Resultats de la cerca
Es mostren 1167 resultats
Editorial Deportiva, SA
Editorial
Esport general
Empresa editora de publicacions esportives amb seu a Barcelona.
Fou fundada els primers anys del segle XX amb la intenció de donar continuïtat a les publicacions esportives a Catalunya Començà editant el setmanari que després es transformà en el diari Mundo Deportivo 1906 i també publicà la revista Stadium 1911 i Vida Moderna , entre d’altres Narcís Masferrer i els germans Jaume i Ricard Grau, que n’eren els propietaris, promogueren aquesta empresa davant el creixent interès del públic per les publicacions esportives en aquella època Des de l’editorial se sufragaren patrocinis esportius com la cursa Jean Bouin i altres activitats de mecenatge…
Jaume Passarell i Ribó
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Periodisme
Dibuixant humorístic, periodista i escriptor.
Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971
,
Josep Maria de Grau
Literatura catalana
Editor.
Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà també el Diccionario de la lengua castellana, con sus correspondencias catalana y latina 1844 També edità revistes, sobretot del cercle literari dirigit per Víctor Balaguer, entre les quals El Genio 1844-45 i Pensil del Bello sexo…
Sportmen’s Club
Esport general
Club esportiu de Barcelona.
Fundat el 1903 per membres de la societat benestant barcelonina, fou una de les primeres entitats esportives de Catalunya Dedicat al foment dels esports en general, s’hi feien pràctiques de boxa i esgrima, i el 1905 creà seccions de columbofília, tir, patinatge, ciclisme, fotografia, Kegelbahn i d’altres, i posteriorment fomentà també l’atletisme, la gimnàstica, l’automobilisme i el tennis Estigué sota el patronatge dels ministeris de Guerra, Agricultura, Indústria i Comerç En la seva junta directiva figuraren personatges destacats, com Josep Elies Juncosa o Narcís Masferrer…
Associació Gimnàstica Catalana
Gimnàstica
Associació de gimnàstica de Barcelona.
Fundada el 1887 per Narcís Masferrrer i David Ferrer i Mitayna, fou la principal impulsora de la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola l’any 1898 a Barcelona, fet que significà un pas endavant de la gimnàstica catalana a l’hora d’orientar aquest esport a la competició El 1900, amb motiu de la Festa de la Mercè de Barcelona, començà a establir puntuacions per validar els exercicis de gimnàstica, mètode del qual fou la precursora Per altra banda, entre els seus objectius figurava la promoció del crosscountry curses a peu, el futbol, el lawn tennis, el ciclisme i altres…
Isabel de Galceran
Literatura catalana
Personatge central de la narració Isabel de Galceran (1880) i de la novel·la Vilaniu (1885), de Narcís Oller.
A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més prestigi i…
Zofia Nałkowska
Literatura
Escriptora polonesa.
En les seves primeres novelles analitza la psicologia de la dona de classes benestants D’aquest primer període són les novelles Książe ‘El príncep’, 1907 i Narcyza ‘Narcís’, 1911 Posteriorment emmarcà aquesta temàtica en el context de la lluita de classes, com es reflecteix a Granica 1935, Romans Teresy Hennert ‘L’aventura amorosa de Teresa Hennert’, 1923 i Niecierpieliwi ‘Els impacients’, 1939 La dimensió social de la seva obra anà prenent més i més importància, i culminà amb les narracions de Medaliony ‘Els medallons’, 1947, sobre la vida als camps de concentració polonesos Fou…
Insurrecció Centralista
Història
Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843-gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència.
Havia estat acordat però no dut a terme per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero maig-juliol del 1843 amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà novembre del 1843, i liquidà el moviment en prendre Figueres gener del 1844, defensada per Abdó Terradas i Narcís d’Ametller A Barcelona, el…
responsori
Música
Cristianisme
Peça litúrgica que consisteix en el cant d’uns versets, normalment de salm, per part del solista, al qual respon l’assemblea o el cor amb una tornada.
Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum…
Felip Rodríguez
Música
Compositor i organista.
De pares navarresos, el 1770 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on probablement es formà amb Anselm Viola i Narcís Casanoves i excellí com a organista L’any 1778 prengué l’hàbit benedictí Posteriorment es traslladà a Madrid, on fou organista del monestir de San Martín L’estil de Haydn, en voga al Madrid del moment, sembla que era conegut per Rodríguez, com evidencien algunes de les quinze sonates per a tecla que compongué —forma sonata amb estructura tripartida—, que tenen un gran valor El manuscrit de les quinze sonates està conservat al monestir de Montserrat Fou un…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina