Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
Capolat

Capolat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita amb Castellar del Riu N, Berga i Avià E, i l’Espunyola i l’enclavament de Comesposades de Montmajor S i amb els municipis de Navès i Guixers del Solsonès És un terme eminentment rural, de poblament totalment disseminat, però malgrat això, els principals nuclis de població són el poble de Capolat, capital del terme la caseria de Llinars, compartida amb el terme de Castellar del Riu la caseria de Rossinyol i Coforb, anomenada també Coforb i la caseria de Taravil Aquests nuclis coincideixen amb els antics termes parroquials de Capolat, Coforb i Taravil La carretera…
Margalef

Plaça de Sant Miquel i font de Sant Salvador, a Margalef
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca Limita amb Ulldemolins NE, la Morera de Montsant SE, Cabassers S, la Bisbal de Falset i Flix W, aquest últim terme de la Ribera d’Ebre, i amb els de Bellaguarda NW i Juncosa N, de les Garrigues En forma l’eix el riu de Montsant, que travessa el territori de NE a SW formant un congost estret i abrupte continuació de l’iniciat a Ulldemolins entre els vessants meridionals de serra de la Llena que assoleixen 791 m a l’extrem NE damunt el coll de la Creueta, 707 m al puig de la Boronada, 659 m al Racó de les Espadelles, 696 m…
Pinell de Solsonès

L’església parroquial de Sant Miquel de Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell, la Noguera i la Segarra.
Situació i presentació S’estén a l’extrem de ponent de la comarca en contacte amb Castellar de la Ribera al N, amb Olius a llevant i amb Llobera al SE, i entronca amb la Segarra a migdia Sanaüja, i amb la Noguera Vilanova de l’Aguda i l’Alt Urgell Bassella a ponent Forma un planell inclinat de NE serra de Torregassa al SW, d’uns 900 a 500 m d’altitud vers el Segre, solcat per una sèrie de torrents riu de Madrona, riera de Sanaüja amb el seu afluent la riera de Sallent, etc, tributaris del Segre bé directament bé a través del Llobregós El terme, de poblament disseminat, comprèn els pobles de…
Bibliografia sobre l’escultura contemporània
Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…
la Safor

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alcoi-Gandia; cap de comarca, Gandia.
La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta…
Els deserts i subdeserts càlids al món
Els deserts i subdeserts càlids del Vell Món Els deserts càlids del Vell Món es distribueixen pel continent africà Àfrica septentrional, meridional, de l’E i Madagascar, la península Aràbiga i el subcontinent indi El més gran és el Sàhara, amb 9 milions de km 2 , que s’estén des de la mar Roja fins a la costa atlàntica, i des de les ribes meridionals de la Mediterrània fins a uns 10° N Lògicament, en una extensió tan immensa el paisatge és molt variat hamades, ergs, regs, zones muntanyoses, etc i hi ha gran diversitat de climes, tal com s’aprecia en els climogrames de tres localitats…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
el Baix Segura

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió d’Oriola.
La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…
Aiguafreda

Aiguafreda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d'Osona a l’extrem occidental del Montseny.
Situació i presentació Aiguafreda és un municipi de transició entre les comarques d’Osona i del Vallès Oriental, a la qual pertanyé per decisió popular des del 1987, quan es va votar per majoria 90% la seva dependència administrativa a la comarca vallesana Més tard, el maig del 2022, els veïns d’Aiguafreda, amb un 60% dels vots, aprovaren que el municipi deixés de pertànyer al Vallès Oriental i passés a formar part d’Osona, comarca amb la qual està estretament vinculat, i el febrer del 2025 el govern de la Generalitat aprovà el…
Despreniment de retina
Patologia humana
Definició Es anomenada despreniment de retina la separació de les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la retina neural La manifestació més evident és la pèrdua de visió en una part del camp visual i, en els casos avançats, una ceguesa completa Freqüència, edat i sexe El despreniment de retina és una alteració poc habitual Anualment afecta una o dues persones de cada 10 000 Pot produir-se en qualsevol edat, per bé que és més freqüent entre 45 anys i 60 Es presenta sobretot en homes Causes El despreniment de retina consisteix en la separació de les dues unitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina