Resultats de la cerca

A Mesopotàmia gaudí d’un gran prestigi a causa, sobretot, de la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que li exigia un alt grau d’especialització N'hi havia de moltes menes dels temples, de l’exèrcit, etc i, a diferència d’Egipte, hi ha documentades també dones escriba, per bé que de forma excepcional És, però, a Egipte on apareix, potser més ben definida, la figura de l’escriba Era el funcionari per excellència qui dominava l’escriptura egípcia en controlava l’administració, indispensable per a tothom i per a tot D’això, n'era ben conscient, com ho proven una colla d’obres…

Situada al S de l’illa, prop del llac de Biwa, a la plana alluvial del Kamo Antic centre de la civilització japonesa, conserva moltes velles tradicions El seu prestigi dóna lloc a un important turisme, del qual viu el 5% de la població Important centre universitari, especialitzat en la investigació atòmica Conserva indústries tradicionals artesanes teixits i estampats de seda, brocats, lacats, porcellanes, joguines, sake , però la indústria moderna és més important i diversificada química alimentària, de maquinària, de material aeronàutic i electrònic i de fabricació de paper fotogràfic…

Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces, medallas y escudos de…

Estudià cant, teoria musical, clavicèmbal i violí a Milà Vers el 1745 era segon violí a l’orquestra del Teatro di San Carlo de Nàpols El 1750 inicià la carrera com a concertista internacional que el portà a Londres, on el 1755 fou nomenat director de l’orquestra del King’s Theater i gaudí d’un gran prestigi El 1784 viatjà a Itàlia Quan tornà a Anglaterra 1790, les dificultats que trobà per a reintegrar-se professionalment el decidiren a provar sort a Rússia, primer a Sant Petersburg i després a Moscou Sembla que morí oblidat i en la més absoluta misèria Autor d’algunes òperes…

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues per a orgue i…

Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone abbandonata…

Estudià al Gymnasium Jesuïta de Praga i es graduà en filosofia a la universitat Feu de cantant i violinista i, posteriorment, d’organista Fou l’autor més prolífic d’obres per a orgue del segle XVIII, malgrat que cap de les seves composicions no li fou publicada en vida Demostrà una tècnica compositiva pròpia del darrer Barroc, amb una notable imaginació harmònica, àmplia expressivitat i gran dificultat Les seves obres sacres es caracteritzen per un estil contrapuntístic arcaic té quatre misses i nombroses peces menors motets, en gran part, algunes d’elles en forma fugada La producció per a…

Gaudí d’un sòlid prestigi al continent europeu, on desenvolupà la major part de la seva carrera Es graduà al Conservatori de Madrid l’any 1918 Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Raul Laparra, entre d’altres Després de debutar l’any 1927 al mateix París, amb un èxit notable, i d’actuar en algunes ciutats europees, interrompé la seva activitat per dedicar-se, durant deu anys, a aprofundir l’obra d’I Albéniz, L van Beethoven, C Debussy i E Granados, compositors als quals dedicà la seva carrera El 1937 reprengué l’activitat concertística amb actuacions arreu del món…

El 1912 debutà com a violoncellista a Los Angeles Quatre anys després ingressà en l’Orquestra Filharmònica de San Francisco, i el 1919, en la Filharmònica de Los Angeles Passà una temporada a Leipzig ampliant la seva formació i, a la tornada, fou solista de la Simfònica de Chicago 1922-29 i de la de Nova York 1929-36 A Toscanini l’animà a dedicar-se a la direcció, i l’any 1943 assumí la direcció artística de la Filharmònica de Los Angeles, càrrec que ocupà fins el 1956 Entre el 1958 i el 1961 fou el director musical del Caramoor Festival, i des del 1968 fins a la seva mort exercí de professor…

Estudià al Conservatori de Varsòvia amb J Turczynski fins el 1936, i posteriorment es perfeccionà amb I Paderewski, estudis que combinà amb els de dret i filosofia a la Universitat de Varsòvia L’any 1937 guanyà el tercer premi del Concurs Chopin El 1939 es casà amb la pianista francesa Colette Gaveau i passà a residir a França Posteriorment ho feu a Portugal, l’Argentina i Suïssa Excellí especialment en el repertori pianístic romàntic més genuí F Liszt i especialment F Chopin, l’obra del qual formà part de manera molt acusada del seu repertori Imprimí un segell interpretatiu personal, una…