Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
alteració
Música
Cada un dels signes que, situats a l’armadura o davant d’una nota, s’utilitzen per a modificar la seva entonació.
Són cinc diesi, doble diesi, bemoll, doble bemoll i becaire La diesi ♯ eleva l’entonació de la nota natural un semitò La doble diesi ww l’eleva un to El bemoll ♭ abaixa l’entonació de la nota natural un semitò El doble bemoll ♭♭ l’abaixa un to El becaire ♮ anulla l’efecte de les alteracions anteriors Situada a l' armadura , l’alteració -sovint anomenada, aleshores, alteració constitutiva- afecta totes les notes del mateix nom de la peça Situada al davant d’una nota concreta -alteració accidental-, afecta totes les notes de la mateixa altura que hi ha a la resta del compàs En certes formes…
música del monestir de Cluny
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Cluny (França).
Fundat l’any 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem III d’Aquitània, s’hi inicià una gran reforma monàstica, l’anomenat moviment cluniacenc Reflectir la grandesa de Déu a través de la celebració, amb gran esplendor, de l’ofici diví i de la missa era un dels punts principals del nou orde, que tingué un gran desenvolupament gràcies a l’obra dels seus abats, com ara Bernó 910-927, Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 L’època de màxima expansió de l’orde cluniacenc correspon al començament del segle XII, en què tenia més de mil monestirs,…
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques, i durant l’Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies, i algunes estaven reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques es troben en el Llibre Vermell de Montserrat , on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del segle XIV Com a herència…
música armènia
Música
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els segles III i IV.
Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant armeni Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…
,
silenci
Música
Absència de so o de soroll.
L’existència del silenci absolut és teòrica, atès que sempre hi ha sons encara que siguin d’una intensitat mínima Fins a 25-30 dB es considera que la intensitat sonora és feble, i es pot qualificar de silenci A les ciutats, la proliferació de sons fa que el silenci sigui cada cop més escàs La naturalesa tampoc no ofereix un ambient completament silenciós sempre es percep alguna vibració sonora produïda per l’aire, el moviment de les fulles o pels ocells i altres animals Moltes de les funcions fisiològiques corporals originen també sons perfectament audibles La cerca del silenci s’ha convertit…
cant etiòpic
Música
Cant propi de la litúrgia etiòpica, variant de la litúrgia copta, amb una sèrie d’elements particulars.
Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el Qeddase missal i el…
música búlgara
Música
Art musical de Bulgària.
Els monjos eslaus Ciril i Metodi traduïren els cants litúrgics bizantins en llengua eslava segle IX Els seus deixebles, expulsats de Moràvia, es refugiaren a Bulgària Climent, el més conegut, obrí escoles, ensenyà la notació, compongué música i formà cors per a les esglésies Quan Rússia es convertí al cristianisme 988-989 hagué d’anar a cercar manuscrits per als oficis sagrats a Bulgària, únic fogar de cultura eslava d’aquella època Còpies d’alguns d’aquests manuscrits en búlgar antic i amb neumes bizantins es conserven en biblioteques russes els més antics daten del segle XI La…
pneumàtic | pneumàtica
Música
Dit de la notació de la música bizantina que, en vist l’ecfonètica, indica els intervals.
tanqueta
Música
Ratlla divisòria que separa un compàs de l’altre en la notació musical, barra de compàs.
lligadura
Música
Signe de notació medieval que unia dues notes sense aixecar la ploma el qui l’escrivia.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina