Resultats de la cerca

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…

El concepte està amarat de la visió romàntica de la cultura i per aquesta raó hom considera aquesta música preponderantment rural i portadora de valors ètnics música ètnica L’anonimat i la transmissió oral són algunes de les principals característiques que habitualment li són atorgades, però cal tenir en compte que el fet que se’n desconeguin els autors no ha de fer caure en el mite romàntic de la creació collectiva, i que ja fa temps que es transmet també mitjançant la fixació escrita i els enregistraments sonors Hom relaciona aquestes músiques amb funcions molt específiques pròpies de la…

Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada del Parc de la Ciutadella, del monument a Güell i Ferrer 1888, i…

Installat a Londres des del 1806, exposà a la Royal Academy des del 1811 Famós aviat pel seu Josuè manant al sol d’aturar-se a Gabaon 1816 United Grand Lodge of England, es convertí ben aviat en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats Sadak a la recerca de les aigües de l’oblit, 1812 Southampton Art Gallery, que culminaren en les seves grans pintures El gran dia de la seva ira 1852 Londres, Tate Gallery, Judici Final 1853 coll particular i La plana del Cel 1853 coll particular S'inspirà també en temes espectaculars de l’antiguitat clàssica, i illustrà…

Professor de les universitats de Leeds 1948-65 i de Warwick 1965-75, fou un dels punts de referència de la Nova Esquerra nascuda els anys cinquanta i seixanta i un ferm militant del moviment pacifista Militant del Partit Comunista Britànic des del 1942, l’abandonà el 1956 arran de l’esclafament de la revolta hongaresa d’aquell any Collaborà en revistes com Past and Present i Radical History Review Entre les seves publicacions destaquen The Railway 1948, William Morris, Romantic to Revolutionary 1955, The Making of the English Working Class 1962, Whigs and Hunters 1975, Albion's…

De jove treballà com a dependent en diversos comerços de la seva ciutat natal, però aviat es traslladà a Barcelona, on es formà al costat de Joan Goula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1900 amb La favorita , de Donizetti, i poc després es presentà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin El 1905 fou Radamés, d’ Aïda , al Caire i dos anys més tard actuà al Teatro La Fenice de Venècia El 1923 feu una llarga gira arreu del continent americà i al Gran Teatre del Liceu estrenà Marianela , de Jaume Pahissa Abans de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Milà, on inicià la seva tasca docent i on…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme de bona part…

Fill de l’illustrador romàntic Vicente Urrabieta Ortiz Es formà amb Madrazo i Haes a l’Escuela de San Fernando de Madrid El 1869 ja viatjà a París, on fou protegit per Charles Yriarte Dibuixant habilíssim, fou corresponsal de Le Monde Illustré 1870-72 i cronistra gràfic dels fets de la Comuna de París 1871 i de diversos esdeveniments A causa d’una hemiplegia dibuixà amb la mà esquerra des del 1882, però la qualitat del seu dibuix no es ressentí d’aquesta circumstància Collaborà a The Portfolio 1890-91, La Ilustración Artística 1892, etc Guanyà medalla d’or a l’exposició de París del 1889…

S'inicià de molt jove en orquestres semiprofessionals i treballà també com a músic en publicitat El 1987 debutà amb El profeta basat en els poemes de Khalil Gibran Ja sota el seu nom artístic edità Esa chica es mía 1989, Sintiéndonos la piel 1991, Adivina 1992, Sólo para ti 1993, Cuerpo a cuerpo 1995, Historias normales 1998, Nueva vida 2000, De otro color 2003, Todo lo que quieres 2005 i A buena hora 2008, àlbums en els quals conrea un pop romàntic amb el qual ha aconseguit un gran èxit de públic Tret d’algunes cançons, la seva producció és exclusivament en castellà Ha rebut nombrosos premis…

Es formà musicalment a Viena i el 1952 anà a Stuttgart a estudiar composició amb Johann Nepomuk David En aquesta ciutat començà a dirigir corals i orquestres fins que el 1956 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra de Múnic, càrrec en què es mantingué fins el 1995, que n’assumí la direcció artística Amb aquesta orquestra, que sota la seva direcció adquirí un gran prestigi internacional, enregistrà una gran quantitat de discos i donà a conèixer obres contemporànies sense descuidar el conreu del repertori clàssic i romàntic  Compongué un centenar d’obres de tots els gèneres,…