Resultats de la cerca

Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials

Els èsters d’hemiacetals de fórmula són anomenats també, de vegades, acials parcials Els acilals poden ésser preparats per acilació dels aldehids i cetones i es descomponen per hidròlisi alcalina Cada un d’ells en particular és anomenat com els èsters Els més coneguts són el diacetat de metilè CH 3 COO 2 CH 2 , que bull a 170°C, i el diacetat d’etilidè CH 3 COO 2 CHCH 3 , que bull a 167-169°C, obtingut a partir de l’acetilè i de l’àcid acètic emprat en l’obtenció d’acetat de vinil

Els àcids diazòtics apareixen en la reacció d’una amina primària amb l’àcid nitrós, pel fet que la N-nitrosoamina que es forma es inestable i s’isomeritza d’una manera semblant a la interconversió d’una cetona en enol també apareixen per l’acció de l’ió hidròxid sobre una sal de diazoni aromàtica Algunes sals d’àcids diazòtics són estables, com és ara la sal sòdica de l’àcid trans- p -nitrobenzediazòtic font comercial d’obtenció de sals de p -nitrobenzendiazoni, però llurs àcids es descomponen ràpidament a sals de diazoni

Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina

Hom pot estudiar gairebé qualsevol artèria de l’organisme mitjançant la injecció directa del contrast opac als raigs X amb un catèter arteriografia selectiva La prova és indicada en casos d’arteritis, arterioesclerosi, embòlies, trombosis, aneurismes, malformacions vasculars, tumors, etc especialment important és l’estudi angiogràfic del cor i de les artèries coronàries en casos de cardiopatia isquèmica angiocardiografia La tècnica consisteix en la injecció ràpida del contrast pel catèter i l’obtenció seriada de radiografies darrerament aquesta tècnica ha estat millorada amb l'angiografia…

Encapçalat pel genetista italià LLCavalli-Sforza, el seu objectiu és entendre la diversitat i la unitat del genoma de tota l’espècie humana El 2002 s’establí la llista de poblacions humanes incloses al projecte, un total de 52, i s’inicià l’obtenció de mostres Les primeres anàlisis comparatives indiquen que el genoma de les diverses poblacions humanes és encara més semblant del que es creia En biomedicina, s’espera que aquesta anàlisi serveixi per a entendre millor les diferents respostes de les poblacions humanes als tractaments mèdics És independent del Projecte Genoma Humà

S’aplica en tots els casos en què l’ús d’una estratègia ordenada i iterativa facilita l’obtenció de solucions Destaquen els algorismes típicament numèrics com el de calcular arrels quadrades o cúbiques, o l’algorisme d’Euclides, per a calcular el màxim comú divisor de dos nombres enters, però també són molt importants avui els algorismes subjacents a molts programes informàtics vàlids per a càlculs matemàtics, així com per a moltes altres aplicacions optimització, jocs, organització, etc Rep el nom del matemàtic persa  Muḥammad ibn Mūsà al-Ḫwārizmī

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de Pierre Jamet El 1963 es diplomà en aquesta institució, amb l’obtenció d’un primer premi Dos anys després fou guardonada al Concurs Internacional d’Israel i inicià la seva carrera internacional com a solista El 1976 fou nomenada professora d’arpa del Conservatori de Luxemburg, i el 1978, solista de l’Orquestra Nacional de França Amb André Guilbert i Jean Barthe fundà un trio, amb el qual interpretà obres de cambra El 1976 estrenà el Concert per a arpa de Malcolm Williamson

Estudià a Jerusalem amb Mordeḥai Ardon i a Zuric amb S Giedion L’any 1951 s’establí a París, on connectà amb artistes abstractes i superrealistes no obstant això, féu les seves recerques en el camp de l’òptica i de la cinètica Durant la dècada 1960-70 el preocupà l’obtenció d’una combinació entre pintura i so i posteriorment s’interessà pel moviment, i començà a realitzar escultures Ha dut a terme projectes de caire monumental jardins del Palau Nacional de Jerusalem barri de la Défense, a París Vincennes, etc