Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
nom
Lingüística i sociolingüística
Dret civil
Mot amb què una persona és coneguda o designada.
El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…
Santa Maria del Priorat de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, centre d’un antic priorat que depenia de Santa Maria de Ripoll ECSA - J Todó L’església de Santa Maria del Priorat és situada al costat del cementiri A 2 km de l’Arboç En entrar a Banyeres cal agafar el primer carrer a l’esquerra, i a uns 500 m passant pel davant de l’escola pública, es troba el Priorat JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF813703 Història No hi ha notícies de la fundació d’aquest priorat benedictí, però sí que cal remarcar la relació entre l’emplaçament de Santa Maria de Banyeres i la “ parada episcopalem ” que apareix en diversos…
Santa Maria de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Absis de l’església, antiga parròquia del lloc i ara santuari, amb una acurada decoració llombarda ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria és situada al costat del castell de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG673311 Per arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Aquest santuari fou l’antiga parròquia del terme de l’Aguda Se’n té constància des del 1100, any en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira, senyors de l’Aguda, feren donació de l’església de l’Aguda a la canònica de Santa Maria de Solsona La…
Sant Andreu del Prat del Campanar (La Maçana)
Situació Vista general de l’església després de la seva reconstrucció El porxo afegit és el panteó de la família propietària de l’església JM Ubach L’església de Sant Andreu del Prat del Campanar, situada a 1 505 m d’altitud, es troba al poble d’Arinsal, parròquia de la Maçana És a uns 400 m de la sortida del poble, en direcció a l’estació d’esquí, al lloc anomenat Prat del Campanar, en un camp que tocava al riu fins que fou construïda la carretera És limitada per aquesta, el torrent dels Càcols i el torrent de Ribassols Situació x 1°20′00” — y 42°34′30” XLM Història L’existència d’aquesta…
Sant Martí de Cardós o del Pui (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes de l’església, després d’uns treballs de neteja fets fa pocs anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Cardós o Sant Martí del Pui es troben a l’extrem de llevant del turó on s’assenten els vestigis de l’antic poblat del mateix nom Per tant, l’itinerari que s’ha de seguir per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH549158 Història L’església de Sant Martí de Cardós és esmentada per Primera vegada en el document conegut com la “interpolació de l’ auctoritas ” —del document de…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
budisme
Cerimònia budista
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…
Arqueologia funerària del llevant de la Laietània
Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…
la Nou de Berguedà
Església romànica de Sant Martí (la Nou de Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita amb Cercs al SW i l’W, amb Vilada al SE i l’E, amb Castell de l’Areny a l’E i amb Sant Julià de Cerdanyola al N Els principals nuclis de població són el poble de la Nou de Berguedà, que n’és el cap, i el poble de Malanyeu L’accés a la Nou té lloc per una carretera local que surt de l’Eix del Llobregat C-16 Des del poble de la Nou surten dues carreteres una va cap a Sant Romà de la Clusa i l’altra, per l’E del pantà de la Baells, arriba a la carretera C-26 La carretera a Malanyeu també surt de l’Eix El territori, força accidentat, puja des de la vall del Llobregat…
Sant Nicolau d’Àger
Art romànic
Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, en el seu testament del 1068 va fer erigir cinc hospitals o cases per a peregrins, el primer a la vila d’Àger Es creu que aquest fou el primer hospital d’Ager, fundat al pendent o costa de l’Aspre, vers la part de migdia de la torre major del castell Al seu costat es bastí una capella dedicada a sant Nicolau Aquesta surt documentada a partir del 1101, quan amb motiu de la seva edificació, fou consagrada per Berenguer, bisbe de Barcelona, a petició de l’abat d’Àger, Pere Diu el text de l’acta de consagració que l’església de Sant Nicolau es trobava “ al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina