Resultats de la cerca

La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…

La continuïtat de les relacions amb França Cap al final del segle XIV i els primers anys del segle XV, coincidint amb els regnats de Joan I 1387-96 i de Martí I l’Humà 1396-1410, començaren a fer-se evidents a Catalunya nous indicis de dificultats generals una davallada demogràfica persistent a conseqüència dels constants rebrots epidèmics a partir del gran any negre del 1348, crisi econòmica generalitzada a tot Europa –acompanyada d’un seguit de fallides bancàries entre el 1381 i el 1391–, avalots contra els calls jueus i molts altres entrebancs Tanmateix, contràriament al que calia esperar…

El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

La geografia Cap de comarca, Vilanova i la Geltrú 54230 h 2001 L’accident principal és el massís de Garraf, tallat per nombroses falles, la més important de les quals separa la comarca de la depressió de l’Alt Penedès d’altres, paralleles, són a l’interior del massís, entre les quals sobresurten les d’Olesa de Bonesvalls i Canyelles A la costa hi ha les depressions de Sitges i de Ribes-Vilanova, el fons de les quals és constituït per un miocènic residual, cobert per dipòsits alluvials quaternaris que proporcionen bones terres de conreu, on s’han establert els nuclis de poblament històric Les…

Situació Una vista de la part frontal de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure com el mur de ponent fou substancialment reformat, amb la qual cosa el campanar d’espadanya es transformà en l’actual de torre F Baltà L’església parroquial de Sant Martí és al mig del reduït nucli del poblet de Caçà de Pelràs, el qual no s’organitza en una trama urbana consolidada, sinó que és format per un conjunt de masies disposades sense ordre en un serrat Mapa 296M781 Situació 31TDG995510 El poble de Caçà de Pelràs és a prop de la carretera comarcal C-255 de Girona a Palamós, de la qual l’església és…

Situació Vista de la portada de l’església, únic element romànic que es reaprofità en la construcció del nou temple al segle XVIII ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església és la parroquial del poble de Sant Pere de Riudebitlles Mapa 35-16419 Situació 31TCF918901 La població es troba a 9 km de Sant Sadurní d’Anoia L’església és enclavada dins el nucli urbà, a la zona antiga MCV Història EI topònim Riudebitlles és documentat des de l’any 917 De l’església, no en tenim notícies fins al segle XI L’església de Sant Pere apareix estretament vinculada a la fundació d’un priorat benedictí al lloc de…

L’exili català de l’hivern del 1939, per les dimensions i el dramatisme que presentà, és l’únic precedent dels grans moviments de població causats per la Segona Guerra Mundial, que s’inicià uns quants mesos després S’exiliaren persones de totes les edats, soldats i civils Es tractava de persones de nacionalitat espanyola, unes 470000 aproximadament, i, també, dels membres que quedaven de les Brigades Internacionals L’exili durant la guerra civil 1936-1939 S’exiliaren soldats i oficials de l’exèrcit republicà, tot el govern de la Generalitat, tot el Parlament català, els governs municipals,…

El seu origen i l’any del seu naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la corresponent documentació De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per compte de la firma Centurione a Gènova per aquest temps navegà cap al nord fins a Islàndia,…

Marjal resultant del canvi climàtic del postglacial, Pego, la Marina Alta, i Oliva, la Safor JEA Els primers signes de l’important canvi climàtic que va marcar la fi del glacialisme quaternari es troben fa uns 16 000 anys, si bé fins al 8000 aC no es van consolidar unes condicions bioclimàtiques semblants a les actuals En aquesta última data s’inicià el període postglacial o Holocè El desglaç que li dona nom tingué un abast global, ja que la progressiva pujada de la temperatura i la humitat van modificar la distribució espacial de les associacions vegetals i faunístiques desenvolupades a l’…