Resultats de la cerca

Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que conté una burla…

L’únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València Manca de data i de nom d’impressor Té 58 fulls impresos Conté obres, entre d’altres, de J Fenollar, J Moreno, Francesc de Castellví, Joan Verdanxa, Roís de Corella, Lluís Alcanyís, Miquel Peres, Narcís Vinyoles , J Gassull, Lluís Garcia, Jeroni Motsó, Jaume Roig, Joan Llançol, Bernardí Vallmanya i Pere Bell, amb un total de 40 poetes i 45 poesies 40 en català, 4 en castellà i 1 en toscà Posteriorment, ha estat editat el 1894 amb transcripció de Manuel Rúbio i Borràs i introducció de F Martí i Grajales,…

Els primers estímuls cap a la pintura li vingueren del seu oncle, el pintor Antonio López Torres L’any 1949 fixà la residència a Madrid, on assistí als cursos de l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts 1950-55 Aviat es decantà cap a una estètica realista per la qual seria conegut internacionalment i signà un contracte en exclusiva amb la galeria Malborough de Nova York 1970 La complicitat amb altres companys Maria Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco i Julio López Hernández feu que el grup rebés l’etiqueta de “realisme madrileny”, si bé la coincidència és només generacional El…

Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual  jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues 1952 i 1953, una Copa Llatina 1952 i quatre Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953 i 1957, a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora , César , László Kubala i…

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals Entre…

Inicià la seva formació musical com a infant cantor de la collegiata de Medinaceli, fins que fou nomenat capellà de cor de la collegiata d’Alcalá de Henares, el 1706 Dos anys més tard fou nomenat mestre de capella de l’església de San Cayetano de Madrid, i poc després de la catedral de Sigüenza Obtingué per mèrits propis, i sense oposició, el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on succeí José de Vaquedano També sense oposició fou nomenat catedràtic de música de la Universitat de Salamanca i mestre de capella de la mateixa catedral Es decantà per la renovació…

Competí representant el Club Su-Ba-Lee, del qual és entrenadora des del 1992 Fou campiona de Catalunya i d’Espanya en dotze ocasions, tant en la categoria de pes ploma com en la de pes gall Disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i Barcelona 1992, i aconseguí la medalla de bronze en els primers Es proclamà subcampiona del món 1987 i d’Europa 1992, i guanyà una medalla de bronze mundial 1991 i dues de continentals 1987, 1988 Pel que fa a l’especialitat de tècnica, assolí tots els títols catalans i estatals individuals entre el 2001 i el 2007, i tres Campionats d’Europa 2001, 2003, 2007 També…

Vida Durant la dècada del 1940 s’inicià com a ajudant de muntatge, principalment a la productora Emisora Films A partir del 1948 fou successivament contractat pels estudis de doblatge Fono Barcelona, per la productora Estela Films i la nova empresa d’Ignasi F Iquino, on debutà com a muntador en cap amb Camino cortado 1955 Després treballà amb Antonio Santillán Cuatro en la frontera , 1956-57 Antoni Momplet Julia y el celacanto , 1959 Josep Maria Forn Pena de muerte , 1961 i Los culpables , 1962 Francesc Rovira i Beleta Los atracadores , 1961 Armand Moreno Maria Rosa , 1964 i…

El 22 d’abril, es van celebrar eleccions generals al país El guanyador va ser Mario Abdo Benítez, del Partido Colorado, amb el 48,96% dels vots Al Senat, el seu partit va aconseguir 17 dels 45 escons i un 32,52% dels vots, i a la Cambra de Diputats, 42 dels 80 escons, i un 39,10% dels vots El candidat derrotat va ser Efraín Alegre, del Partido Liberal Radical Auténtico PLRA, amb el 45,08% dels vots Al Senat, va obtenir 13 escons i el 24,18% dels vots, i a la Cambra de Diputats, 17 escons i el 17,74% de vots El president sortint, Horacio Cartes, també del Partido…

Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…