Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
Sant Miquel de Castellví de Rosanes
Art romànic
Aquesta església era la capella del castell i alhora la parròquia de Castellví de Rosanes És documentada el 1063 sota la triple advocació de sant Miquel, santa Maria i sant Pere Tot i que devia existir des dels orígens medievals, devers el 1110 es degué reconstruir, ja que aquest any el senyor de Castellví, Guillem Ramon I, en testar abans d’anar a Terra Santa, li llegà 5 mancusos per a obres i uns altres 5 per a misses Hi ha altres mencions posteriors de l’església, dels seus béns, de la capellania, de petits llegats rebuts, etc El 1217 la senyora de la baronia, Guilleuma de…
Antonio Ruiz-Pipó
Música
Compositor andalús.
Estudià cant gregorià, harmonia, piano i música de cambra a l’Escolania de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, i posteriorment fou alumne d’A de Larrocha a l’Acadèmia Marshall i J Cercós Els anys cinquanta estudià a l’École Normale de Musique de París amb A Cortot, B Bascouret i Y Nat Simultàniament estudià composició i orquestració amb S Bacarisse i M Ohana, i a Barcelona tingué com a mestre M Blancafort En aquesta època inicià també la seva carrera internacional com a concertista de piano Feu de jurat en nombrosos concursos i fou professor de piano i d’estètica a l’École Normale de…
Pau Parassols i Pi
Historiografia catalana
Comunicació
Cristianisme
Periodisme
Historiador i publicista.
Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894, Nostra Senyora del Remey en Grexenturri 1863, Historia de San Pedro de Casserras 1867, Martirologi català 1880 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la…
, ,
Santa Maria de Montpaó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
L’església de Santa Maria, avui reduïda a un munt de pedres, era situada a l’actual despoblat de Montpaó, que es localitza al cim de la serra que hi ha entre Sant Pere Gros i Rubinat Com totes les esglésies d’aquest sector de la Segarra, Santa Maria de Montpaó va ser bastida cap a mitjan segle XI, quan es procedí a la repoblació dels encontorns de Cervera Montpaó ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Muntpao Formava part del deganat d’Urgell i contribuí els anys 1279 i 1280 a les dècimes pagades amb motiu de les croades…
marquesat de Camarasa
Història
Antiga jurisdicció territorial que ha donat nom a la regió de la Noguera anomenada el Marquesat.
Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-…
batllia de Mallorca
Història
Demarcació de l’orde de l’Hospital erigida el 1428 per un capítol celebrat a Rodes sobre l’antiga comanda de Mallorca
.
La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l’illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l’edifici de la drassana de la ciutat El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l’església de Sant Joan, a la ciutat El 1314 se li uniren els béns de l’antiga comanda templera de Mallorca el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l’illa, el castell de l’Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma , Pollença i…
Guillem Verger i Garau
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau 1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera de l’Estat…
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Guillem Ramon III de Montcada) i Mequinensa i de Seròs i Soses, que heretà del seu pare, Ot (III) de Montcada.
El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…
Roger Mas i Solé

Roger Mas i Solé
© Xell Mas
Música
Cantant i músic.
Inicià els estudis de música a cinc anys, i posteriorment participà com a clarinetista i saxofonista en nombrosos gires amb diferents formacions Inquiet i inclassificable, compositor particular i personal, combina la cançó d’autor catalana i europea amb bagatge anglosaxó Ha esdevingut un dels cantautors de referència de Catalunya amb els enregistraments Les flors del somni 1997, Casafont 1999, Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells 2001, dp 2002, Mística domèstica 2005, premis Altaveu i…
Castell d’Orriols (Bàscara)
Art romànic
Al testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, és esmentat Tedmar de Urriols , el qual probablement devia ésser el senyor del lloc d’Orriols És lògic, d’altra banda, que ja aleshores aquest Tedmar visqués en un castell o bé, potser, en una casa forta L’any 1265 hi ha una notícia clara de l’existència del castell En un document d’aquesta data són esmentats els danys causats en aquest castell durant les lluites que hi hagué entre el comte d’Empúries i el senyor de Rocabertí Hi ha algunes notícies també dels senyors d’aquest castell a la baixa edat mitjana L’any 1319 apareix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina