de 5,49 km 2 , és a la dreta del Fluvià Hi ha un sector pla vora el riu i la resta és aturonada per les serres que marquen la fi de la plana fluvial de l’Alt Empordà 140 m d’altitud màxima a llevant A ponent el municipi confronta amb el de Bàscara i al SW amb el de Saus, municipi que envolta el de Vilaür per tota la part meridional fins més amunt de les Preses d’Escalars, a llevant Al NE limita amb Sant Mori i al N amb Garrigàs El poble de Vilaür, a uns 300 m del Fluvià, és en una cruïlla de carreteres locals Hi conflueixen…

Al capdamunt hi ha el coll de la canal Baridana 2485 m alt, que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana A llevant del coll hi ha el puig de la canal Baridana , punt culminant del Cadí 2647 m

Fou la segona parròquia de Perpinyà, fundada extramurs vers el 1244, sobre el puig dels Leprosos, a llevant de la vila, anomenat després el puig Sant Jaume A la fi del segle XIV fou reconstruïda en estil francogòtic Conserva importants retaules i és la seu de la confraria de la Sang

Fill de Simó IV de Montfort Comte de Montfort El 1226 cedí els drets paterns del comtat de Tolosa a Lluís VIII de França, i fou nomenat gran conestable del regne del 1238 al 1241 Combaté valerosament a Palestina i caigué presoner dels musulmans Morí quan, alliberat, tornava del Llevant mediterrani

Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església amb el gran arc ultrapassat, possiblement l’arc triomfal d’una capçalera desapareguda J Tous La capella de Sant Francesc és situada sota el penyal a ponent del poble d’Araós L’itinerari per a arribar-hi ja ha estat descrit en parlar de la força d’Araós JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH571109 Història No es coneixen referències documentals concretes de Sant Francesc d’Araós, i la seva història ha de relacionar-se amb les dades generals conegudes referides al lloc d’Araós, que en tot cas fan referència a l’església parroquial de Sant Esteve…

Antiga torre de vigilància del camí del Conflent, avui desapareguda, que ha donat nom a una masia i un antic veïnat de l’esquerra de la Tet, a llevant de Serdinyà El 1225 ja es documenta la villa de la Guàrdia i el 1389 es parla de la torre de la Guàrdia

L’existència d’un castell anomenat de Sant Romà, al sud del terme, a llevant de Bastanist, fa suposar que en el mateix indret o en un lloc proper hi hagué una església sota l’advocació d’aquest sant La primera notícia del castell de Sant Romà és de l’any 1107

És un petit llogaret 443 m d’altitud format per un nucli de quatre o cinc cases que formen pinya al volt d’un reduït recinte només obert per llevant, avui deshabitades Estigué vinculat, almenys des del segle XVII, amb la jurisdicció de la Donzell La seva església depenia de la parròquia d’Oliola