Resultats de la cerca

Els llançats poden ésser regulars o irregulars , segons el sistema que hom empri per a doblegar els plecs, i apaïsats o prolongats , segons la forma de les pàgines

Tot i que en conjunt els materials del cicle hercinià ocupen una extensió força considerable de la superfície dels Països Catalans, la reconstrucció detallada de l’estructura que presenten, és a dir, de les relacions geomètriques entre les diverses unitats litològiques, és una qüestió que planteja força problemes Això és una conseqüència del fet que la major part dels Països Catalans, a diferència de la resta de l’anomenat Massís Ibèric, pertany a un sector de l’escorça directament implicat en l’orogènia alpina El conjunt de materials hercinians afloren avui en una sèrie de massissos…

És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…

El substrat primigeni d’Anglaterra és celta La romanització de l’illa, iniciada al segle I dC, comportà la introducció i expansió del cristianisme Més endavant, durant els segles V i VI, entre els pobles germànics que hi arribaren destacaren els saxons, la cultura dels quals tingué una gran transcendència, atès que l’anglès antic deriva directament del saxó Finalment, al segle XI, el normand Guillem el Conqueridor obrí l’illa, i, més específicament Anglaterra, a la influència cultural i lingüística francesa Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Els treballs d’investigació sobre…

Situació Fragment de l’interior del mur nord d’aquesta malmesa església, amb els arcs formers i les pilastres que sostenien els arcs torals ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní són pocs metres a l’esquerra de l’esvoranc on hi ha el castell de la Fabregada Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG382539 Història Aquesta església antigament tenia les funcions de parròquia del terme del castell de la Fabregada, les quals perdé posteriorment Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a…

Situació Torre mestra de l’antic castell que es dreça sobre un cim de roques granítiques ECSA - J Bolòs Les restes del castell d’Èguet, consistents en una torre, s’alcen a la part alta del poble d’Èguet, al vessant de la solana de la plana cerdana Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 1” N - Long 2° 1’ 52” E La població d’Èguet és a 3 km de Font-romeu per la carretera nacional que uneix aquest poble amb Angostrina Un cop al poble d’Èguet, hem de pujar pel costat de l’església, fins a arribar al carrer de la Torre, que ens hi portarà planerament JBM-RMAE Història Un dels esments més antics del…

Situació Vista de la capçalera de l’església amb l’absis, obert al costat de llevant, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada Els murs són llisos i mancats d’ornamentació F Junyent-A Mazcuñan L’església, encerclada de pins i brolles, es dreça en un indret proper als masos Bertrans i Prat-barrina que, bo i junts, formen un petit barri, situat a l’extrem occidental del terme Long 1°36’14” - Lat 41°48’30” S’hi pot anar seguint el mateix itinerari que hem utilitzat per anar a Santa Eugènia de Governa, però continuant el camí en direcció a Salo En arribar a la barriada formada…

Situació Vista del costat nord-est, única part visible d’aquest edifici, envoltat per altres construccions tardanes ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és situada, totalment envoltada d’edificacions que només deixen lliure la seva façana nord, al veïnat de Sisquer, sobre la carretera de Sorribes a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 34–11253 Situació 31TCG740786 Història El castell de Sanctum Romanum vinculat al topònim de la vall de Lavansa, com el castell d’Ossera, i amb el castell de Josa, és esmentat l’any 1107, en el conveni signat per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i…

Situació Petita església romànica molt modificada en la part superior i avui convertida en magatzem d’una casa de pagès J Moner El veïnat de Perles és just a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Pertany a la parròquia de Vilafreser, població de la qual dista poc més d’1 km en línia recta, i és emplaçat a la vall del Farga, a poca distància del marge esquerre d’aquest rierol Mapa L39-12296 Situació 31TDG895587 Cal agafar el camí asfaltat que surt de Vilafreser i que, després de descriure una àmplia giragonsa i passar pel costat de la Torre de Vilafreser, arriba al…