Resultats de la cerca
Es mostren 1595 resultats
caloria
Física
Unitat de quantitat de calor, desaconsellada pel SI.
Fou originàriament definida com la quantitat de calor necessària per a augmentar la temperatura d’un gram d’aigua destillada de 14,5°C a 15,5°C, a la pressió atmosfèrica normal constant D’acord amb el principi de conservació de l’energia, hom prefereix de definir-la en unitats de treball Així, hom ha definit la caloria termoquímica , 1 cal t h =4,184 J 1948, la caloria a 15°C o caloria, pròpiament, 1 cal 1 5 =4,185 5 J 1950 i la caloria de les taules internacionals, o caloria IT , 1 cal I T =4,186 8 J 1956 Té com a múltiples la gran caloria o quilocaloria , 1 kcal=10 3 cal, i la…
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del s XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l'organum, recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
ruanda
Antropologia
Història
Individu d’una de les diverses ètnies que viuen sobretot als territoris que formen els actuals estats de Ruanda i Burundi i que parlen dues llengües bantús estretament relacionades, el rundi i el ruanda.
Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia…
Deller Consort
Música
Conjunt coral i instrumental anglès fundat pel contratenor Alfred Deller el 1950 a Kent (Ashford).
Originàriament, l’agrupació estava formada per cinc o sis cantants i un llaüt, tot i que per a la interpretació de determinades obres se n’ampliava el nombre de membres A partir del 1979 fou dirigida per M Deller Els seus components han interpretat especialment música anglesa, des de l’època elisabetiana fins a la de Benjamin Britten Amb tot, el conjunt també ha abordat el repertori forà, especialment de C Monteverdi Ha combinat la investigació musicològica centrada bàsicament en els madrigals anglesos dels segles XVI i XVII amb els enregistraments discogràfics i la interpretació…
Helmut Lüdtke

Helmut Lüdtke
© Albert-Ludwigs-Universität Freiburg
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià a Colònia i Bonn, on fou deixeble de Lausberg i Weisgerber Ensenyà a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Berlín i Kiel Originàriament romanista, amb nombrosos treballs de dialectologia i lexicologia Die Strukturelle Entwicklung des romanischen Vokalismus , ‘El desenvolupament estructural del vocalisme romànic’, 1956 Geschichte des romanischen Wortschatzes , 'Història del lèxic romànic’, 1968 La description algorithmique de la flexion verbale du catalan , 1976, amplià les seves investigacions al camp de la lingüística general, especialment a les relacions entre llengua i…
camussa
Tecnologia
Pell originàriament d’isard molt prima, flexible, d’un color groc pàl·lid, adobada pel procediment d’acamussatge ( acamussar
).
Hom empra principalment pells de moltó, anyell, cabra i cabrit per a obtenir camusses ordinàries i pells d’isard, cabirol, ren, gos i d’altres, per a camusses de més preu Les camusses eren emprades antigament per a articles de vestir llur ús s’ha mantingut en la fabricació de guants, en el folrat de barrets i estoigs, i en el relligat de llibres També és emprada per a netejar vidres o d’altres superfícies polides
mozzarella

mozzarella
Gastronomia
Formatge elaborat al Laci i a la Campània, originàriament amb llet de búfal femella i actualment de vaca.
És de pasta tendra, blanca i compacta, cru, caseïficat entre 32° i 35°C, de maduració ràpida i de sabor dolça, agradablement acidulada No es conserva bé i cal consumir-lo aviat És molt emprat, fos, en diversos plats de cuina italiana
Prenafeta

En primer terme, les restes del castell de Prenafeta; al seu darrere, el poble de Prenafeta
joan ggk (CC BY 2.0)
Poble
Poble (469 m alt.), del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a l’E de la vila, al peu del vessant occidental del tossal Gros o de Sant Jordi (o cogulló d’en Jordà de Prenafeta, 864 m alt.), límit amb l’Alt Camp.
Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta , actualment conegut amb el nom de torre del Moro Hom discuteix l’autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d’aquest castell de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta , que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N’Amill, Puigdespí i Montornès Pere de Prenafeta, senyor d’aquesta baronia,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina