Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
Cabanabona
Cabanabona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipi de Cabanabona, d’una extensió de 14, 12 km 2 , és situat entre els termes d’Oliola, a ponent i tramuntana, de Vilanova de l’Aguda, a llevant, i a migdia confronta amb el municipi segarrenc de Torrefeta i Florejacs, pel sector de l’antic terme de Florejacs Cabanabona resta inclòs en la part de la Noguera que hom anomena subcomarca del Segre Mitjà, tot i que el municipi no arriba fins al riu És emplaçat als altiplans que separen les valls del Llobregós i del Sió El terme comprèn els pobles de Cabanabona, cap del municipi, i de Vilamajor, i el santuari de…
Llanera de Ranes

Municipi
Municipi de la Costera, estès al vessant esquerre de la vall del riu Cànyoles, des dels serrats que separen la comarca de la Ribera Alta (alt de Bandolers, 291 m alt.) fins a la séquia de Ranes, prop del riu.
Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant Una tercera part del territori és ocupada per matollars La resta es divideix entre el secà 300 ha, destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu 200 ha, destinat a tarongers 125 ha, hortalisses i tabac 20 ha Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció El poble 1 030 h agl 2006, llanerins 139 m alt és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port d’Almansa…
Massís Central

Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…
segregació
Construcció i obres públiques
Acció per la qual la grava i la sorra se separen, per gravetat, de la lletada de ciment, en un formigó acabat de pastar, especialment si conté un excés d’aigua, durant el seu transport de la formigonera a l’obra.
Sant Pere d’Alp
Art romànic
Situació Vista interior de l’església després de les obres que n’han posat al descobert la primitiva planta basilical emmascarada pels arrebossats ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Alp és situada al centre del poble, 8 km al SW de Puigcerdà, a la riba esquerra del riu d’Alp Mapa 36-10217 Situació 31TDG084919 Des de Puigcerdà s’hi pot arribar per la carretera N-152, d’on surt un trencall a l’altura d’Urtx que hi mena RMAE Història La parròquia d’Alp és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document redactat en realitat cap al final del segle X Per això la…
l’Alt Penedès

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les tres en què és dividit el Penedès.
La geografia Cap de comarca, Vilafranca del Penedès És situat a la Depressió Prelitoral Catalana entre el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat Conté una part plana formada per sediments del Quaternari que comprenen la extensió més gran dels termes municipals de Vilafranca del Penedès, Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, etc, els quals són dipositats damunt d’uns altres sediments miocènics que emergeixen en bona part dels termes de Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès, Sant Quintí de Mediona…
Sant Feliu de Pallerols

Vista de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall d’Hostoles.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…
Sant Josep de sa Talaia
Sant Josep de sa Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades com les cales…
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…
Les estereàcies
Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina