Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Gabriel Palau
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta i sociòleg.
Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…
Josep Pastor de la Roca
Historiografia catalana
literatura castellana
Cronista i escriptor en castellà.
Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una actuació rellevant…
, ,
Santiago Segura Silva

Santiago Segura
Cinematografia
Actor, guionista i director cinematogràfic castellà.
Llicenciat en belles arts, des dels catorze anys realitzava curtmetratges de baix pressupost El seu rostre s’anà fent popular gràcies a intervencions televisives Amb els diners aconseguits en concursos de televisió, finançà un treball més ambiciós, Evilio 1992, i guanyà un Goya al millor curtmetratge per Perturbado 1993 Álex de la Iglesia li donà l’oportunitat d’actuar en llargmetratges com Acción mutante 1993 i, ja com a protagonista, a El día de la bestia 1995, pel qual fou guardonat també amb un Goya La seva faceta còmica i alhora excèntrica li facilità papers en pellícules com ara Two…
Josep Rosell i Palau
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino español , 1985, F…
Cristòfor de Virués
Portada d’El Monserrate segundo, de Cristòfor de Virués (reed. 1602, Milà)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i militar.
Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Feu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià…
,
Eduard López-Chavarri i Andújar
Música
Pedagog, crític musical i compositor valencià.
Fill del compositor Eduard López-Chávarri i la soprano Carmen Andújar Sotos , es formà musicalment al Conservatori de València, i amplià estudis de piano amb L Querol Parallelament estudià periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Des de la dècada dels anys seixanta es dedicà a la crítica i la docència, els dos pilars de la seva carrera Després de passar per alguns instituts de batxillerat, ensenyà a l’Institut Musical Giner de València, i fou professor d’estètica i història de la música al conservatori de la capital valenciana Com a crític, escriví en Las Provincias , Ritmo , Música , Scherzo…
Dosaigües
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Estès a l’esquerra del Xúquer, límit meridional del terme, al sector muntanyós cretaci serra de Dosaigües o d’El Ave 949 m alt que forma el límit entre la plataforma del Caroig i la mola de Cortes, al sud, i la foia triàsica de Bunyol, al nord Aquesta serra, divisòria d’aigües entre el riu Magre i el Xúquer, de direcció est-oest, és continuada vers l’oest per la mola d’El Oro, i vers el sud-est, per la serra d’El Caballón, al límit amb la vall dels Alcalans El territori, abrupte, és solcat per nombrosos barrancs i rambles hi ha pedreres de pedra calcària i jaciments de lignit La vegetació…
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
© Fototeca.cat
Museu
Biblioteca pública i museu de Vilanova i la Geltrú.
El 1884, Víctor Balaguer instituí una fundació formada per la seva biblioteca 22000 volums i la seva collecció d’objectes d’art, feu construir un edifici per allotjar-les obra de l’arquitecte Jeroni Granell i les llegà a la vila el 1900 L’edifici, que incorpora elements decoratius egipcis i grecs, és una mostra de l’arquitectura eclèctica premodernista del final del XIX La fundació fou regida per una junta fins que, el 1915, la Biblioteca Balaguer fou incorporada a l’estat i regida per un patronat El 1916 fou declarada fundació benèfica docent amb el nom de Biblioteca Museu Balaguer Els…
José Manuel Caballero Bonald
Literatura
Escriptor andalús.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, on es llicencià el 1952 Aquest mateix any publicà el seu primer llibre, el poemari Las adivinaciones Posteriorment exercí de professor de literatura 1959-62 a la Universidad Nacional de Colombia, a Bogotà, on al mateix temps prosseguí la seva carrera literària, que reflecteix una gran preocupació pels temes socials i que es caracteritza per un llenguatge molt elaborat Els anys cinquanta formà part del grup de joves escriptors antifranquistes que incloïa Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma i els germans Goytisolo En tornar a l’Estat…
Polisario
Història
Sigla del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyat al-Ḥamrā‘ i Río de Oro, moviment d’alliberament nacional aparegut al territori del Sàhara Occidental sota administració espanyola (1973).
Sostingut inicialment per Mauritània, ben aviat rebé el suport d’Algèria i de Líbia Perseguit pel govern de Madrid, en passar el territori a les mans del Marroc i de Mauritània en virtut de l’acord tripartit 1975, inicià una lluita de guerrilles i de resistència per l’alliberament del propi territori El 1976 el Polisario declarà la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica i, amb el suport d’Algèria, ha continuat hostilitzant l’exèrcit marroquí, el qual, malgrat haver-se annexat la totalitat del territori després de la renúncia de Mauritània 1979, ha hagut d’anar replegant-se a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina