Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
Segimon I
Segimon I, per Pisanello
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic (1433-37), rei d’Hongria (Segimon I: 1387-1437), dels Romans i de Germània (1411-33), d’Itàlia (1431-37) i de Bohèmia (Segimon I: 1419-37) i elector de Brandenburg (1378-88).
Fill de l’emperador Carles IV, fou casat 1386 amb la reina Maria, filla de Lluís I d’Hongria Intervingué en les lluites entre el seu germà el rei Venceslau IV de Bohèmia, i la noblesa d’aquest país Dirigí un exèrcit europeu contra els turcs i fou derrotat 1396 Per posar fi al Cisma d’Occident propugnà la celebració del concili de Constança , en el qual participà No és ben determinada la seva manca de responsabilitat en la mort de Jan Hus, al qual havia concedit un salconduit Les seves absències d’Alemanya originaren que els prínceps formessin la Unió de Bingen, per dirigir la guerra contra…
Rafael Leónidas Trujillo Molina
Història
Dictador dominicà.
Militar, participà en les lluites civils dominicanes, i entre el 1919 i el 1925 ascendí de tinent a coronel dins la guàrdia nacional, cos que arribà a comandar com a general Collaborà en la revolta contra el president Horacio Vázquez 1930, i poc temps després fou elegit president de la república, càrrec que ocupà oficialment del 1930 al 1938 i del 1948 al 1952 però conservà el poder real a les seves mans gràcies al seu comandament de les forces armades Amb l’ajut de l’exèrcit instaurà una dictadura absoluta i perseguí ferotgement tota mena d’oposició democràtica o liberal Paradoxalment, donà…
Abū-l-Ḥasan ‘Alī de Granada
Història
Rei de Granada des del 1466.
Anomenat pels castellans Muley-Hacen Dirigí diverses expedicions contra l’alcaid rebel de Màlaga —aliat de Castella 1469— i penetrà en territori d’aquest reialme hi efectuà noves incursions fins a l’any 1478, en què oferí de renovar treves als reis de Castella A llur expiració, atacà i prengué Zahara 1481, inici de la guerra de Granada La reacció castellana presa d’Alhama, 1482 resultà afavorida per les lluites entre les faccions formades entorn de Soraia Isabel de Solís, amant d’Abū-l-Ḥasan, i d’’Ā’iša, la soldana, mare del seu fill Abū ‘Abd Allāh Boabdil , revoltat contra ell Muḥammad XI…
Bonifaci Frederic d’Aragó
Història
Senyor d’Egina (1359-76), de Piada i de la baronia de Carist (1338-65) a Negrepont.
Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona S'educà a Sicília, on milità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià Governador de Patti, esclatà contra ell una rebellió 1355, en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner 1356 Exercí el càrrec de canceller de Sicília 1354 Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia El seu germà Jaume li cedí Egina l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia En l’anarquia que subseguí la mort del vicari…
Elisabet d’Aragó

Santa Isabel de Portugal, oli sobre tela de Francisco de Zurbarán (1635)
Història
Reina de Portugal.
Filla de Pere II de Catalunya-Aragó i reneboda de la reina Elisabet d’Hongria El 1282 fou promesa a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal les noces se celebraren el 1288 El 1320 visità Catalunya, i visqué un quant temps a Poblet Sostingué sempre una actitud conciliadora en les lluites que degeneraren en guerra civil entre el seu fill, el futur Alfons IV , i el seu marit 1322-23, fins al punt que, acusada d’afavorir el seu fill, fou exiliada a Alenquer i confiscada la seva senyoria de Leiria però fou després rehabilitada Vídua 1325, feu un altre viatge a Catalunya es retirà al monestir…
Eamon De Valera
Història
Política
Polític irlandès d’ascendència espanyola.
Com a president del Sinn Fein 1917-26 i president de la clandestina Irish Republic, tingué una destacadíssima participació en les lluites per a l’alliberament d’Irlanda Per la seva participació en la revolta del 1916 fou condemnat a la pena de mort, que li fou commutada pel fet d’ésser ciutadà nord-americà Rebutjà l’acord que creava l’Estat Lliure d’Irlanda 1921 i, comandant els elements més radicals del Sinn Fein, exigí la total independència per a tota l’illa i boicotejà el parlament irlandès El 1926 abandonà aquesta actitud i organitzà un nou partit, el Fianna Fáil, del qual fou president…
Pescara
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia, situada a la desembocadura del riu homònim, a l’Adriàtica.
Ha estat formada per la unió de dos centres Castellammare Adriatico, a la vora N del riu, i Pescara, a la vora S La ciutat moderna s’estén al llarg del litoral, amb els barris residencials de Zani al N i de Pineta al S Centre d’estiueig i de turisme, reuneix també una certa activitat industrial, com la indústria pesquera, elèctrica, mecànica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Anomenada Aternum a l’antigor, era famosa pel seu port Destruïda pels longobards, ressorgí a l’alta edat mitjana amb el nom de Piscaria El seu castell destruït 1209 fou reconstruït per LadislauI de…
Mèsia
Geografia històrica
Província romana del baix Danubi, estesa des dels Balcans, el Pont i el Danubi fins als confins de la Dalmàcia i de la Pannònia.
Habitada per uns pobladors de raça tràcia, fou definitivament conquerida per Marc Licini Cras el 29 aC El territori fou constituït districte militar dependent administrativament de la Illíria i governat per un legat imperial amb rang de cònsol L’organització provincial, iniciada per Tiberi, culminà amb l’administració de Claudi 44 dC Diverses incursions dels dacis i dels sàrmates 68-70 determinaren la intervenció de Domicià, que, l’any 86, la dividí en dues parts la Mèsia superior a Occident i la Mèsia inferior a Orient Trajà féu servir la província com a base de les operacions…
jutjat
Història
Cadascuna de les circumscripcions territorials i administratives de l’illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa.
Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan segle X A la darreria del segle XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal, sense cap…
samànida
Història
Membre d’una dinastia musulmana que governà Pèrsia i Transoxiana del 892 al 999.
Els seus caps eren membres d’una família iraniana mazdeista, convertida a l’islam, que havia estat al servei del califa al-Ma'mūn de Bagdad L’imperi samànida s’estengué a Coràsmia, Tabaristān, Sistān i Ǧurǧān, bé que, d’una banda, els creixents estats veïns buwàyhida i dels ilkans el vetllaren, i, de l’altra, les lluites familiars internes anaren deixant el govern en mans d’esclaus funcionaris turcs, un dels quals, Alptigīn , l’anorreà definitivament Sota els samànides, Bukhara, la capital, i Samarcanda esdevingueren dos importants centres culturals de l’islam, on tingué lloc el gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina