Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Lluís Carreras i Lastortras
Història
Periodisme
Literatura
Crític literari i publicista en llengua castellana i polític.
Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats…
,
Eduard Aulés i Garriga

Eduard Aulés i Garriga
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dret
Comediògraf i articulista.
Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n’anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper , a L’…
,
Llorenç Planes

Llorenç Planes
Literatura catalana
Escriptor, activista cultural i polític.
Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya Nord Lluita per un “Rosselló” català 1974,…
,
Febre per mossegada de rata
Patologia humana
La febre per mossegada de rata és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per les rates i que evoluciona de forma crònica, amb episodis periòdics de febre Els agents etiològics de la malaltia són el Streptobacillus moniliformis , que habita normalment a la mucosa oral de les rates, i el Spirillum minus , que causa una infecció ocular en aquests animals, en els quals es propaga a la cavitat oral pels conductes lacrimals i les vies nasals La malaltia és de distribució universal, si bé es presenta esporàdicament Els infants en són els més afectats Després de la mossegada, es genera…
Ull i visió

L’ull
CC0
La vista, és a dir, la capacitat de percebre estímuls lluminosos que permeten de delimitar la forma, la grandària i els colors dels objectes, és considerada el sentit més important de l’ésser humà De fet, és el sentit més desenvolupat i perfeccionat, a través del qual hom obté la major part de la informació que es rep del món que ens envolta Les imatges visuals són transcendentals per a la comprensió dels fenòmens externs a l’organisme i, actualment, constitueixen el principal camp d’informació en les societats desenvolupades, en què els mitjans de comunicació visuals es beneficien…
jamboree
Educació
Terme d’origen nord-americà, potser indià, que R.Baden-Powell aplicà als aplecs periòdics internacionals dels escoltes, el primer dels quals tingué lloc a Londres, el 1920.
hexàmetre
Literatura
Vers de sis peus, tradicional de l’epopeia grega i romana, usat també en la poesia religiosa (oracles i himnes), en la didascàlica i en l’elegíaca.
És constituït per una sèrie de sis peus o compassos de dos temps un de fort seguit d’un de feble Els dos temps són quantitativament iguals però, així com el primer ha d’ésser una síllaba llarga, el feble pot ésser format d’una de llarga espondeu o de dues de breus dàctil El cinquè peu és sempre format d’una de llarga i dues de breus, i el sisè o final és sempre de dues síllabes essent sempre indiferent la quantitat de la darrera Presenta l’esquema següent &esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆ És un vers recitatiu, i a mesura que fou utilitzat, d’Homer a Nonnos, anà…
Gabriel Miró i Ferrer
Gabriel Miró i Ferrer
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las cerezas del…
Francesc Carreras i Candi
Literatura catalana
Historiador.
Es llicencià en dret a Barcelona 1882 Fou president de la Joventut Conservadora 1890 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922, des d’on impulsà la publicació de documents inèdits de l’Arxiu Municipal Fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans 1903-05 i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, intervingué en els tres primers congressos d’història de la corona d’Aragó i publicà un gran nombre de monografies i articles, erudits o divulgatius, a redós de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou president 1918-31 1934-37, al “Butlletí del…
Pere Antoni Torres i Jordi
Història
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Residí de petit a Mallorca, on cursà el batxillerat Després fou secretari de Joan Prim i participà en els diversos pronunciaments intentats per aquest, pel qual motiu fou empresonat i desterrat a Santa Cruz de Tenerife Aconseguí d’evadir-se’n, prengué part en la Revolució de Setembre i fou de la Junta Revolucionària de Tarragona Fou governador civil de Girona 1871-75, i després ho fou de Màlaga, Granada i València Després de la Restauració s’afilià al partit liberal de Sagasta i fou diputat a corts per Tarragona,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina