Resultats de la cerca

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Urgell és una de les dues comarques, juntament amb la Segarra, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…

L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 1024 amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera Formà municipi independent fins l’any 1972 L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa en un enclavament, les caseries de Tudela i Queràs

El 1415 la senyoria fou adquirida pel monestir de Poblet L’església de Santa Maria 1758 depèn de la parròquia de Montgai

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3,47 Presenta un esclat vitri i un color blau clar o verdós És semblant al corindó N'hi ha a Grenlàndia, el Transvaal i Quebec

Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…

Situació Mur meridional d’un edifici situat al mig de la població, al costat de l’església parroquial, potser l’únic vestigi de l’antic castell ECSA-JA Adell La localitat de Tarroja es troba al mig de la vall del Sió, a la confluència d’aquest riu amb el torrent de Valls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG566215 S’hi accedeix per la carretera L-311 que uneix Cervera amb Guissona Història El primer esment del lloc i del castell de Tarroja és de l’any 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Entre els castells situats dins l’antic terme de Guissona, propietat de…

Situació Vestigis de la torre que constituïa l’element central d’aquest castell ECSA-J Bolòs El castell era situat al cim d’un turó acabat amb un planell, damunt de la petita vall del torrent de Malacara, afluent per la dreta del Sió Al vessant d’aquesta elevació hom edificà el poble La visibilitat de l’indret és bona hi ha una possible comunicació visual amb les fortificacions de Montfalcó, Mejanell, la Manresana i Santa Fe Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641193 Si seguim la carretera LV-1005, que va de Sant Ramon a Estaràs, passarem pel costat del poble d’Alta-riba JRG-DRR-JIR-JMT…

Nascut en una família benestant, s’educà a la madrassa , i estudià a fons l’Alcorà Entrà molt aviat en contacte amb la política a través del seu pare, membre del partit Wafd, i especialment amb el nacionalisme àrab Després de graduar-se en magisteri al Caire 1933, treballà per al Ministeri d’Educació Al mateix temps inicià una trajectòria periodística collaborant en diversos periòdics, on guanyà reconeixement com a crític literari En aquest vessant, fou un dels primers a assenyalar la vàlua de l’obra de Naguib Mahfuz Membre del partit Wafd, l’abandonà el 1945 per criticar ferotgement el rei…

El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…

Situació Edifici molt modificat que conserva bona part d’una primitiva construcció del segle XI ECSA-M Catalan L’església de Sant Miquel, amb el cementiri annex, és al sector nord del petit nucli de la Prenyanosa, el qual es troba enlairat en un turó sobre la riba dreta del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG577194 Des de Cervera, s’ha d’agafar la carretera L-311, que mena a Guissona, i al cap de 4,5 km cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en poc més d’1 km duu al poble de la Prenyanosa XSB Història Aquesta església és una antiga parròquia del bisbat d’Urgell que havia…