Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
Domenico Pietro Cerone
Música
Teòric i tenor italià.
Començà la seva carrera com a cantor de la catedral d’Oristany, a Sardenya Des de l’any 1592 treballà sobretot a la Península Ibèrica, a les capelles musicals de Felip III i Felip IV de Castella A partir del 1603 fixà la seva residència a Nàpols, on serví primer a l’església de Santa Annunziata i, des del 1610, a la capella espanyola del virrei Pedro Fernando Castrola La seva principal aportació teòrica fou el monumental El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, començat a redactar en castellà durant la seva estada a Espanya Si bé és cert que Cerone defensà unes posicions força conservadores i que…
Maria Salvo i Iborra
Història
Activista antifranquista.
El 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya , de les quals fou nomenada secretària de Propaganda del comitè de Barcelona el 1938 Militant també de la UGT, combaté a les files republicanes Exiliada a França el 1939, fou detinguda i, després de ser internada en camps de concentració, repatriada a l’Estat espanyol, on s’uní a la lluita clandestina contra el franquisme Detinguda el 1941 i torturada, passà per diverses presons i el 1946 un consell de guerra la condemnà a 30 anys Internada a la presó de Segòvia fins que fou excarcerada l’any 1957, fou desterrada a Santander…
Unión Social Hispánica
Partit polític
Associació política ultradretana i espanyolista fundada a Barcelona el primer de juliol de 1933 i dissolta el 30 de març de 1935.
Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix 1934 es…
Pierre-Alexandre Monsigny
Música
Compositor francès.
Rebé classes de l’organista dels jesuïtes de Saint-Omer i estudià contrabaix amb P Gianotti, intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de l’Òpera de París Durant un cert temps treballà com a funcionari en l’administració dels béns de l’Església i ocupà càrrecs aliens al món de la música Compongué divuit òperes, algunes amb text de MJ Sedaine, com Le mâitre en droit 1760, On ne s’avise jamais de tout 1761, Le roy et le fermier 1762, Rose et Colas 1764, Le déserteur 1769 i Félix ou l’enfant trouvé 1777, la seva darrera obra El 1777, per raons que es desconeixen, abandonà…
Francesc Candini i Puig
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el vestuari A la…
naixement
Biologia
Dret
Acció de néixer, de sortir del claustre matern el fetus viable.
La llei considera el naixement com el començament de la personalitat jurídica de les persones físiques Atès, però, que les condicions biològiques d’un naixement poden ésser variades, a més de les legislacions que reconeixen plena eficàcia jurídica al naixement d’un ésser viu, sense requisits, n'hi ha d’altres que, per a un tal reconeixement, exigeixen que el nascut sigui viable, o sia, amb una normal aptitud per a viure l’adquisició de la personalitat resta condicionada al fet que el nascut atenyi un determinat termini de vida extrauterina El dret civil espanyol, basat en concepcions…
vegetarianisme
Dietètica
Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal.
Algunes doctrines vegetarianes lactoovovegetarianisme prohibeixen la carn i el peix, però toleren altres proteïnes animals la llet i derivats, els ous Altres vegetalisme prescindeixen totalment de qualsevol producte animal excepte, de vegades, la mel Les teories que propugnen el consum exclusiu d’aliments vegetals o les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics bramanisme hindú, budisme japonès, pitagorisme Amb un fonament més o menys científic, sorgí al segle XIX, i la Vegetarian Society de Manchester és la societat vegetariana europea més antiga 1848…
animació
Cinematografia
Designació de diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real.
En el rodatge hom no usa el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d’imatge per imatge i mitjançant diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment Comprèn el dibuix animat, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages , objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes Un aspecte més de l’animació és el film amb la imatge produïda directament sobre el suport, sense filmació El film d’animació entronca amb l’estètica i les tècniques de les joguines òptiques i dels estris de física recreativa Inicialment, l’…
consell
Història
Sessió d’un consell, especialment municipal.
En alguns consells municipals anteriors als decrets de Nova Planta, com el de Tortosa, era anomenada capítol El consell és ordinari quan hom el celebra segons una determinada periodicitat i hi tracta un ordre del dia prèviament establert, i és extraordinari quan el celebra per raons d’urgència o d’interès especial i el circumscriu als assumptes que l’han motivat Sovint els consells ordinaris reben una denominació relacionada amb el dia o època que tenen lloc o bé amb el motiu principal de la sessió, com són, a Andorra, als consells de comú, el Consell dels Innocents presa de…
casset digital
Electrònica i informàtica
Sistema portàtil d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.
Introduït per Sony el 1987, fou el primer sistema d’aquestes característiques d’una qualitat equivalent a l’estàndard del disc compacte Originalment n'aparegueren dues famílies, els S-DAT i els R-DAT, però, a la fi, el sistema estandarditzat per a ús portàtil, domèstic i professional, fou el R-DAT1, que, per raons comercials, fa servir dues freqüències de mostreig diferents, una de 48 kHz en l’enregistrament i una altra de 44,1 kHz en la lectura de cintes comercials, i que en tots dos casos quantifica linealment cada mostra amb 16 bits Les dimensions de la casset són 73 × 54 × 10,5 mm, i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina