Resultats de la cerca

Ha realitzat estudis d’història, filosofia i filologia hispànica, i ha estat periodista a El Temps , Serra d’Or , Leer , La Vanguardia , Avui , Papers , etc En poesia, ha publicat les obres Als plecs de l’hivern 1987, L’abril a Luanco premi Ausiàs Marc, Gandia, 1990, Llegenda 1992, Lectures d’un segle premi Salvador Espriu 1993, Far de llum grisa 1997, premi Miquel de Palol, La vida fosca 1999, premi M Mercè Marçal, Llibre de la quietud 2003, premi de la crítica del País Valencià 2004 i Premi Vicent Andrés Estellés 2002 i La veritat cansa 2005, Premi Alfons el Magnànim També ha…

Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442 o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès 1444 El 1439…

Estudià filosofia, teologia i ciències de l’educació, i treballà de professor de secundària Collaborà en diferents publicacions, com Saó  i Valencia Semanal Debutà, en castellà, amb Dédalo 1978 i Fragmentos con figuras para un vaso minoico 1979, i a partir dels anys vuitanta escriví sempre en català Partitura laberint 1984, premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 1983, Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies 1986, premi Vila d’Aquàs 1985, Bagatel les 1990, Cant espiritual 1992, Pietà 1993, Cant temporal 2000, La dansa de les hores 2006, l’antologia Poesia reunida 1979-2006 2006 i  …

Es casà amb Beatriu de Cardona, i fou pare d’Arnau Roger IV En vida del seu pare, assistí a la coronació de Martí I a Saragossa 1399 i a les corts de Barcelona del 1410, que apressà a l’Humà el nomenament de successor Malgrat participar amb el seu pare en la lluita de Ferran d’Antequera contra Jaume II d’Urgell, aviat es convertí en un dels capdavanters del partit pactista defensor a ultrança de les llibertats i els privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la nova dinastia Trastàmara Amb Bernat de Cabrera, Dalmau de Rocabertí, Ramon de Perellós i Francesc d’…

Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president…

Desenvolupament enciclopèdic La narració comença amb el regnat d’Ènnec Aritza de Pamplona 852, i continua fins al regnat de Sanç IV de Pamplona 1054-76 Prossegueix amb la relació dels reis d’Aragó des de Ramir I, primer sobirà aragonès amb aquest títol, i la unió d’Aragó i Navarra 1076-1134, i recull tots els reis d’Aragó fins a Alfons V IV de Catalunya el Magnànim † 1458 En el mateix còdex f 131r-138r, també en català, hi ha uns Annals d’Aragó , que situen la creació del món el 5198 aC i que arriben fins el 1437 Totes dues obres historiogràfiques, que es poden suposar redactades…

En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava…

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…

Fill de Berenguer IV d’Oms Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms Berenguer V d’Oms Cavallerís d’Alfons el Magnànim El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 feta hereditària el 1428 Governador general de Mallorca 1425-57, hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va Es congracià l’animadversió de tothom en…

Estudià al conservatori de València 1914-18 i a París, amb Charles Köchlin 1824-26, on conegué M Ravel, que l’orientà Professor i director 1925 del conservatori de València, dirigí les bandes de Montcada Horta i de Llíria Membre del Consejo Nacional de Educación Musical 1959, president de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, de València, dirigí els Cuadernos de música folklórica valenciana i fou crític musical de La Correspondencia , de València Premi nacional de música amb Gongoriana 1927 i amb Atardecer 1945, començà amb un llenguatge folkloritzant,…