Sant Francesc d’Araós (Alins de Vallferrera)

Situació

La capella de Sant Francesc és situada sota el penyal a ponent del poble d’Araós. L’itinerari per a arribar-hi ja ha estat descrit en parlar de la força d’Araós. (JAA-MLIC)

Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH571109.

Història

No es coneixen referències documentals concretes de Sant Francesc d’Araós, i la seva història ha de relacionar-se amb les dades generals conegudes referides al lloc d’Araós, que en tot cas fan referència a l’església parroquial de Sant Esteve.

Resulta especialment interessant, però, la situació geogràfica de l’església, al peu del penyal on se situava el castell o força d’Araós, que s’esmenta a l’Spill... del vescomtat de Castellbò, “on les cases feien muralla” al voltant d’una torre que servia de presó. Si bé l’estat actual de les ruïnes d’aquesta força, derrocada l’any 1513 (Riu, 1990, pàg. 105), no permet de precisar l’existència d’una relació directa entre el seu nucli i la capella —a l’estil de la que s’estableix en la vila de baix amb l’església de Sant Esteve, o la que sembla que tenia l’església de Sant Quiri a Alins, o encara la que té actualment l’església de Sant Feliu a la força d’Àreu— i malgrat que, d’acord amb E. Riu, no puguem identificar-la com una església castellera, sí que resulta molt suggerent l’existència de les dues esglésies corresponents als dos nuclis d’hàbitat. No podem descartar, doncs, que la força, com succeeix a Alins o a Àreu, disposés d’una capella, que podria tractar-se de la de Sant Francesc, possiblement situada extramurs.

Aquest argument, que situaria l’església com una obra anterior al segle XVI, no pot resoldre la qüestió de la manca de documents, i d’altra banda s’enfronta amb la contradicció de la seva advocació a sant Francesc Xavier, que obliga, si fos realment un edifici alt-medieval, a un canvi d’advocació. Per això resulta suggerent la hipòtesi que es tracti de l’església de Sant Genís, no localitzada, i que apareix esmentada en la visita pastoral de l’any 1662, com una capella del terme d’Araós.

En la visita del 1758 al terme de la parròquia d’Araós, s’esmenta l’existència de tres capelles públiques, en bon estat, de les quals no es donen les advocacions, i per tant no podem precisar si una d’elles era la de Sant Francesc. Tot sembla indicar, però, que així devia ésser, ja que l’any 1938 fou desmantellat el llosat de l’església, fet que palesà que en aquest moment era encara en bon estat, i fins i tot conservava un petit campanar d’espadanya sobre el mur de llevant, que encara recorden alguns veïns d’Araós (Camp, 1990, pàg. 108). De fet, l’any 1904 se censaren, al terme d’Araós, les capelles de Sant Francesc Xavier, de Sant Antoni i de Sant Lliser. En els darrers anys s’ha procedit a una campanya arqueològica per determinar l’estructura original de l’edifici. (JAA-MLIC)

Església

Planta de l’estat actual de les ruïnes d’aquest temple.

J. Rodon

Es tracta d’un edifici que ha arribat fins avui en un estat parcialment ruïnós, sense coberta, que devia ésser formada probablement per una estructura d’embigat de fusta. Els seus elements més importants es troben a la façana de llevant, on hi ha una obertura amb un arc d’acusada ferradura, que en els últims temps de l’església servia de porta, malgrat que tenia els brancals rectes, sense formar el cap-i-alt que es construeix generalment a les portes. Sembla que cal situar la porta original en una obertura, rectangular, amb llinda de fusta, actualment paredada, que es conserva a la façana sud.

Si aquesta fos la porta original, l’arc de la façana de llevant podria correspondre a l’obertura d’un arc triomfal que relacionés la nau amb un desaparegut absis afegit al costat de llevant. Aquesta hipòtesi fou plantejada per C. Pallàs (Pallàs, 1962) i J. Sarrate (Sarrate, 1969), i ha estat generalment acceptada pels investigadors que hi han prestat atenció, tot i que fou posada en qüestió per X. Barral (Barral, 1981), que proposava una relació tipològica entre l’església d’Araós i la propera capella de Virós. La solució a aquesta qüestió semblava que podia resoldre’s amb l’excavació arqueològica que permetés de descobrir el suposat perímetre absidal, que, d’altra banda, no ha deixat traces en els paraments verticals. Aquesta excavació fou duta a terme per E. Riu a l’estiu de l’any 1990 (Riu, 1990), i no aportà cap resultat que permetés d’assegurar fefaentment l’existència d’un absis afegit al cos de la nau.

Aquesta manca de constància arqueològica no ha d’excloure necessàriament que no hi hagués hagut un absis, i que fos arrasat completament, esborrant-se fins i tot les traces que hauria pogut deixar al mur de llevant de la nau.

També cal considerar el fet que l’arc de ferradura de Sant Francesc d’Araós es pot considerar un element excepcional en l’arquitectura alt-medieval del Pallars Sobirà, i tots els casos excepcionals han d’ésser considerats amb les degudes reserves, malgrat que es trobin arcs de ferradura en esglésies andorranes —com la de Santa Coloma—, d’un tipus molt diferent al d’Araós, però que no permet d’excloure la possibilitat que l’arc d’Araós correspongui a una obra alt-medieval.

L’aparell, molt rústec, de reble travat amb fang, amb morter de calç en la formació de l’arc de llevant, no aporta noves dades que permetin d’aclarir els grans dubtes que planteja aquesta església, que tant pot correspondre a una obra alt-medieval anterior al segle XI, a la qual mancaria l’absis, com a una obra molt més tardana, amb una curiosa forma en la porta. En aquest cas, però, caldria considerar l’anomalia de l’orientació a ponent, i la contradicció de la situació de la porta sud, molt propera a l’absis. Per això, la hipòtesi que situa aquest edifici com a anterior al segle XI, al qual mancaria l’absis (i del qual, curiosament, no hi ha vestigis), i concretament dins les formes pròpies de l’arquitectura del segle X català, és la solució més raonable, que no pas proposar datacions més tardanes. Tampoc no sembla plausible la hipòtesi de X. Barral d’una església sense santuari diferenciat, orientada a ponent, en la qual no té una explicació clara la presència de la porta de la façana sud, propera a l’altar actual, i que, en canvi, té un clar sentit en la hipòtesi de la capçalera a llevant. (JAA)

Bibliografia

• ACU. Llibres de Visites, 1758, núm. 112, foli 146v
• ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 292
• Barral, 1981, pàg. 168
• Tragó, 1982, pàgs. 51-52
• Baraut, 1986, doc. 2, pàgs. 52-56
• Butlletí de l’APVF, 1987, núm. 6, pàg. 47
• Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol.I, pàg. 345
• Butlletí de l’APVF, 1988, núm. 8, pàgs. 66-67
• Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1324, pàgs. 151-153
• Butlletí de l’APVF, 1989, núm. 9, pàg. 76
• Camp, 1990, núm. 12, pàgs. 108-109
• Riu i Barrera, 1990, núm. 12, pàgs. 104-108
• Butlletí de l’APVF, 1990, núm. 11, pàg. 90
• Puig, 1991, vol.II, doc. 221, pàgs. 153-154.