Sant Cristòfol de Fonolleres (Parlavà)

Situació

L’església parroquial de Sant Cristòfol de Fonolleres és al centre del nucli d’aquest poblet, agregat a Parlavà.

Mapa: 296M781. Situació: 31TEG044523.

Per la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí, a 1,5 km després de passar el poble de Parlavà, es troba, a mà dreta, el camí senyalitzat que, amb 500 m de recorregut, porta fins a Fonolleres.

Història

L’església de Sant Cristòfol probablement, en temps medieval, restà molt lligada als possessors del castell de Fonolleres, alguns pocs vestigis materials del qual han restat al veïnatge del temple. Aquest castell apareix al segle XI sota l’alta senyoria dels comtes d’Empúries i en possessió dels senyors de Montgrí. Més endavant s’esmenten els drets que sobre aquest lloc tenien els bisbes de Girona. La presència del domini episcopal s’acresqué fonamentalment al segle XIII amb la compra del castell per part del bisbe Pere de Castellnou, l’any 1268.

De Sant Cristòfol de Fonolleres hi ha notícia de l’any 1122, quan Estefania de Fonolleres definí al bisbe i a aquesta església tot el que percebia de l’església i dels clergues de Parlavà.

Segons l’acta de consagració de Sant Iscle d’Empordà de l’any 1123, els límits meridionals d’aquesta parròquia eren el riu Daró i el terme (parroquial) de Sant Cristòfol de Fonolleres.

L’església de Fonolleres és esmentada a les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i, com a parròquia, a les llistes diocesanes del 1362 i del final del segle XIV. Ha mantingut, posteriorment, la categoria d’església parroquial.

L’església alt-medieval de Fonolleres fou enderrocada en construir l’actual al segle XVI.

Església

Com ja hem indicat, aquesta església és una obra bastida al segle XVI. És d’estil tardogòtic, d’una nau i capelles afegides posteriorment. Tanmateix, de l’enderrocament del temple anterior se salvà una petita part, un fragment d’un absis preromànic que fou utilitzat com a basament o contrafort de la capçalera del segle XVI.

Aquestes restes del temple alt-medieval foren exhumades involuntàriament l’any 1970 en desallotjar el cementiri parroquial que era situat a llevant i a tocar de l’església. Hom procedí a rebaixar el nivell del sòl en aquest espai. Aquesta operació, al mateix temps que descobria els vestigis de l’absis preromànic, fins aleshores soterrats, produïa la destrucció de les restes d’un llenç del recinte murat del castell de Fonolleres que es trobava a pocs metres vers llevant. La situació d’aquest mur espitllerat, lamentablement destruït, fa suposar —amb possibilitats d’error gairebé inexistents— que el temple alt-medieval restava integrat dins el conjunt edificat del castell.

Les restes de la capçalera preromànica així descoberta només són visibles en la seva cara externa, ja que queden adossades a la base de l’alt mur de l’absis —de planta semicircular a l’exterior i poligonal a l’interior— de l’església actual. Aquesta part visible, que sobresurt del parament de la dita capçalera del segle XVI, correspon a l’angle nord-est de l’absis preromànic de planta rectangular (o lleugerament trapezial), amb segments dels murs dels seus costats de llevant i de tramuntana.

Aquests murs de l’antic absis s’han conservat en una alçada màxima d’1,60 m sobre el nivell actual del terreny. El mur oriental és visible en tota la seva llargada, 4,25 m, mentre que del mur septentrional només queda un fragment d’1,55 m de llarg. Al centre del llenç de llevant hi ha una finestra d’un sol biaix, de la qual es conserva la base i els muntants.

L’aparell és completament cobert per una capa d’arrebossat de morter de calç, curosament allisat. Aquest arrebossat original ha aparegut en força bon estat de conservació per haver estat protegit per les terres que colgaven els paraments fins a data recent.

Les restes d’aquest absis de planta rectangular o trapezial corresponen, evidentment, a la primitiva església preromànica de Sant Cristòfol de Fonolleres, que caldria datar, probablement, als segles IX o X.

En el mur de llevant de l’absis preromànic, prop de l’angle sud-est, hi ha una petita creu grega en grafit a l’arrebossat amb incisió poc profunda. Fa 4 cm.

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: Aportacions a l’estudi del pre-romànic empordanès, II, “Revista de Girona”, núm. 72, Girona 1975, pàg. 51.
  • Joan Badla i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 295.
  • Joan Badia i Homs: Parlavà, dins Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. IV, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 345.
  • Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 218.