Resultats de la cerca

Enllaçant amb el pla de Quart a través d’un piemont, apareix l’anticlinal de la serra de Parentxisa, constituïda per calcaris cretacis superiors i que és el límit sud-oest de la comarca Més a llevant, es troben els calcaris i margues de la plataforma residual que abasta des del Vedat de Torrent a Picassent Cap a la mar, es desenvolupa una superfície alluvial servida per l’acció de la Rambla del Poio i continuada per l’espai de marjal al voltant de l’Albufera Aquest llac, de menys de 2000 ha, és l’element distintiu de la zona, amb la seva restinga Comprèn els municipis d’ Albal ,…

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues revolucionàries…

Els que habitaven a Barcelona estaven units en gremis o confraries semblants a les de menestrals El 1459 reberen ordinacions els hortolans, els llauradors i els traginers, posats sota l’advocació dels tradicionals sant Nin i sant Non Abdó i Senén, que al s XVII foren desplaçats, en general, pel culte a sant Isidre El gremi, que tenia per centre l’església de Sant Pere de les Puelles, conreava els horts de vora el rec Comtal, i els seus membres foren coneguts posteriorment com a hortolans del Portal Nou Llurs ordinacions foren renovades en 1622-28 i el 1662 Un altre grup treballava les terres…

Estudià matemàtiques al Collegi de Cordelles Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona 1760-65, peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando 1774 Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant Conca de Barberà entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà Urgell el 1779 Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i collaborà, pel que…

Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona…

Fundat el 1988, nasqué amb el nom de Club Voleibol Sarrià Fou impulsat per Carles Castro, que també en fou el primer president Tanmateix, existí l’antecedent del Club Esportiu Hispano Francès, que entre el 1977 i el 1981 també s’anomenà CV Sant Cugat Tingué seccions masculina i femenina i guanyà una Copa de la Reina 1981 El 1992 el CV Sarrià es traslladà a Sant Cugat del Vallès per aprofitar el recentment construït pavelló de Valldoreix i adquirí el nom actual L’equip sènior femení jugà set temporades a la Superlliga femenina, la màxima divisió espanyola, la darrera el 2013 L'any 2016,…

Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905…

Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…

Soci del Grup Excursionista Manlleu, fou campió de Catalunya juvenil d’escalada esportiva Ha realitzat nombroses vies entre el vuitè i el novè grau de dificultat, entre les quals destaquen La Rambla, 9a+ Siurana, 2003 Directa Open your mind, 9a+ Santa Linya, 2008 The Crew, 8c+ Rifle, EUA, 2011 Amistad, 8c Rodellar, 2009, i Malsoñando, 8c Gandia, 2006 Es proclamà campió d'Espanya 2012-16, d’Europa 2004, 2010 i del món 2007, 2011, i guanyà la Copa del Món 2010, en la qual pujà al podi en trenta-tres proves entre el 2001 i el 2011 Fou guanyador del prestigiós Rock Màster en cinc…

Vida i obra S’inicià amb collaboracions a les revistes Joventut Catalana 1924-25,  Flames Noves  1926-27 i  La Dona Catalana 1926-29 Com a periodista establí un estil formal i directe en els seus articles per a descriure els canvis en els costums i les relacions socials que resultà innovador Fou redactora d’ Imatges  1930,  La Nau  1929-31, La Publicitat 1930-11,  La Rambla  1930-36, amb la secció “Film&Soda” 1930-32,  L’Opinió  1932-33, amb la “Pàgina Femenina” i  La Rambla de Catalunya  1936, entre d’altres Després de la Guerra Civil s’exilià a França amb el seu marit, i el 1945…